Joan Roma

AIGUA I CAMINS
Volíem aigua, doncs bé, ja en tenim a bastament i com ja sol passar, per massa i tot, de manera que les pèrdues seran considerables en diversos aspectes i sectors.
Una de les preocupacions que ara tindrem els alcaldes i la gent que viu a pagès, és com reparar els danys causats en els camins. Son enormes i difícils d’arreglar. La comarca té centenars i centenars de quilòmetres de camins rurals que relliguen les cases de pagès, els nuclis rurals i els pobles entre ells. Qui és fa càrrec de tornar-los en condicions ?
Una pregunta de difícil resposta, i d’impossible solució sense grans ajudes de les altres administracions. I ara agafem un any de sequera pressupostària a tots els nivells. No hi ha ajudes i les que existeixen son de petit volum, llarga tramitació i complicada execució i cobrament. Mentrestant, què fer?
Aquest és un dels problemes no resolts d’ençà l’inici de l’etapa democràtica municipal. Fa anys i anys que els alcaldes demanem establir acords i convenis amb les altres administracions per poder garantir el manteniment de la xarxa de camins rurals dels nostres municipis. Se’ns escolta, se’ns diu que efectivament és un gran problema, però ningú hi posa solució.
Mentrestant tothom fa jocs de mans per passar un any més , com es pugui. La administració més comprensiva , ha estat la Diputació de Barcelona, amb ajuts a les Agrupacions de Defensa Forestal ( ADF) des de fa uns quinze anys. Cada any es reben diners per mantenir els camins, considerats essencials ,per poder transitar en cas d’incendis. Son ajudes primordials per aconseguir aquest objectiu.
Però , evidentment no serveixen per fer camins nous, asfaltar els vells, o reparar els acabats d’espatllar. Es com un sac sense fons. Camins que acabaven de ser reparats, hauran quedat intransitables després d’aquests pluges. Per tant, diners llençats. I ara tornem-hi. Però, qui posa els diners? Els pagesos? Els ajuntaments? Els propietaris forestals?.
Estem parlant de molts diners, i els ajuntaments no els tenen. I tampoc els pagesos perquè els vells camins de pagès s’han convertit en camins de pas per multitud de persones que res tenen a veure amb el món rural. Per tant, antics camins que només hi passava la gent que hi vivia, s’han convertit en camins d’excursió de vehicles 4 X4, rutes de trial, BTT, quads, etc. I ho veiem cada dia que gent de ciutat no dubten a passar per camins de pagès amb vehicles de turisme de gran cilindrada.
Aleshores, aquests camins ja son públics. No es pot exigir que cada pagès s’arregli “el seu” com passava abans. Es que el seu, ara és de tothom. I si és de tothom, caldria que tothom el pagués. Vol dir que fossin diners dels pressupostos generals de l’estat o de la Generalitat els qui se’n fessin càrrec. I entre tots decidir quins hem d’asfaltar, quins no, i quins han de passar a ser carreteres perquè el seu destí ha canviat, amb el pas del temps.
En pocs dies podrem veure el volum del desastre. Serà dur, i complicat reparar els danys i fer transitables molts dels camins. Sense ajudes externes, impossible. I pels pagesos, un enorme perjudici perquè destrossaran els vehicles propis i els dels serveis que reben. En altres països de l’entorn nostre, el camí de connexió a la casa és considerat servei bàsic, similar a l’aigua, la llum o el telèfon. En conseqüència hi destinen els esforços necessaris com qualsevol altre servei.
Ja seria hora que aquí féssim el mateix. Tinc constància de que el Departament d’Agricultura ha fet fer un estudi en que es detallen els milers de quilòmetres de camins existents, i s’avalua el cost del seu manteniment. Les xifres anuals son immenses, però com més es tarda i menys s’actua més s’apuja la inversió. I només un pacte entre totes les administracions permetrà solucionar un problema que ara veurem en les seves justes dimensions. La pluja pot ser bona, però pot provocar destrosses com feia anys no havíem vist. Es fàcil comprovar-ho en qualsevol poble de la comarca.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).