Joan Roma

MÉS FACILITATS PEL CATÀLEG DE MASIES.
Arran l’aprovació de la nova llei d’urbanisme de Catalunya, tots els alcaldes de pobles petits anem una mica de boig, elaborant una eina indispensable i obligatòria que es va imposar en aquesta nova llei: el catàleg de masies.
De fet la idea va ser bona, i era necessària, però hem estat un parell d’anys donant-li voltes i establint el reglament concret que l’havia de regular. I és un tema important pels propietaris de cases de pagès, habitades o deshabitades i pels pobles, en general.
Es tracta de que cada municipi elabori un inventari de totes les cases senceres, mig senceres, o en runes que existeixen en el terme. Que de cada casa es faci una fitxa complerta amb les mides, història coneguda, fotos actuals i antigues, etc. Una vegada fet tot l’inventari, i per tant catalogades totes, l’ajuntament elabora una ordenança per proposar quin hauria de ser el futur de cada edificació, tant a nivell de restauració, rehabilitació o reconstrucció i quins usos se li pot donar.
Just aprovada la nova llei d’urbanisme , les perspectives eren molt reduïdes i molt restrictives de cara a recuperar cases ja en desús. Es cert que la realitat d’unes comarques és molt diferent d’altres i existeixen comarques a Catalunya en que s’ha edificat per tot arreu i s’han reconstruït cases en qualsevol lloc, però això no ha passat en les nostres més veïnes.
Era lògic que la Generalitat posés límits a la recuperació de cases, perquè alguns propietaris volien reconstruir edificis perduts ja des de fa cent o cent-cinquanta anys, i dels quals ni tant sols es conserven un mínim de restes.
Amb tot, molt alcaldes varem demanar una major flexibilitat a l’hora de aprovar els catàlegs i permetre la recuperació de cases, quan hi hagi un mínim de condicions adequades. No solament de trams visibles de l’antiga casa, sinó facilitats per donar-li serves bàsics, com aigua, llum, telèfon, o bona connexió per camí.
També en aquells casos en que una gran casa pairal disposa de múltiples edificis annexes, que algun d’ells es pugui reconvertir en vivenda pels pares o fills, i així poder agrupar en la mateixa finca una família extensa. O quan es vol tirar endavant algun negoci lligat a turisme rural, que justifiqui la reconversió d’algun dels edificis propers en zona de serveis, o vivenda per la família, etc.
En definitiva, hi ha nombrosos casos que es donen o es poden donar, i que fins ara el catàleg apareixia com una eina que impedia treure profit de moltes propietats. També s’ha acabat amb aquella vella creença de molta gent que deia allà on hi havia hagut una casa, se n’hi podia fer una altra, perquè ja fa temps que això no és permès.
Però, ara , la Generalitat, concretament la Direcció General d’Urbanisme ha precisat millor la composició dels catàlegs i mostra una major flexibilitat a l’hora de permetre altres usos, en els vells edificis, així com recuperar-ne de vells, sempre i quan tinguin unes restes mínimes que puguin mostrar com havien estat. I millor si a més de les restes clares sobre el terreny, s’hi poden aportar fotos, escriptures i altres documents que proven la realitat dels edificis en qüestió.
Sigui com sigui, és una satisfacció comprovar com les peticions fetes per nombrosos alcaldes de pobles petits, han donat el seu fruit i la Generalitat ha entès les nostres raons, i facilita més i millors sortides perquè una part del món rural abandonat, pugui recuperar vida i activitat.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.