Tuesday, April 07, 2009

 

HAN PASSAT JA TRENTA ANYS

HAN PASSAT JA TRENTA ANYS.
Efectivament acabem de complir trenta anys d’ajuntaments democràtics i el dia 16 farem una gran celebració en el Consell de Cent de l’ajuntament de Barcelona per commemorar una data que passarà a la història de tots els municipis de Catalunya i Espanya.
Mai havíem tingut un període tant llarg de democràcia, i mai s’havia transformat tant el país com en aquests anys. Qui llegeixi aquestes ratlles i superi els 40 o 50 anys que tracti de recordar com era Prats, o Lluçà, Perafita, o qualsevol altre dels municipis de la subcomarca del Lluçanès i es donarà compte dels grans canvis , en tots els àmbits i sectors de la vida municipal.
Han estat anys molt intensos a tots els nivells i ja no som molts els que podem dir que els hem viscut en primera línia. Queden pocs alcaldes amb trenta anys al capdavant de l’ajuntament i tampoc son molts els regidors de la primavera del 79. Els qui compartim aquest llarg període, de regidor i alcalde, podem dir que el canvi ha estat espectacular.
Queda molt lluny l’abril del 79, però el temps ha passat volant. Es una sensació estranya la d’haver treballat molt , en condicions molt difícils, especialment els primers anys de democràcia perquè tot estava per fer i existien poques ajudes de les altres administracions per poder millor els nostres pobles.
Però el poc que fèiem era ben valorat pel poble perquè veníem d’una llarga etapa de poques obres, pocs serveis i poques atencions als problemes reals dels ciutadans. Les dictadures sempre han estat nefastes pels ciutadans i lògicament pels llocs on viuen: els municipis. Espanya no havia de ser diferent, i tot s’aguantava pels fils.
I per algun lloc s’havia de començar. En primer lloc ordenant l’ajuntament i fent que els serveis administratius funcionessin eficientment. Com a mínim que els papers i documents es portessin bé, sortissin i entressin degudament. Després calia arreglar les pròpies cases consistorials, la majoria de les quals queien a trossos, amb arxius inexistents, amb materials envellits i amb rutines contràries a tot el que pugui ser considerat com adequat, per un servei públic.
Tot seguit ens va tocar començar obres ,marcant prioritats realment urgents. Subministrament d’aigua, clavegueram, escoles, zona esportiva, carrers i places, més endavant parcs i jardins i així fins arribar a les infraestructures i equipaments més sofisticats i necessaris per la vida moderna actual, com pavellons , piscines, etc, a més de garantir serveis essencials lligats a les noves tecnologies.
I després de l’etapa que diem de ciment o de pedra, va arribar la de creació de grans serveis indispensables per compaginar la vida privada i la feina, com son les escoles bressol, guarderies, serveis socials, esportius, culturals i de lleure, etc,
I així hem arribat als 30 anys. Semblen fàcils d’explicar i d’haver-los viscut. Que ningú s’enganyi, han estat anys difícils, durs i complicats per la falta de suficients recursos i normatives adequades per fer funcionar els municipis d’una manera eficient. Estem lluny encara d’estar on voldríem estar, però és cert que hem avançat molt i els homes i dones que han estat uns anys en un ajuntament mereixen el reconeixement i la gratitud dels seus conciutadans. Ha estat gràcies a ells i elles que el país és un altre a tots els nivells. Res seria igual sense la gran feina dels ajuntaments. Avui celebrem trenta anys, tenim reptes importants al davant i ara exigim, una vegada més que se’ns tingui en compte a l’hora de pactar unes competències i un bon finançament.
Fem menys soroll que les comunitats autònomes, però sentim les mateixes necessitats i les volem resoldre per bé de tots els nostres ciutadans. Esperem en poc temps resultats a les nostres peticions.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?