Joan Roma

BUIDAR ELS MUSEUS
He seguit amb interès la polèmica reclamació del retorn del Retaule de Salelles i les diferents posicions dels col•lectius afectats, fins arribar a la proposta d’acord de ple municipal , de cessió a la parròquia, sense perdre la titularitat. Tot i ser molt discutible i crear un precedent arriscat, podia ser una solució “acceptable “ per les dues parts. Tampoc ha estat acceptada. I en tot plegat he trobat un intent d’ús demagògic i ben poc seriós dels grups de CiU i PP, apostant pel retorn , pur i simple, oblidant tota la fonamentació jurídica d’altres casos, en altres indrets i que ni ells proposarien si estessin en el govern.
Això és el que m’ha mogut a exposar la meva opinió i reflexionar sobre la multitud de casos semblants que tenim per tot el país, i què pot passar si comencem a retornar objectes a tot arreu. M’ho pregunto sobretot contemplant les centenars d’obres d’art que podem veure en els Museus de Solsona i de Vic, per posar els exemples més propers. Es clar afegim-hi també el de Manresa, però ho podem estendre a tota la resta del país, acabant amb el MNAC.
Moltes vegades m’he preguntat jo mateix, com alcalde de Borredà, sinó seria lògic, just i justificada la petició de retorn del Retaule Romànic de Rotgers ( segle XII) , obra mestre del romànic, emportat a finals dels anys 50 i actualment propietat del Museu Episcopal de Vic, i exposat a la seva planta baixa com una de les peces més valuoses.
Restaurada per la Diputació l’església romànica, fa un parell d’anys, a tots ens hagués agradat poder-hi retornar el magnífic retaule. Però varem renunciar-hi, ara i abans, per un sentit de no voler emprendre un llarg i costós plet amb el Bisbat, però més que per això per haver cregut que la retirada del retaule fou justificada pels temps que corrien, i per ser conscients que si haguessin esperat tres o quatre anys més, segurament hauria estat robat o destrossat per qualsevol beneit.
També, per un sentit de prudència i seguretat, i com no ,de amor a l’art. El Retaule al Museu de Vic, està segur, ben custodiat i a la temperatura ideal per durar uns quants segles més. Es visitat i admirat, per milers de persones de tot el món. I a canvi varem obtenir una reproducció magnífica que presideix l’altar de Rotgers, i un parell de fotos tamany natural que tenim a la Sala de Plens de l’ajuntament i a l’Església parroquial.
Tots dormim tranquils i tots estem segurs d’haver actuat adequadament. Exposo aquest cas, com en podria exposar uns quants centenars més, d’obres de Sant Quirze de Pedret que estan en el Museu de Solsona, de Mare de Deus de tots els pobles i parròquies del Solsonès, Berguedà, Ripollès, etc ,etc, que estan en aquests museus o en altres del país, i que podrien ser reclamades per les formes com van ser emportades, sense papers, sense acords oficials, i sense referèndums en els pobles als quals pertanyien.
Però, si no s’hagués fet així, a hores d’ara centenars de grans obres del romànic, del barroc, o de qualsevol altre època estarien en mans de antiquaris, mil.lionaris, o museus de qualsevol indret del món. I d’exemples n’hi ha també a centenars, fins i tot algun monestir sencer traslladat als EUA.
En fi, respecte total pel pensament de tothom, respecte el conflicte del Retaule de Salelles, però reflexionem una mica sobre tot el immens patrimoni dipositat en els museus i no polititzem el debat ni les propostes. I atenció a canviar les regles de joc, en un museu i en un ajuntament, perquè pot generar una allau de reclamacions per tot arreu. I trobo a faltar la opinió i dictamen de la Generalitat. El tema és prou rellevant com per saber el seu posicionament, a l’hora de vetllar pel patrimoni de tots.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.