Thursday, December 18, 2008
NINXOLS - CEMENTIRI VELL
EL PERQUÈ DE LA PROHIBICIÓ DE FER SERVIR ELS NINXOLS VELLS.
En el ple ordinari del passat dilluns dia 15, el regidor-portaveu de CiU, Joan Pallach, va exposar el seu desacord amb com haiv actuar l’equip de govern en relació a la prohibició de fer nous enterraments en els nínxols situats a banda i banda de la capella.
També va exposar que li havien dit de que una persona de Borredà, morta a Gironella, no se l’havia deixat enterrar en el seu nínxol i això ell ho trobava malament. També va exposar que si la gent paga 18 euros a l’any per manteniment , aquests diners s’haurien de destinar a millorar i arreglar els nínxols que estiguin malament perquè puguin tornar a servir.
I va comunicar que força persones havien parlat amb ell per manifestar-li el desacord amb la política municipal i per això creia que s’hauria d’haver actuat d’una altra manera, instant la declaració d’estat ruïnós, o fent reunions amb els afectats, explicar-ho millor, etc .
Feta aquesta intervenció, l’alcalde va exposar els motius de la prohibició, però primer va voler aclarir el tema de no haver deixat enterrar una persona morta a Gironella, però nascuda a Borredà. Es cert que un familiar havia demanat si es podia enterrar en el nínxol de la família que és un dels més antics del poble. Li vaig comunicar que no, pel mal estat en que es troben, però podia escollir-ne un altre del cementiri vell o del nou, i pagar la diferència.
L’endemà, em va comunicar que l’enterrarien a Gironella perquè li havien hagut d’amputar una cama un temps enrere i l’havien enterrat en un nínxol del cementiri de Gironella, i ara havien decidit posar-hi el cos i per tant deixar el tema de Borredà. Queda clar ,doncs, que fou la família la que decidí enterrar aquesta persona a Gironella i no a Borredà.
Pel que fa al motiu de la prohibició que vaig dictar 3 anys enrere, és la constatació del mal estat en que es troben els dos edificis de nínxols, a banda i banda de la capella. Es més , fins i tot la capella es troba en un estat poc satisfactori, degut a algun petit moviment del terra i per tenir pocs fonaments. El fet és que en el moment de fer el cementiri nou, els paletes varen veure un forat a la teulada de la capella que varem fer reparar, però que indicava el mal estat general de l’edifici.
També la fosa comuna, situada al costat de la capella, on hi ha el magatzem del material del cementiri vell, està en condicions poc satisfactòries. El sostre del magatzem està apuntalat i caldria fer-ho tot nou.
I el més important, els dos edificis de nínxols, a banda i banda de la capella, son els més antics del cementiri. Es a dir, son del 1895. Per tant tenen més de cent anys, i a més fa uns 50 o 60 anys , per falta de nínxols varen apujar un pis més, de manera que varen posar més pes al damunt d’uns edificis fets amb pocs diners, i amb poca fonamentació i suport.
Ara, més de cent anys després, com els tenim? Els tenim, en situació precària. Es a dir, s’aguanten uns als altres i poden seguir uns anys més, sempre i quan no es remenin i no s’hi enterrin noves persones. Si es comença a treure làpides, fer moure envans, posar més pes, en alguns dels nínxols , hi hauria perill d’esfondrament de tot el conjunt.
Si això passés les conseqüències serien molt greus des de tots els punts de vista. Un cementiri és sagrat i les famílies volen conservar els seus difunts en les millors condicions possibles. En el cementiri vell fa molts , molts anys que no s’hi feien inversions, ni es renovaven materials. Per tant, cal actuar amb molta prudència.
Quan vaig veure sobre el terreny la situació, d’algunes petites escletxes, el mal estat del magatzem, amb parts apuntalades, quan vaig veure la teulada de la capella i les teulades laterals dels edificis de nínxols, a més de parlar amb l’encarregat del cementiri, Àngel Rota, em vaig donar compte que calia fer un Decret de suspensió immediata de nous enterraments. No vull tenir la responsabilitat de que algú es faci mal, o que provoqui un esfondrament de nínxols que podria suposar una lògica reacció de les famílies afectades i anar als tribunals.
L’encarregat mateix, va explicar les deficiències que havia trobat en els darrers enterraments fets en aquesta zona. Rajols que queien, sostres en mal estat, terres humits i amb rajols aixecats, etc. Es a dir, precarietat molt gran que podia provocar que algun dels nínxols s’esfondrés i amb ell s’emportés d’altres.
