Joan Roma

ABRIL DEL 79
Dintre de pocs dies celebrarem els 30 anys de les primeres eleccions democràtiques municipals. Concretament el dia 16, està previst un solemne acte al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona per visualitzar aquest període amb representants d’aquelles primeres eleccions i amb membres dels actuals Consistoris.
Les xifres rodones sempre s’aprofiten per repassar els fets més rellevants i fer balanç de la gestió feta. Ningú negarà que la feina ha estat immensa i en línies generals espectacular. La transformació dels pobles i ciutats s’ha fet , en general, bé i sense problemes rellevants. Hi havia molt per fer i no s’ha parat durant tot aquest temps.
Queda, encara molt per fer, però més en l’apartat de manteniment i increment de serveis a les persones que no pas en matèria de ciment i pedra. Aquest és el nou repte dels propers anys, sobretot ara amb la crisis que colpeja tots els sectors més sensibles de la societat.
Va bé, fer balanç cada cert temps per comprovar els deures fets i els que queden per fer, però també les promeses fetes per les altres administracions i no complertes, o només parcialment.
De fa temps, molt de temps, els ajuntaments es queixen per l’escassa atenció de les altres administracions. I ho fan amb xifres a la mà. No amb teoria sinó amb exemples de la pràctica quotidiana. Des de l’inici els ha tocat assumir funcions que no els pertocaven però que la gent reclamava i ho feia a qui tenia més a mà. I els ajuntaments han hagut de fer front a molts problemes pels quals no tenien ni diners ni competències.
Les altres administracions han actuat de diverses maneres, unes girant el cap ,cap un altre costat i deixant sols els ajuntaments. O al contrari, entomant les responsabilitats i ajudant a resoldre-les de comú acord. Aquests darrers exemples no son els més abundants, però comença a haver-hi un canvi d’actitud que hem de suposar anirà a més en els propers anys i ajudarà a arribar a la necessària col•laboració i cooperació entre totes les administracions per fer front als problemes del país.
I ja no hi pot haver noves obligacions pels ajuntaments ,sense nous recursos. Estem lluny d’aconseguir-ho, tot i que es diu que ja no passa amb les noves competències o serveis, No és cert, les noves funcions municipals ,sempre queden per damunt dels recursos que se’ls hi donen, creant un progressiu dèficit de funcionament que arriba a ofegar-los.
Ara venia l’hora dels ajuntaments ,se’ns havia dit. De fet, aquesta hora ja s’havia anunciat diverses vegades, amb diversos governs, sense arribar a cuallar. Com a màxim algunes millores puntuals, però el gros del problema s’ha anat deixant per a més endavant. I ara, ens trobem amb una crisis de dimensions global, que tampoc permet obrir l’aixeta , amb la qual cosa els ajuntaments hauran de continuar esperant un altre moment.
Però, les esperes comporten degradació de serveis i no atenció a problemes essencials, però això en aquesta celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, s’ha de repassar la trajectòria passada, però sobretot s’ha de garantir la viabilitat futura. D’això en depèn bona part de la societat .
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC