Joan Roma

TREBALL PARLAMENTARI A LA INVERSA
Després d’una llarga etapa com a diputat al Parlament puc assegurar que ha estat una obsessió de tots els governs de la Generalitat el produir el màxim de legislació. I a ser possible , amb la major innovació en les propostes, respecte d’altres parlaments autonòmics i fins i tot en comparació amb el Congrés de Diputats.
Aquesta dinàmica ha portat a legislar sobre tots i cadascun dels àmbits d’actuació de la política catalana, tinguéssim o no competències clares en la matèria. I no ha estat estrany ,múltiples topades amb el Tribunal Constitucional, per normatives que superaven clarament l’àmbit estatutari. I tampoc és estrany que ara mateix s’estigui discutint el contingut del propi nou Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament i referendat pel poble català.
Del tema Estatut ja se n’ha parlat tant, que no m’hi entretindré , tot i que segons sigui la resolució del TC , estarem tots ficats en un embolic de difícil sortida i gestió . Ja ho veurem dintre de poc temps.
Tornant, però al principi, en la majoria de casos d’elaboració de nova legislació hi ha hagut sempre una doble voluntat , més o menys explícita per part dels ponents de qualsevol nova llei. Una era buscar la novetat, la innovació, la excepcionalitat, per demostrar que el Parlament de Catalunya tenia més força, més competències i més voluntat que qualsevol altre. Fins aquí, tot podia anar bé, el problema esdevenia conflicte quan expressament, volgudament , ponents d’alguns partits anaven més lluny de la lletra i l’esperit de l’Estatut.
Es a dir, en moltes iniciatives parlamentàries es buscava “allargar” l’Estatut o “ampliar-lo” amb interpretacions molt llunyanes del seu autèntic contingut. Era una manera de fer-se notar o demostrar el nacionalisme , en normatives quotidianes, sense pensar en els problemes que comportarien quan s’haguessin d’aplicar, fer complir, i negociar les aportacions del govern central. Aixó era igual, passava a un segon terme.
I així ens hem ficat en nombrosos problemes i conflictes que haguéssim pogut evitar. Moltes vegades s’ha acusat el govern central de gasiu, o d’interpretar restrictivament l’Estatut o la Constitució, quan els mateixos que l’acusaven eren conscients que s’havien saltat àmpliament les competències pròpies. El conflicte sempre ha anat bé als partits nacionalistes per fer veure la incomprensió i les suposades o inventades “retallades” en determinats temes, sense parar-se a pensar que cada govern ha de defensar els límits de les seves cartes magnes.
Però, aquest ha estat un joc electoralment rendible durant els vint-i-tres anys de governs de CiU. Però, hi ha certes dinàmiques que son difícils d’eradicar després de tant de temps, i no deixo de mostrar preocupació per un cert mimetisme en el govern actual pel que fa a produir legislació. Precisament crec que el país pateix un excés de legislació, una autèntica inflació de normatives , i un engreix de paperassa per creure que el treball d’un govern es medeix en el pes de la legislació presentada i aprovada.
Ara, precisament el Parlament hauria de dedicar una part important del seu treball a simplificar lleis, reduir normatives i anul•lar paperassa. Es a dir, un treball a la inversa, que de ben segur trobaria la aprovació majoritària dels ciutadans. I el govern en sortiria beneficiat, perquè suposaria una simplificació de tot i per a tots, i evitaria nombrosos conflictes amb les altres administracions. Seria una bona feina en temps de crisis.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC