Joan Roma

JUBILATS SOLIDARIS.
Per diverses causes, he tingut ocasió de parlar amb diferents persones , acabades de jubilar, o prejubilar, i unes quantes es trobaven amb autèntics problemes a l’hora d’ocupar les hores del dia.
Per a molts, el treball és la principal i gairebé única ocupació durant la vida, i arribat el moment de deixar-lo es crea un buit, complicat d’omplir sinó es tenen afeccions i distraccions diverses.
Es en aquests casos quan va bé veure què han fet altres, en circumstàncies similars. D’aquesta mirada en sortiran sortides molt variades i aptes per a cada cas concret. Només cal posar-hi ganes i perdre la mandra a conèixer noves realitats i fer noves amistats.
De fet, si mirem la composició de la major part de les entitats del nostre país, veurem com asseguren la seva continuïtat les velles generacions i el problema és trobar recanvi. Una bona ocupació pot ser precisament reforçar aquestes entitats, incorporant-se com a simple soci, o formant part de la juntes directives. De voluntaris en falten a tot arreu.
I la llista d’entitats és llarga, variada i rica, territorialment parlant. Es pot col•laborar en les associacions de veïns, a comissions de festes, en entitats culturals, esportives, de lleure, etc. La varietat és enorme.
O es pot anar directament a les ajudes socials, a col•lectius necessitats, de gent gran, o persones amb discapacitats diverses, en hospitals, centres de dia, centres cívics, etc.
I s’hi pot anar individualment o col•lectivament, agrupant-se amb altres companys o companyes de treball en situació similar i que han decidit destinar unes hores o uns dies a la setmana a accions de solidaritat. Es una excel•lent manera d’ocupar una part del temps lliure i alhora sentir-se satisfet per la feina feta.
I no s’ha de ser tècnic , ni expert en res en concret, perquè tothom està preparat per ajudar a caminar una estona a una persona gran amb dificultats de mobilitat. O donar un cop de mà a la comissió de festes, per organitzar una activitat en el poble o en un barri. O anar a portar ajuda a algunes famílies necessitades.
Son moltes les organitzacions dedicades a cobrir les necessitats més bàsiques, i son prou conegudes com per saber com contactar-les. Tots els que conec que han donat aquest pas, estan més que satisfets de la decisió presa, i consideren que han trobat un nou sentit a la vida que fins aleshores no havien tingut.
Es evident que en pobles grans i ciutats és més fàcil trobar llocs on anar i actuar, però també en els petits pobles hi ha bones ocasions d’ajudar en els camps abans descrits. I moltes vegades no es donen aquests serveis per falta de voluntaris . I tots hem vist pobles amb un gran dinamisme i altres amb molt poc. La diferència rau en haver facilitat el treball dels voluntaris, i no tant en els recursos econòmics disponibles. Moltes d’aquestes activitats no es resolen amb diners, sinó amb la participació de les persones. I els qui tenen més temps, per dedicar-s’hi son els jubilats, amb unes edats que poden garantir una llarga trajectòria solidària, que farà feliç a molts d’altres, però que també els omplirà a ells mateixos.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.