Vist i estudiat el tema, es va decretar la prohibició de fer-hi nous enterraments i varem explicar-ho en un butlletí a bastament. També varem decidir recuperar tants nínxols com fos possible per part dels propietaris. Es a dir, varem acordar pagar 150 euros per cada nínxol vell que les famílies propietàries deixessin. Així, l’ajuntament ha passat a ser propietari de 7 o 8 dels nínxols, corresponents a famílies que ja no tenen parents en el poble.
La idea nostre és de recuperar-los tots, i quan siguin tots propietat de l’ajuntament, traspassar les despulles als nínxols nous que tinguin les famílies i sinó dipositar les despulles a la fosa comuna. Buidats tots, es tiraria a terra l’edifici, i se’n faria un de nou, amb les mides i reglamentació actual, per posar els nínxols en venda i recuperar l’espai buidat.
Es evident que això pot durar anys i anys. Tot anirà en funció del ritme de recuperació dels nínxols vells per part de l’ajuntament. Per això, en aquest ple ens varem comprometre a indemnitzar els propietaris de nínxols vells amb 200 euros, en comptes dels 150 que oferíem fins ara.
Cal dir que un nínxol en el cementiri vell costa 350 euros, i un nínxol en el cementiri nou val 750 euros.
El que no varem fer, en el seu moment, i potser caldrà fer ara, és iniciar l’expedient d’estat ruïnós. Això ens permetria a l’ajuntament expropiar els nínxols amb rapidesa i donant la indemnització acordada. Seria una fórmula més ràpida i pràctica per l’ajuntament, però no ho varem voler fer, per evitar la sensació d’obligació i imposició per part municipal.
De totes maneres el que ha de quedar clar és que no es poden fer enterraments en aquests dos edificis per decret d’alcalde, justificat en el mal estat en que estan. I qualsevol que vagi i ho estudiï veurà que és el que pertoca. I si algú no en fes cas, es ficaria en uns problemes de gravíssimes conseqüències.
Ara, i tal com es va anunciar en el ple, l’arquitecte municipal iniciarà el tràmit de declarar els 3 edificis ( dos de nínxols i la capella) en estat ruïnós, i procedirem a marcar les gestions afer, i les indemnitzacions a les persones afectades.
I ho farem tot , sense presses, però sense pauses i parlant amb tots els afectats , directes o indirectes. No tenim pressa, però el temps va passant i els anys no perdonen. I els edificis no es veuen tant afectats perquè l’encarregat del cementiri els pinta una o dues vegades a l’any, però això no evita el deteriorament que han patit, després de servir més de 110 anys.
Joan Roma, alcalde de Borredà
En el ple ordinari del passat dilluns dia 15, el regidor-portaveu de CiU, Joan Pallach, va exposar el seu desacord amb com haiv actuar l’equip de govern en relació a la prohibició de fer nous enterraments en els nínxols situats a banda i banda de la capella.
També va exposar que li havien dit de que una persona de Borredà, morta a Gironella, no se l’havia deixat enterrar en el seu nínxol i això ell ho trobava malament. També va exposar que si la gent paga 18 euros a l’any per manteniment , aquests diners s’haurien de destinar a millorar i arreglar els nínxols que estiguin malament perquè puguin tornar a servir.
I va comunicar que força persones havien parlat amb ell per manifestar-li el desacord amb la política municipal i per això creia que s’hauria d’haver actuat d’una altra manera, instant la declaració d’estat ruïnós, o fent reunions amb els afectats, explicar-ho millor, etc .
Feta aquesta intervenció, l’alcalde va exposar els motius de la prohibició, però primer va voler aclarir el tema de no haver deixat enterrar una persona morta a Gironella, però nascuda a Borredà. Es cert que un familiar havia demanat si es podia enterrar en el nínxol de la família que és un dels més antics del poble. Li vaig comunicar que no, pel mal estat en que es troben, però podia escollir-ne un altre del cementiri vell o del nou, i pagar la diferència.
L’endemà, em va comunicar que l’enterrarien a Gironella perquè li havien hagut d’amputar una cama un temps enrere i l’havien enterrat en un nínxol del cementiri de Gironella, i ara havien decidit posar-hi el cos i per tant deixar el tema de Borredà. Queda clar ,doncs, que fou la família la que decidí enterrar aquesta persona a Gironella i no a Borredà.
Pel que fa al motiu de la prohibició que vaig dictar 3 anys enrere, és la constatació del mal estat en que es troben els dos edificis de nínxols, a banda i banda de la capella. Es més , fins i tot la capella es troba en un estat poc satisfactori, degut a algun petit moviment del terra i per tenir pocs fonaments. El fet és que en el moment de fer el cementiri nou, els paletes varen veure un forat a la teulada de la capella que varem fer reparar, però que indicava el mal estat general de l’edifici.
