Joan Roma

GRANS INVERSIONS, GRAN MANTENIMENT.
Entre les múltiples activitats i gestions que organitza la Diputació de Barcelona, n’hi ha algunes que son poc conegudes pel públic en general, però molt útils pels alcaldes i regidors de pobles i ciutats.
Sempre s’ha dit que viatjant s’aprenen moltes coses i se’n relativitzen moltes altres. Es el que pretenen els viatges sectorials organitzats per diferents àrees de la Diputació. En aquests trenta anys de càrrecs municipals, mai havia tingut temps i aprofitat cap d’aquests viatges. Acabo de fer una excepció i he anat tres dies a Galícia, concretament a la província de A Coruña per veure instal•lacions esportives diverses, triades pels serveis tècnics de l’Area d’Esports de la Diputació, amb el seu diputat-president al capdavant.
En tres dies varem poder veure ,les prop de cinquanta persones, que viatjàvem un bon nombre d’equipaments esportius, alguns envejables per la novetat, i el manteniment, altres no tant ben construïts ni mantinguts. De tot hi ha allà com podem trobar aquí.
El que em va impactar és que tot i ser una zona humida i amb gespa abundant per tot arreu, també han apostat pels camps de futbols de gespa artificial. En pocs anys hem vist com s’han estès per tot arreu, però molts no coneixíem ni el cost exacte ni les necessitats de manteniment.
Molt sovint, com en totes les coses noves, es dona per fet que una vegada instal•lada la gespa, ja no cal fer-hi res més durant anys. No s’han llegit la lletra petita, i aquesta passarà factura a clubs i sobretot ajuntaments que han fet apostes agosarades, sense cap mena de dubte , atractives, però costoses. D’entrada perquè tots sobrepassen els sis-cents mil euros i després perquè la necessitat de manteniment és constant i costós, amb una previsió de vida útil de 10 anys.
Si sumem inversió i manteniment , veurem com el cost per any és realment molt elevat. Crec que en aquest tema, com en tants d’altres, la promoció va anar per davant de l’estudi de costos i l’efecte dominó, ha impulsat poble rere poble a copiar el que ha fet el veí , de manera que tenim camps, una mica per tot arreu , i pobre de l’alcalde que encara no ho tingui contemplat en els pressupostos, si té algun equip de futbol mínimament ben situat en qualsevol lliga.
Va ve tenir aquestes dades perquè posen de relleu les contradiccions en matèria d’inversions en molts municipis. Una inversió gran com aquesta ,no permet fer-ne d’altres per altres activitats que podrien tenir més practicants. I s’encaixa un manteniment elevat que molt pocs hi pensen o el preveuen en els pressupostos anuals.
També tenim ara una forta demanda en matèria de piscines cobertes. Un altre equipament car de construir i de mantenir. Veure l’aprofitament global que alguns municipis fan de les instal•lacions és la millor manera per no caure en temptacions fàcils de construir i difícils d’utilitzar i pagar.
I és que el món de l’esport és immens en varietat i diversitat, però queda clar que les administracions han de continuar fent importants esforços d’ampliació, millora i construcció per poder oferir-lo a tots els sectors de la societat. En pocs anys, Catalunya ha esdevingut un referent en molts camps, però podem veure com altres territoris estan anant a ritmes similars als nostres, i en alguns casos, fins i tot ja ens han sobrepassat. I anar allà i veure-ho és la millor manera per constatar-ho.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.