Joan Roma

CONTRADICCIONS ENERGÈTIQUES
Es fa difícil seguir i comprendre les prioritats en matèria energètica tant del nostre govern com del govern central, a la vista dels canvis constants en la legislació i els daltabaixos en els projectes d’energies alternatives.
Fa ben poc semblava clara la aposta per tota mena d’energies “netes”, i fins i tot varem assistir a un esclat d’inversions en parcs eòlics, hortes solars, energies geotèrmiques, fins arribar a voler aprofitar les onades del mar.
Ara, paradoxalment molts d’aquells projectes han quedat congelats i d’altres retirats per por a no ser rendibles, o per sospitar canvis legislatius clarament menys favorables. Es evident que inversions en aquests sectors han de tenir garanties a llarg termini, del contrari ningú arrisca a entrar en un sector que pot veure variades les regles de joc al cap de dos o tres anys.
I no solament aquesta incertesa planeja sobre la producció energètica sinó també sobre l’ús d’altres energies , molt publicitades, però poc promogudes, com la biomassa, o els biocombustibles.
Crec sincerament que caldria un acord a llarg termini que deixés clares les coses, amb un compromís de consens entre totes les forces polítiques i econòmiques per no tocar el marc pactat fins passats un bon grapat d’anys. Es la única manera de garantir que la gent cregui en aquestes energies, inverteixi i s’hi adapti.
També convindria un marc general i no només autonòmic. El que passa ara és curiós i alhora significatiu quan alguns projectes previstos per algun indret de Catalunya es desplacen cap a comunitats veïnes perquè allà les tramitacions son molt més ràpides i molt menys burocratitzades.
També hauria d’haver-hi canvis substancials en el sistema de subministrament d’energia. Es diu que s’ha liberalitzat i que tothom pot contractar amb qui vulgui, la realitat és molt diferent i continuem depenent de ben poques mans. Es a dir, de ben comptades empreses, les quals marquen preus i decideixen les condicions de connexió amb evidents reglaments que vulneren qualsevol lògica o sentit de justícia.
Des dels ajuntaments hem vist, d’entrada que la anul•lació del sistema de doble tarifa ha comportat un encariment brutal de la despesa energètica. També veiem com moltes obres que haurien d’anar a càrrec de l’empresa subministradora , es fan pagar als futurs usuaris, a vegades per partida doble o triple, i amb uns pressupostos exageradament elevats, i amb una burocràcia impròpia d’una empresa privada eficient.
En definitiva, tots plegats estem patint unes condicions molt negatives pels canvis introduïts en la política energètica, per una banda, i per altra no veiem una aposta clara a favor de les noves energies, com per assegurar-se una major independència de les fonts tradicionals de producció i subministrament.
Quedem una mica perplexes davant aquest panorama pel que té d’incert i de contradictori amb el que marca la economia mundial. Semblaria que apostar per una major independència energètica és anar en la bona direcció, però sobre el terreny veiem unes dificultats i unes condicions poc propícies per fer viable aquesta aposta.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC