Wednesday, June 04, 2008
TANCAR SERVEIS MUNICIPALS?
Una vegada més el tema del finançament autonòmic s’ha convertit en matèria prioritària pel govern , i molt especialment per Catalunya, en compliment del que estableix el nou Estatut.
Aquesta situació l’han viscuda els ajuntaments des de l’inici de l’actual etapa democràtica i sempre n’han sortit perjudicats. Mai ha estat el moment oportú, adequat ni apropiat per discutir sobre un nou sistema de finançament municipal que garanteixi l’estabilitat pressupostària dels ajuntaments. I finalment, cansats d’esperar, ara exigeixen el seu moment, la seva solució.
I tots els partits, presents en els ajuntaments de tot Espanya, s’han posat d’acord per presentar unes propostes a l’Administració Central, enumerades i quantificades, per un import mínim de 7.000 milions d’euros. A alguns els pot semblar molt , a d’altres ,poc, el cert és que la xifra és real. Es el cost per serveis que donen els ajuntaments i que els haurien de oferir o pagar altres administracions: la central o l’autonòmica. I no pot ser que continuïn carregant-se a les espatlles municipals.
Els ciutadans troben del més natural que el seu ajuntament es faci càrrec de la neteja, vigilància, reparació de l'escola dels seus fills, o que els ajuntaments proporcionin tota mena de informació i documentació a les altres administracions, destinant-hi moltes hores i recursos, o que els municipis grans tinguin dipòsits de detinguts, amb ben poques compensacions, o que els ajuntaments recullin, guardin i preservin els vehicles abandonats, o parlant d'abandonaments que també es facin càrrec dels animals domèstics deixats pels seus propietaris, o que determinades despeses sanitàries vagin a càrrec municipal, i moltes altres despeses socials, etc.
Es a dir, durant anys i anys, l'Estat i les Autonomies han anat pactant les seves competències i serveis, acordant el finançament corresponent i , la resta passava a mans dels ajuntaments com a convidats de pedra als quals se'ls pot imposar deures i ben pocs drets. La llista de equipaments i serveis que els ajuntaments han tirat endavant sense el finançament corresponent és enorme , en nombre i en import. De fet, l'import s'ha quantificat en aquests 7.000 milions d'euros dels quals parlava al principi.
I la paciència s'ha acabat. I més que la paciència, la possibilitat de mantenir tot el creat amb els actuals recursos municipals. A partir d'ara, o es tanquen equipaments i serveis, o els ajuntaments hauran de reduir la seva activitat al mínim de la supervivència. I els ciutadans no es poden imaginar el que passaria en una situació com aquesta. Multitud de Centres Cívics, Biblioteques, Escoles, Escoles de música, d'arts, d'oci i lleure, de serveis de teleassistència, llars d'avis, centres de dia, i una dotzena més de grans avenços aconseguits en aquests 30 anys de democràcia municipal estan en perill.
No exagerem. Els ajuntaments han enviat un missatge clar i contundent al govern. O s'aconsegueix un canvi radical en el finançament municipal i en la reforma de determinades lleis , o es tancaran serveis que son competència de les altres administracions. Només amb una acció de força contundent, serem capaços de fer-nos respectar i acceptar les justes reivindicacions que presentem. I els diners municipals son els més ben invertits i els que donen major rendiment social.
Els temps de bones paraules i de contemporitzar s'ha acabat , ara volem realitats. I tant important és garantir el bon finançament dels ajuntaments catalans com el de la pròpia Generalitat. Ara, es hora de demostrar-ho.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
Una vegada més el tema del finançament autonòmic s’ha convertit en matèria prioritària pel govern , i molt especialment per Catalunya, en compliment del que estableix el nou Estatut.
Aquesta situació l’han viscuda els ajuntaments des de l’inici de l’actual etapa democràtica i sempre n’han sortit perjudicats. Mai ha estat el moment oportú, adequat ni apropiat per discutir sobre un nou sistema de finançament municipal que garanteixi l’estabilitat pressupostària dels ajuntaments. I finalment, cansats d’esperar, ara exigeixen el seu moment, la seva solució.
I tots els partits, presents en els ajuntaments de tot Espanya, s’han posat d’acord per presentar unes propostes a l’Administració Central, enumerades i quantificades, per un import mínim de 7.000 milions d’euros. A alguns els pot semblar molt , a d’altres ,poc, el cert és que la xifra és real. Es el cost per serveis que donen els ajuntaments i que els haurien de oferir o pagar altres administracions: la central o l’autonòmica. I no pot ser que continuïn carregant-se a les espatlles municipals.
Els ciutadans troben del més natural que el seu ajuntament es faci càrrec de la neteja, vigilància, reparació de l'escola dels seus fills, o que els ajuntaments proporcionin tota mena de informació i documentació a les altres administracions, destinant-hi moltes hores i recursos, o que els municipis grans tinguin dipòsits de detinguts, amb ben poques compensacions, o que els ajuntaments recullin, guardin i preservin els vehicles abandonats, o parlant d'abandonaments que també es facin càrrec dels animals domèstics deixats pels seus propietaris, o que determinades despeses sanitàries vagin a càrrec municipal, i moltes altres despeses socials, etc.
Es a dir, durant anys i anys, l'Estat i les Autonomies han anat pactant les seves competències i serveis, acordant el finançament corresponent i , la resta passava a mans dels ajuntaments com a convidats de pedra als quals se'ls pot imposar deures i ben pocs drets. La llista de equipaments i serveis que els ajuntaments han tirat endavant sense el finançament corresponent és enorme , en nombre i en import. De fet, l'import s'ha quantificat en aquests 7.000 milions d'euros dels quals parlava al principi.
I la paciència s'ha acabat. I més que la paciència, la possibilitat de mantenir tot el creat amb els actuals recursos municipals. A partir d'ara, o es tanquen equipaments i serveis, o els ajuntaments hauran de reduir la seva activitat al mínim de la supervivència. I els ciutadans no es poden imaginar el que passaria en una situació com aquesta. Multitud de Centres Cívics, Biblioteques, Escoles, Escoles de música, d'arts, d'oci i lleure, de serveis de teleassistència, llars d'avis, centres de dia, i una dotzena més de grans avenços aconseguits en aquests 30 anys de democràcia municipal estan en perill.
No exagerem. Els ajuntaments han enviat un missatge clar i contundent al govern. O s'aconsegueix un canvi radical en el finançament municipal i en la reforma de determinades lleis , o es tancaran serveis que son competència de les altres administracions. Només amb una acció de força contundent, serem capaços de fer-nos respectar i acceptar les justes reivindicacions que presentem. I els diners municipals son els més ben invertits i els que donen major rendiment social.
Els temps de bones paraules i de contemporitzar s'ha acabat , ara volem realitats. I tant important és garantir el bon finançament dels ajuntaments catalans com el de la pròpia Generalitat. Ara, es hora de demostrar-ho.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC
# posted by joanroma @ 2:29 AM 
