Joan Roma

DESAMPARATS
El que preocupa més de la crisi és el grau de descontrol que han demostrat les grans entitats financeres, en els països més poderosos del món. No passa setmana o mes que no apareguin xifres astronòmiques de pèrdues, o directament d’estafes amb volums increïbles, que han estat operant durant anys sense haver-les detectat cap dels organismes reguladors o inspectors, malgrat l’existència de denúncies, en els darrers anys.
Incomprensible i realment preocupant perquè si es perd la confiança en el sistema financer, poca cosa ens queda per confiar. I qui exerceix d’imperi ho ha de fer donant garanties en tots i cadascun dels sectors que conformen aquest imperi, i el financer és tant rellevant , o més que el militar i el diplomàtic.
Pel que es veu alguns han funcionat més com una tómbola que no pas amb la serietat i rigorositat que se suposa han de tenir els qui gestionen diner aliè. I només la connivència amb els supervisors i controladors pot explicar haver arribat a xifres tant escandalosament elevades.
Però, s’hi ha arribat i els perjudicis causats son múltiples a nivell econòmic, però sobretot a nivell de confiança. I la confiança és fàcil de perdre i molt difícil de recuperar. En això , estem.
Mentrestant, resulta que països molt més modestos a tots els nivells, com el nostre, han sabut crear mecanismes de protecció i control que han funcionat i han servit per no caure en processos de degradació com ha passat en els grans.
De totes maneres, és depriment aixecar-se cada dia amb noticies negatives i anar-les reiterant, ampliant i multiplicant fins l’infinit. Es evident que amb aquest panorama difícilment la gent agafa ganes d’invertir i consumir, la qual cosa agreuja la crisi per la banda psicològica , i la generalitza a tots els sectors.
Per tant, semblaria lògic que a part de les mesures econòmiques, locals, nacionals i interestatals, urgents i per sortir del pas de forma immediata, hi hagués alguna altra llista de mesures ,dures i contundents per garantir que sistemes de funcionament com s’han donat fins ara, no tornin a succeir. I sobretot que tots els causants de tantes destrosses paguessin amb el seu patrimoni , una part dels danys. Es que sinó dona la sensació de que les coses han passat perquè havien de passar.
No es veuen culpables fortament castigats ni perseguits. De moment els governs van tapant els forats a la espera de tornar a un cert ordre global, però la gent voldria veure procediments contundents i garanties de posar bons i seriosos gestors al capdavant de totes les entitats financeres, amb sous raonables, però no d’escàndol com tenen una gran majoria, etc,etc,
Es a dir, el que fins ara hem vist, no ens ha agradat per múltiples causes, i sobretot pels seus efectes, però sinó es castiga als culpables i no se’n treuen lliçons pel futur, malament. I de moment no veiem ni grans remeis ni grans canvis en tot el sistema. Caldrà esperar al canvi d’administració als EUA per comprovar les lliçons que se n’han tret i com s’enfoca el futur per retornar la confiança a tothom. Difícil missió .
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.