Joan Roma

OBRA PÚBLICA I MOLÈSTIES
Aquests dies és obligat parlar del gran enrenou de les obres de l’ AVE , i tots els problemes que comporta per la mobilitat de les persones en un àrea tant densament poblada com és la Metropolitana de Barcelona. Però, en menor mesura qualsevol obra pública de dimensions mitjanes suposa un enorme maldecap per l’administració que l’ ha de dur a terme, de manera que ,sovint es van posposant per mandra, per por si s’acosten eleccions, o per abandonament ,si el qui està al capdavant decideix plegar del càrrec.
Situació radicalment diferent de la que vivíem vint o trenta anys enrere quan tot estava per fer i la gent s’acontentava amb qualsevol millora , ni que fos mínima, en els serveis o les infrastructures. El ritme de vida trepidant d’ara, la mobilitat constant , en el treball, en les escoles del fills, en el lleure, fa que qualsevol incident provoqui un terrabastall de modificacions que motivin greus conflictes en la vida quotidiana de desenes de milers de persones.
I tothom vol i reclama millores, però que es facin en dies i hores que no molestin a ningú. Cosa impossible. Qui treball les nits, voldria que les obres es fessin de dia i que treballa de dia que es fessin de nit, o en caps de setmana, o durant les seves vacances. I quan una administració contracta una empresa , molta gent pensa que l’empresa ha de funcionar com una seda. Un dels grans drames actuals de les administracions és la saturació de contractes , i la incapacitat de moltes empreses de fer front als compromisos contrets. Aleshores s’embarquen cap a subcontractacions d’empreses , moltes d’elles incapaces de fer front a les exigències previstes en els contractes i esdevenen, elles mateixes, una altra font de conflictes.
Ho veiem cada dia en molta obra pública ,amb operaris no prou qualificats que fan feines d’oficials i que no poden atendre degudament les obligacions de la feina. Això obliga a incrementar els controls, a modificar projectes, rectificar errors, i alentir els terminis fins extrems desesperants. I la gent no pot entendre com una administració no té les eines suficients ni prou àgils com per poder acomiadar una empresa i contractar-ne una altra. El que veu és que una obra promesa en sis mesos, dura un any i amb alguns nyaps inclosos.
I el que ha d’entendre aquest ciutadà és que el que li passa a ell, a la vida privada, li passa a les administracions, més agreujat per les tramitacions i la burocràcia indispensable.
Per tant ens hem d’acostumar que si volem determinades obres, hem d’acceptar les servituds que comporten , en molèsties, temps i diners . No es poden fer truites sense trencar ous, i en matèria d’obres tot requereix el seu temps i la seva planificació i quan es vol córrer massa o fer invents estranys, el resultat pot acabar sent un desastre.
El que sí s’ha d’exigir a cada administració és una detallada explicació del què vol fer, com ho farà i quan , previsiblement durarà. I explicar les molèsties que comportarà per a tots els afectats. També haurien d’existir mecanismes més àgils per castigar la mala feina feta, i evitar subcontractacions poc adients . I per descomptat , responsables directes de cada obra concreta, per poder demanar responsabilitats sobre cadascun dels temes que no vagin pel camí previst.
Estem en un país, amb grans obres per tot arreu, i amb algunes empreses que han agafat més obra de la que podien fer. Derivar aquest excés cap a d’altres empreses no suficientment preparades ni equipades, forma part del problema de qualitat , serietat i eficiència que veiem una mica per tot arreu.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.