Wednesday, June 18, 2008

 
EL PROBLEMA DELS CAMINS
En una comarca com el Lluçanès, a l’igual que les del seu entorn, el problema del mal estat dels camins és permanent i de difícil solució.
Després de les intenses pluges de les darreres setmanes, el panorama és desolador. En molts casos , poc després d’haver fet obres de manteniment o millora, s’ha produït algun xàfec, i en pocs minuts s’han perdut uns quants milers d’euros. Els alcaldes portem anys reclamant una solució que deixi enrere aquesta precarietat de mitjans.
I és que tot ha canviat. Abans els camins de pagès eren realment pels pagesos i els pocs visitants que podien tenir. Visitants o comerciants que un cop a la setmana o al mes passaven per allà. Ara, aquests mateixos camins s’han convertit en rutes turístiques, o en vies de rallis, o de quads, BTT, trial, etc. I quan no, en rutes 4 X 4 de grups a la recerca de paisatges novedosos.
Sigui com sigui, als pobres pagesos no els podem demanar que paguin de la butxaca el que espatllen altres. I aquí entren els ajuntaments. A falta de “propietari pagador” es demana que siguin els ajuntaments els que se’n facin càrrec. I ja estem de nou confrontats a les penúries municipals.
Un terme municipal pot tenir vint,trenta, quaranta quilòmetres de camins rurals, per mantenir i millorar. Traduït a diners, estem parlant d’una fortuna , de la qual els petits ajuntaments no disposen. El resultat, és doncs, de precarietat total.
Fa anys que reclamem un acord entre totes les administracions per aconseguir disposar de suficients diners per garantir l’accessibilitat a totes les cases de pagès habitades, i de tots els camins que comuniquen nuclis o pobles. Tothom ens escolta, però ningú ens fa cas.
I per sort tenim la Diputació de Barcelona que des de fa una quinzena d’anys concedeix subvencions a les ADF (agrupacions de defensa forestal) per poder mantenir els camins considerats bàsics, en cas d’incendis. Però, son imports petits i insuficients com per garantir el bon accés a totes les cases.
Cal una altra política, en la qual tant el govern central, com la Generalitat, diputacions, ajuntaments i potser en una petita part els propietaris, es posin d’acord i garanteixin partides suficients, cada any, com per solucionar el problema.
El Departament d’Agricultura ha fet un estudi de camins a tot Catalunya, i realment estem parlant de milers de quilòmetres i de volums de diner impressionants, però sinó comencem a invertir-hi, no acabarem mai.
En altres països europeus, estic pensant en França , Suïssa, Àustria,etc, l’accés a les cases de pagès es considera un servei bàsic i per tant cobert per les administracions. Aquí hem d’acabar igual. S’ha de fer un pla de camins essencials, garantint el seu accés i donant cada any suficients ajuts per fer-ho possible. I decidir quins s’han d’asfaltar, en quines condicions, amb quin manteniment i quins, no. I aquests darrers, amb el compromís de repassar-los de tant en tant per facilitar el trànsit i no permetre-hi certes activitats, sinó volem que els pagesos trinxin els seus cotxes cada dos per tres, i al final abandonin el territori, esgotats de les despeses que comporta viure-hi.
Motius per gaire optimisme de cara el futur no n’hi ha, però és cert que algunes coses s’estan movent, a nivell del Departament d’Agricultura, de la Diputació de Barcelona i del Departament de Política Territorial. Som molts els que estem insistint en plantejar el problema i demanar solucions. Precisament després d’aquestes pluges es pot veure l’estat en que han quedat els camins i el cost que tindrà posar-los en condicions. Es la millor manera de demostrar la raó dels nostres arguments. Ara, a part de tenir raó, el que necessitem és ajuda immediata. I en aquests moments de penúria pressupostària, tenim un problema afegit de difícil solució. Veurem la reacció de la resta d’administracions.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?