Joan Roma

LA NATURA NO PERDONA.
Els qui vivim en plena muntanya no comptàvem veure incendis aquest estiu. Cada vuit o deu dies ha caigut alguna forta pluja, que ha deixat volums ben poc usuals en els darrers anys.
Però, el nostre país és petit, i molt variat, i el que val per uns territoris no val per altres que estan relativament a prop.
Hem tornat a veure imatges semblants a les d’anys enrere, quan bona part de la Catalunya Central estava sota les flames. I ara, hem vist una tragèdia que diferencia les simples pèrdues materials de les personals. Cinc bombers morts ,és un balanç ben poc habitual .
I és que la natura no perdona. Quan es desfermen els elements, ben poc es pot fer sinó frenar poc a poc la ona destructora, i aprofitar els moments favorables per extingir les flames.
Des de fa anys hi ha múltiples fòrums sobre el manteniment dels nostres boscos i les inversions que caldria fer per mantenir-los en bones condicions. Estem lluny d’arribar-hi i d’aconseguir-ho. El trossejament de la propietat, i el poc valor que actualment té la fusta, no fa rendible l’explotació del bosc. I tot el que no és rendible , complica el seu manteniment, i encara més , noves inversions.
Hem avançat en la conscienciació, i en la necessitat de trobar aprofitaments nous, pels materials forestals. Amb tot, estem lluny de trobar-hi solució. En tot cas, hi haurà solucions parcials, però no globals. Es parla molt de plantes de biomassa, però l’orografia del terreny, el transport, el emmagatzematge, etc, complica les inversions en aquest sector. De totes maneres, es va en la bona direcció.
Però , convindria agrupar les explotacions forestals, coordinar-les millor i treure’n un més gran benefici. Com a mínim, s’ha guanyat en superar idees, com les de que el millor bosc és aquell que no s’explota. Fa ben pocs anys que aquesta era la idea que imperava en nombrosos col•lectius, fins que varen veure la destrucció que pot causar un incendi sobre masses forestals continues i no degudament explotades.
Curiosament la massa forestal, malgrat el ritme de la construcció, ha anat creixent en els darrers anys, degut a l’abandonament de moltes explotacions agrícoles i ramaderes, i això ha provocat la conversió d’antics camps, en boscos, afegint més combustible al conjunt del país.
Aquesta situació obliga a emprendre actuacions diferents i a resoldre la problemàtica de l’excés de materials de combustió. Pel que s’ha vist en aquests fòrums, només una acció conjunta de tots els col•lectius implicats amb les administracions pertinents, pot fer possible una solució adient. No sol existir una sola via, o solució, sinó diverses. I és, promovent aquesta multiplicitat com disminuirem el risc d’incendis en tot el país, o com a mínim, minimitzarem els danys que puguin produir.
De moment, no podem abaixar la guàrdia, perquè els resultats poden ser catastròfics com hem pogut veure, fa ben pocs dies.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.