Joan Roma

JA TENIM UN BON ACORD.
No tenia cap dubte de que s’arribaria a un acord. I aquest acord, pel que veurem tot seguit és un bon acord. Res de les improvisacions i jocs de mans, fets pel PP i CiU en l’anomenat pacte del Majèstic, que es va vendre com un pacte excel•lent i per sempre i al cap de quatre dies ja estàvem reclamant modificacions substancials a la vista de la presa de pèl que va suposar.
Ha valgut la pena esperar, i tot el que costa es valora més. Sobretot si la proposta de finançament és justa i raonable i no fruit de pactes estranys o impossibles d’explicar. I aquest acord, és just, és bo, perquè té en compte factors essencials com son el de població real de cada comunitat, o mecanismes automàtics d’anivellament i posada al dia.
En resum, s’han fet bé els deures des de Catalunya, i els arguments posats sobre la taula han permès, no solament l’acord amb el govern central, sinó el vist i plau de la resta de comunitats autònomes. Un èxit clar del govern català, i una posició flexible per part del govern central fins arribar al punt d’equilibri entre el que defensen uns i el que proposen els altres.
I és que el nou model de finançament , d’entrada compleix rigorosament amb el nou Estatut de Catalunya, en punts claus com és l’increment de l’autonomia tributària. O en els mecanismes d’anivellament. A més té present la població real del país, i es compensen els efectes del fenomen migratori. I inclou l’actualització anual de les variables més rellevants, cosa que evitarà els desfases brutals que tenia l’actual sistema.
I es posa en vigència de forma immediata, des del 1 de gener d’enguany, de manera que un cop aprovat podrem començar a rebre`n els beneficis. Cosa més que urgent a la vista de les dificultats financeres de cada departament i de la Generalitat , en conjunt.
Però, aquest nou sistema, fa un pas endavant en el que molts desitjaríem veure fet realitat. Un funcionament federal de l’estat. Anem en la bona direcció. Cap país federal ha anat depressa i corrents. En el nostre anem un pèl massa lents, però , pas a pas. I aquest pacte n’és una prova.
I és que s’ha d’ampliar la corresponsabilitat fiscal entre el govern central i les autonomies. Ara, ho tindrem, amb un augment en el percentatge de participació en els impostos estatals, passant del 33% al 50% en el IRPF, del 35% al 50% en l’IVA , i del 40 al 58% en els impostos especials. Augmentant , també, la capacitat normativa de la Generalitat.
En definitiva, que finalment Catalunya tindrà un tractament clarament diferent del que ha tingut fins ara, i podrà fer front a multitud de serveis i població que fins ara no era comptada en la distribució de fons estatals.
Estem davant un increment notable dels recursos, en un moment especialment delicat i greu per la economia. Tot i això, l’acord entre els dos governs ha fet possible encaixar les necessitats amb les reivindicacions justes i raonables, fins aconseguir aquest bon acord. Aquesta fita, juntament amb una bona gestió dels recursos disponibles, han de suposar un important avenç en la qualitat de vida de tots els catalans. Felicitem-nos per aquest resultat, i no fem cas, als protagonistes de vells acords que res tenien a veure amb l’actual.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.