Joan Roma

EL FUTUR DEL MUSEU.
Per diferents motius em va tocar intervenir , en els meus temps de diputat, en dissenyar i discutir sobre el futur d’alguns museus particulars o eclesiàstics, entre els quals el de Vic i el de Solsona.
En el de Vic, la polèmica va ser llarga, i complexa, amb grans discrepàncies inicials que al final es varen resoldre i va acabar amb l’enderrocament del vell edifici i la construcció d’un de nou, discutible arquitectònicament, però molt pràctic a nivell museogràfic.
Es cert que tot passava en els millors temps de la Generalitat, a nivell econòmic i la inversió feta fou realment molt elevada, garantint al bisbat la titularitat de tot el contingut que era una de les grans preocupacions, com era lògic, dels representants eclesiàstics.
Ara, la realitat la podem veure cada dia, amb uns resultats realment espectaculars a nivell de visites i de dinamització del patrimoni cultural, en general, de la ciutat. Es pot visitar tot el museu amb una lògica i un ordre molt ben estudiat i adequat. Recomano els qui llegeixin aquest article d’anar-lo a visitar si encara no ho han fet.
Si de Vic, passem a Solsona, els deures estan per fer, o almenys estem lluny dels propòsits estudiats i proposats.
El contingut del museu de la ciutat és realment interessant, però és cert que ho podria ser molt més si tingués una forta inversió pública o privada, o mixta que posés al dia algunes parts del museu i l’ordenés de manera similar al de Vic. I de ben segur deu haver-hi un bon nombre de peces guardades en el magatzem que no poden ser exposades per falta d’espai.
De fet, caldria ampliar l’espai, tot i que no estic segur de les possibilitats del propi edifici, però hi ha algun espai excessivament atapeït. I posats a fer propostes positives, no hem d’oblidar la internacionalització de la nostra cultura.
Es sorprenent anar a molts museus del nostre país i veure la retolació només en català, quan tenim milers de visitants d’altres parts d’Espanya o de l’estranger, la qual cosa fa indispensable l’ús d’almenys tres idiomes: català, castellà i anglés. Només així podem aspirar a atreure gent cap els nostres centres culturals i patrimonials.
I és que invertir en cultura és una de les millors inversions a nivell econòmic. Tenir un centre cultural, garanteix atreure molts visitants que aprofiten per consumir tota mena de productes del territori i fan moure una enorme maquinària al seu voltant.
Algunes ciutats fan anys que ho exploten amb èxit i sinó mirem com era Girona i com és ara, o posem-hi uns quants altres pobles i ciutats. Son aquestes els exemples que hem de tenir present quan dissenyem la Solsona del futur, que té enormes atractius , entre els quals sense cap mena de dubte figura el museu, però que podria pujar uns quants graons més amb les degudes atencions i inversions.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC