Thursday, October 09, 2008

 
LA DÈRIA DELS BOLETS
Els nostres pobles son envaïts cada dia, i molt especialment els caps de setmana per centenars de buscadors de bolets, procedents de qualsevol indret del país. La promoció del bolet que fa la televisió, i amb ella la majoria de mitjans de comunicació, porta a la carretera a persones que creuen trobar bolets , per tot arreu i en quantitats industrials.
El que abans era bo, ara comença a ser un seriós problema. Tots els excessos es paguen i la massificació esdevé crítica en els llocs més coneguts.
Trobo a faltar en els programes més “populars” una informació més crítica, objectiva i mediambiental, en el sentit de conscienciar els boletaires del mal que es pot fer al bosc i als propis bolets sinó s’actua amb seny i prudència.
D’entrada caldria demanar que qui entra en un bosc amb menjar, en surti amb les deixalles corresponents i les dipositi en un contenidor adequat, en qualsevol dels pobles per on passa o les torni a casa seva. Aquest principi tant senzill i lògic, és seguit per escasses persones, de manera que el cúmul de deixalles que trobem per tot arreu, demostra la falta de civisme de bona part dels boletaires que no son del propi entorn.
Una altra informació elemental a donar en els programes “populars”seria el d’explicar els materials i instal•lacions que es poden trobar en el bosc i que han de ser respectats i cuidats. No cal fer llista dels vailets, portes, estaques, etc, que son destrossats o trets cada temporada , per demostrar que una bona temporada boletaire pot ser un malson per la majoria de pagesos i ramaders.
I és que els programes es dediquen més a mostrar les curiositats dels bolets, els llocs on trobar-los, com cuinar-los que no pas els problemes col•laterals que suposa anar-los a buscar de manera inadequada. Es un error greu que passa factura i tindrà conseqüències desastroses. La majoria de boscos no poden suportar la pressió que reben. Abans eren alguns caps de setmana, ara és cada dia.
Precisament aquest any és un de ben especial pel que té de distribució diària de gent per tot arreu. Veure les carreteres que porten a pobles petits, i cap a zones de muntanya en que habitualment hi passen 40 o 50 vehicles al dia, es converteix en una mena de rambla per on hi circulen 2 o 300 vehicles, els quals aparquen allà on els sembla i dels quals surten 3 o 400 persones , amb tota mena d’utensilis per anar a remenar el bosc.
Els que vivim a pagès ho hem vist , altres anys, però sembla que any rere any, l’allau s’incrementa , fomentat per programes i articles a tot arreu, sense la contrapartida d’avisar del delicat equilibri natural que pot trencar-se amb aquesta manera d’actuar. Seria hora de promoure programes per explicar els perills que comporta aquesta presència constant, i massiva en els boscos.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?