Joan Roma

BARALLES FAMILIARS
En les pàgines dels mitjans de comunicació, massa sovint, apareixen notícies derivades de separacions poc civilitzades, traumàtiques i dramàtiques , pel matrimoni , i molt especialment pels fills que es converteixen en arma de combat d’un contra l’altre.
Quan això, succeix, i per desgràcia passa molt sovint, la justícia es converteix en una màquina terrible. Per la lentitud i per l’enorme burocràcia que comporta arribar a una sentència justa. Mentrestant els efectes sobre l’antic matrimoni i sobretot, respecte els fills pot ser demolidora.
Ara mateix la Generalitat té 450 nens i nenes sota custòdia en diferents centres d’acollida arreu del país. Una xifra que varia segons els anys però que més aviat té tendència a créixer que no pas a disminuir. Aquest volum d’infants suposa multitud de fracassos de convivència i tenir-los en centres d’acollida , no resol en absolut el seu problema. D’aquí que la Generalitat busqui famílies d’acollida on puguin fer una vida més normal .
Amb tot, caldria modificar radicalment el sistema judicial pel que fa l’atenció a menors procedents de famílies fracassades. Els terminis entre tràmit i tràmit poden durar mesos, i mentrestant els menors es troben en una mena de terra de ningú , esperant una decisió que els atorgui a un o altre dels pares, dels familiars o amics propers. Qui espera, desespera i quan es tracta de menors, el dany que poden rebre, pot ser irreparable.
Només cal repassar en el nostre entorn més immediat per comprovar el que afirmo. De ben segur que els qui llegeixin aquestes ratlles coneixeran casos dramàtics de baralles que han durat mesos o anys, i que l’antic matrimoni es lliura a la batalla amb un afany frenètic de fer tant mal com puguin a l’altre, mentides incloses.
Davant aquest panorama, caldria disposar de suficients tribunals i mitjans tècnics i humans per resoldre amb rapidesa la qüestió de la custòdia dels fills. I ser molt més propens a fomentar la custòdia compartida.
Aquí vull remarcar, el que uns pares de diversos municipis de la Catalunya Central em varen demanar fa uns mesos. Reclamar una major disposició de la justícia per contemplar els “drets dels pares” per tenir la custòdia dels fills. Massa sovint la dinàmica històrica porta a concedir la custòdia a les mares, en detriment dels pares, fins i tot quan hi ha acord entre els dos.
Ja no és de rebut pressuposar que “els pares” no poden fer les mateixes funcions que les mares per cuidar bé dels fills, per petits que siguin. Hi ha en aquest món de les trifulques judicials autèntics drames per acordar la custòdia. I sovint es fan servir tota mena de batalles per allargar les decisions judicials i,així, mentrestant, conservar uns drets sobre els fills que poden durar anys.
El clam, doncs, per fomentar la custòdia compartida, podria facilitar enormement la rapidesa de les decisions judicials i fer el mínim de dany possible als fills. Al cap i a la fi, aquesta ha de ser la prioritat de totes les parts. Salvaguardar els fills dels perjudicis d’una separació, sobretot sinó és per acord mutu.
Estem lluny d’aquesta solució i situació. Qui conegui mínimament el volum de casos actualment en tràmit i les gestions que cal fer, comprovarà com estem molt lluny de disposar de les eines necessàries per arribar a solucions ràpides i justes. Caldria ,doncs, prioritzar les inversions i dotacions de mitjans aquests tribunals, molt davant de qualsevol altres. Estem parlant de decisions sobre persones, i sobretot sobre desvalguts menors. Han de passar necessàriament per davant de qualsevol altra prioritat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.