També la fosa comuna, situada al costat de la capella, on hi ha el magatzem del material del cementiri vell, està en condicions poc satisfactòries. El sostre del magatzem està apuntalat i caldria fer-ho tot nou.
I el més important, els dos edificis de nínxols, a banda i banda de la capella, son els més antics del cementiri. Es a dir, son del 1895. Per tant tenen més de cent anys, i a més fa uns 50 o 60 anys , per falta de nínxols varen apujar un pis més, de manera que varen posar més pes al damunt d’uns edificis fets amb pocs diners, i amb poca fonamentació i suport.
Ara, més de cent anys després, com els tenim? Els tenim, en situació precària. Es a dir, s’aguanten uns als altres i poden seguir uns anys més, sempre i quan no es remenin i no s’hi enterrin noves persones. Si es comença a treure làpides, fer moure envans, posar més pes, en alguns dels nínxols , hi hauria perill d’esfondrament de tot el conjunt.
Si això passés les conseqüències serien molt greus des de tots els punts de vista. Un cementiri és sagrat i les famílies volen conservar els seus difunts en les millors condicions possibles. En el cementiri vell fa molts , molts anys que no s’hi feien inversions, ni es renovaven materials. Per tant, cal actuar amb molta prudència.
Quan vaig veure sobre el terreny la situació, d’algunes petites escletxes, el mal estat del magatzem, amb parts apuntalades, quan vaig veure la teulada de la capella i les teulades laterals dels edificis de nínxols, a més de parlar amb l’encarregat del cementiri, Àngel Rota, em vaig donar compte que calia fer un Decret de suspensió immediata de nous enterraments. No vull tenir la responsabilitat de que algú es faci mal, o que provoqui un esfondrament de nínxols que podria suposar una lògica reacció de les famílies afectades i anar als tribunals.
L’encarregat mateix, va explicar les deficiències que havia trobat en els darrers enterraments fets en aquesta zona. Rajols que queien, sostres en mal estat, terres humits i amb rajols aixecats, etc. Es a dir, precarietat molt gran que podia provocar que algun dels nínxols s’esfondrés i amb ell s’emportés d’altres.
Vist i estudiat el tema, es va decretar la prohibició de fer-hi nous enterraments i varem explicar-ho en un butlletí a bastament. També varem decidir recuperar tants nínxols com fos possible per part dels propietaris. Es a dir, varem acordar pagar 150 euros per cada nínxol vell que les famílies propietàries deixessin. Així, l’ajuntament ha passat a ser propietari de 7 o 8 dels nínxols, corresponents a famílies que ja no tenen parents en el poble.
La idea nostre és de recuperar-los tots, i quan siguin tots propietat de l’ajuntament, traspassar les despulles als nínxols nous que tinguin les famílies i sinó dipositar les despulles a la fosa comuna. Buidats tots, es tiraria a terra l’edifici, i se’n faria un de nou, amb les mides i reglamentació actual, per posar els nínxols en venda i recuperar l’espai buidat.
Es evident que això pot durar anys i anys. Tot anirà en funció del ritme de recuperació dels nínxols vells per part de l’ajuntament. Per això, en aquest ple ens varem comprometre a indemnitzar els propietaris de nínxols vells amb 200 euros, en comptes dels 150 que oferíem fins ara.
Cal dir que un nínxol en el cementiri vell costa 350 euros, i un nínxol en el cementiri nou val 750 euros.
El que no varem fer, en el seu moment, i potser caldrà fer ara, és iniciar l’expedient d’estat ruïnós. Això ens permetria a l’ajuntament expropiar els nínxols amb rapidesa i donant la indemnització acordada. Seria una fórmula més ràpida i pràctica per l’ajuntament, però no ho varem voler fer, per evitar la sensació d’obligació i imposició per part municipal.
De totes maneres el que ha de quedar clar és que no es poden fer enterraments en aquests dos edificis per decret d’alcalde, justificat en el mal estat en que estan. I qualsevol que vagi i ho estudiï veurà que és el que pertoca. I si algú no en fes cas, es ficaria en uns problemes de gravíssimes conseqüències.
Ara, i tal com es va anunciar en el ple, l’arquitecte municipal iniciarà el tràmit de declarar els 3 edificis ( dos de nínxols i la capella) en estat ruïnós, i procedirem a marcar les gestions afer, i les indemnitzacions a les persones afectades.
I ho farem tot , sense presses, però sense pauses i parlant amb tots els afectats , directes o indirectes. No tenim pressa, però el temps va passant i els anys no perdonen. I els edificis no es veuen tant afectats perquè l’encarregat del cementiri els pinta una o dues vegades a l’any, però això no evita el deteriorament que han patit, després de servir més de 110 anys.
Joan Roma, alcalde de Borredà
# posted by joanroma @ 8:19 AM 
