Tuesday, October 16, 2007
L’ESGLÉSIA DE SALSELLES
Sota el títol de “Qui ha de protegir l’església de Salselles? “el Sr. Josep Corominas d’Olost feia unes consideracions en el darrer número de La Rella, que considero oportú aclarir en tant que alcalde del municipi al qual pertany: Borredà.
D’entrada cal saber que el municipi de Salselles fou independent, fins el 1898, en que demanà ser agregat al municipi de Borredà. Des d’aleshores el municipi de Borredà té una superfície de 43,6 km2,conseqüència d’haver-hi sumat els 19 km2 que tenia aquest municipi.
Efectivament, tant els municipis de Sant Martí d’ Albars com Lluçà tenien i tenen un especial interès i devoció a la Mare de Déu de Salselles, i és lògica la seva preocupació per com va quedar l’església uns 30 anys enrere quan l’abandonament del culte, motivà l’autorització del Bisbat de Vic, perquè la parròquia de Borredà s’emportés les teules per reforçar la teulada de l’església parroquial.
La resposta sobre qui ha de protegir l’església de Salselles, és la mateixa que per la de qualsevol altra església: el seu propietari. I el seu propietari és el Bisbat de Vic. I l’església no tenia cap mena de protecció especial perquè en aquells temps no existia l’inventari ni el catàleg de patrimoni . I perquè , en contradicció amb les afirmacions del Sr. Corominas, l’església no és romànica ni té cap vestigi romànic. L’edifici data de meitats del segle XVIII. Dit això , considero que fou equivocada la decisió de la Parròquia i el Bisbat. En descàrrec seu , es podria dir que per tot el país tenim exemples de com l’abandonament d’edificis, ha comportat que siguin altres els qui se n’aprofitin i s’emportin part del patrimoni. I sinó convido el Sr. Corominas que vagi al Monestir de La Portella i comprovi com pot acabar un conjunt monumental, aquest sí romànic, i amb riqueses immenses com tenia i que jo personalment havia vist, de petit.
Però tornant a Salselles, el puc informar que tant a petició de Lluçà com de Sant Martí, com per convicció i desig propi , he tractat el tema diverses vegades amb el Bisbat i els he fet arribar que si l’ajuntament de Borredà rebés la propietat de l’església i els terrenys annexes, emprendríem un procés de recuperació adient, com per poder donar una nova oportunitat a les restes que queden.
I precisament en un moment en que hem iniciat els tràmits per continuar preservant el ric patrimoni de Borredà. Ara sol·licitant la restauració del Pont de Roma, sobre la riera de Merlès, de manera similar com 4 anys enrere ho vàrem fer amb l’església romànica de Rotgers, cedida pel Bisbat ,a l’ajuntament per 25 anys. Però com en tot, de qui depèn la protecció, sempre és del propietari.
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà.
Sota el títol de “Qui ha de protegir l’església de Salselles? “el Sr. Josep Corominas d’Olost feia unes consideracions en el darrer número de La Rella, que considero oportú aclarir en tant que alcalde del municipi al qual pertany: Borredà.
D’entrada cal saber que el municipi de Salselles fou independent, fins el 1898, en que demanà ser agregat al municipi de Borredà. Des d’aleshores el municipi de Borredà té una superfície de 43,6 km2,conseqüència d’haver-hi sumat els 19 km2 que tenia aquest municipi.
Efectivament, tant els municipis de Sant Martí d’ Albars com Lluçà tenien i tenen un especial interès i devoció a la Mare de Déu de Salselles, i és lògica la seva preocupació per com va quedar l’església uns 30 anys enrere quan l’abandonament del culte, motivà l’autorització del Bisbat de Vic, perquè la parròquia de Borredà s’emportés les teules per reforçar la teulada de l’església parroquial.
La resposta sobre qui ha de protegir l’església de Salselles, és la mateixa que per la de qualsevol altra església: el seu propietari. I el seu propietari és el Bisbat de Vic. I l’església no tenia cap mena de protecció especial perquè en aquells temps no existia l’inventari ni el catàleg de patrimoni . I perquè , en contradicció amb les afirmacions del Sr. Corominas, l’església no és romànica ni té cap vestigi romànic. L’edifici data de meitats del segle XVIII. Dit això , considero que fou equivocada la decisió de la Parròquia i el Bisbat. En descàrrec seu , es podria dir que per tot el país tenim exemples de com l’abandonament d’edificis, ha comportat que siguin altres els qui se n’aprofitin i s’emportin part del patrimoni. I sinó convido el Sr. Corominas que vagi al Monestir de La Portella i comprovi com pot acabar un conjunt monumental, aquest sí romànic, i amb riqueses immenses com tenia i que jo personalment havia vist, de petit.
Però tornant a Salselles, el puc informar que tant a petició de Lluçà com de Sant Martí, com per convicció i desig propi , he tractat el tema diverses vegades amb el Bisbat i els he fet arribar que si l’ajuntament de Borredà rebés la propietat de l’església i els terrenys annexes, emprendríem un procés de recuperació adient, com per poder donar una nova oportunitat a les restes que queden.
I precisament en un moment en que hem iniciat els tràmits per continuar preservant el ric patrimoni de Borredà. Ara sol·licitant la restauració del Pont de Roma, sobre la riera de Merlès, de manera similar com 4 anys enrere ho vàrem fer amb l’església romànica de Rotgers, cedida pel Bisbat ,a l’ajuntament per 25 anys. Però com en tot, de qui depèn la protecció, sempre és del propietari.
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà.
# posted by joanroma @ 1:26 AM 
