Thursday, October 29, 2009

 

DIUMENGE SENSE MISSA

DIUMENGE SENSE MISSA
La vida en els pobles està canviant notablement des de molts punts de vista. Un d’ells està relacionat amb certes tradicions dominicals, com és la missa de diumenge. Borredà, com tants altres pobles té un rector que comparteix amb altres pobles. En aquest cas, amb Alpens i alguna altra parròquia veïna.
L’envelliment dels capellans és un dels greus problemes que té l’església catòlica i que afecta tots els bisbats, i molt especialment el de Vic, pel gran nombre que parròquies que ha de cobrir.
En el nostre cas, una malaltia i l’avançada edat del nostre rector, ha motivat un primer diumenge sense missa, compensada per un ofici religiós a càrrec d’una de les monges dominiques que tenim en el poble. Però, aquesta situació , es pot tornar a repetir i serà habitual en molts pobles, grans i petits, per la falta de capellans. I no hi ha cap previsió que això pugui canviar en el futur, i menys en el futur immediat.
Sóc agnòstic, però he de reconèixer que certes qüestions afecten la vida dels pobles i modifiquen els seus costums i tradicions. I lògicament, des del respecte per totes les religions i posicions de la gent, una església inactiva ,deixa desemparades a moltes persones que per creença, costum o tradició, la missa de diumenge o dissabte nit, forma part de la seva vida quotidiana.
També les imatges de sortida de missa amb retrobament de parents i amics, xerrades dels pagesos, o jocs dels nens, es van perdent, i estan condemnades a desaparèixer. També hi haurà altres trasbalsaments de costums, com els batejos individuals, o casaments , i fins i tot funerals. La falta de capellans obligarà a canvis radicals en totes aquestes cerimònies.
Alguns poden pensar que és llei de vida, o que com altres coses han canviat i s’han adaptat als nous temps, també a l’església li tocarà fer-ho. I efectivament, nous temps nous costums, però trobo estrany que al més alt nivell no s’hagin plantejat canvis radicals, com radical és la situació actual.
Continuar gaire més temps aixì, comporta perdre la clientela, dit en el més bon sentit de la paraula. I tindrem edificis religiosos ben difícils de mantenir sense activitat habitual.
Aquesta descripció ve a tomb, per comparar-la amb altres no gaires llunyanes que han evitat arribar a la situació descrita que estem vivint, una mica per tot arreu.
Vaig viure set anys a Suïssa, on la religió catòlica és minoritària, i on impera el protestantisme en diverses vessants. En aquest cas, els ministres, pastors o religiosos, poden casar-se, tenir fills i dur a terme el seu ministeri, amb igual o millor plenitud de causa que els capellans catòlics. Es més, jo diria que molt millor perquè tenen un coneixement de la realitat , més àmplia i concreta que els capellans. No és igual parlar de les relacions de parella si en tens o no, o de la educació dels fills, o de tantes altres coses.
Però, és que hi vaig veure altres avantatges com és que habitualment les dones ajudaven en els oficis religiosos, o en organitzar activitats a la parròquia, participar en entitats culturals, etc. En definitiva, que tenien dos per un, a l’hora de treballar per la dinamització del sector de feligresos que els havia tocat.
El catolicisme ha tingut, tradicionalment una gran desconfiança envers les dones, però francament seria hora que es posessin al dia, i si proclamem la igualtat d’oportunitats i la feminització de totes les professions, aquesta hauria d’arribar també a tots els nivells de l’església. I sinó és per gust, a la força, perquè la davallada de vocacions, deixarà sense capellans tot el territori. Només cal pensar que en els anys 60, el seminari de Vic, tenia 300 alumnes en el seminari menor i 200 en el major. Ara, s’ajunten els d’aquí amb els del bisbat de Barcelona i caben en un parell o tres de pisos.
A ells correspon prendre les grans decisions, però no deixa de ser penós veure com una institució mil•lenària, no sap adaptar-se a les necessitats presents. Veurem si de la necessitat fan virtut i obren les portes, no solament als casaments dels capellans , sinó a les dones – capellans.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed.XI del PSC





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?