Wednesday, October 17, 2007
LES REGLES DE JOC DEMOCRÀTIC
En el darrer número de la revista hi ha diverses opinions sobre actuacions controvertides que han estat motiu d’accions judicials, policials, o polítiques. Tot és discutible i tot és opinable en el camp de la política, però quan s’infringeix la llei, qui ho fa ha d’estar disposat a enfrontar-se als tribunals. I els tribunals emeten sentències que poden agradar o no, però son d’obligat compliment. Es el joc democràtic i fins ara no n’hi ha cap altre de millor.
En el cas de la crema de fotos, a dia d’avui, és perseguible judicialment. Que no s’estranyi ningú, doncs, que els jutges actuïn. I si algú ho fa, simplement ha d’atendre’s a les conseqüències.
Pel que fa la proposta de consulta del Lehendakari basc, podem dir el mateix. No té capacitat legal per convocar-la ni per fer-la. Per tant se n’ha d’oblidar, o iniciar els tràmits per canviar les lleis. Es tant senzill com això i tant lògic, perquè només faltaria que qualsevol dirigent polític emprengués iniciatives que no li corresponen. El país acabaria en un caos total i absolut.
I les proclames al dret a decidir, sempre s’emmarquen dintre de lleis determinades i concretes. No és un dret universal que s’utilitza quan convé a uns o altres. El marc per cada decisió està totalment definit en cada llei sectorial. Els ajuntaments poden decidir en el marc de la Llei de Bases de Règim Local, els govern autònoms en el marc del seu Estatut i el govern central en el marc de la Constitució.
Uns i altres estan obligats a complir i fer complir les normes respectives, i tant il·legal seria fer la consulta per part d’Ibarretxe, sense tenir competències per fer-ho, com per part de Rodríguez Zapatero deixar-la fer, prohibint-ho la Constitució.
El que no s’entén sinó és en el marc de les batalles internes del PNV , la proposta Ibarretxe sabent que no té cap possibilitat de prosperar.
Però, tant allà com aquí a Catalunya, hi ha persones i partits que creuen poder actuar fora del marc constitucional. Es enganyar la gent i enganyar-se a ells mateixos, perquè no hi ha cap possibilitat de tirar endavant. I ho considero un frau perquè porta frustració i crispació a tot un seguit de col·lectius que de bona o mala fe, creuen en el camí marcat. I ni la consulta Ibarretxe ni la que proposa ERC pel 2014 es faran. Aquestes iniciatives no venen emparades per cap norma constitucional i per tant , en queden fora. I pretendre obviar aquesta situació és una garantia d’estavellar-se contra la realitat.
Els dirigents polítics i els partits han de fer propostes realistes i viables. No poden embrancar la seva gent ni el país cap a camins impossibles. I el que vol la gent dels seus governants és eficàcia, idees clares i honestedat en la gestió i en les propostes. La resta pot quedar davant un problema determinat ,però no deixen de ser fugides endavant que tard o d’hora passen factura. I tenim prou feina com per fer batalletes que no aporten solucions a cap dels problemes diaris i ordinaris de la gent.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC
En el darrer número de la revista hi ha diverses opinions sobre actuacions controvertides que han estat motiu d’accions judicials, policials, o polítiques. Tot és discutible i tot és opinable en el camp de la política, però quan s’infringeix la llei, qui ho fa ha d’estar disposat a enfrontar-se als tribunals. I els tribunals emeten sentències que poden agradar o no, però son d’obligat compliment. Es el joc democràtic i fins ara no n’hi ha cap altre de millor.
En el cas de la crema de fotos, a dia d’avui, és perseguible judicialment. Que no s’estranyi ningú, doncs, que els jutges actuïn. I si algú ho fa, simplement ha d’atendre’s a les conseqüències.
Pel que fa la proposta de consulta del Lehendakari basc, podem dir el mateix. No té capacitat legal per convocar-la ni per fer-la. Per tant se n’ha d’oblidar, o iniciar els tràmits per canviar les lleis. Es tant senzill com això i tant lògic, perquè només faltaria que qualsevol dirigent polític emprengués iniciatives que no li corresponen. El país acabaria en un caos total i absolut.
I les proclames al dret a decidir, sempre s’emmarquen dintre de lleis determinades i concretes. No és un dret universal que s’utilitza quan convé a uns o altres. El marc per cada decisió està totalment definit en cada llei sectorial. Els ajuntaments poden decidir en el marc de la Llei de Bases de Règim Local, els govern autònoms en el marc del seu Estatut i el govern central en el marc de la Constitució.
Uns i altres estan obligats a complir i fer complir les normes respectives, i tant il·legal seria fer la consulta per part d’Ibarretxe, sense tenir competències per fer-ho, com per part de Rodríguez Zapatero deixar-la fer, prohibint-ho la Constitució.
El que no s’entén sinó és en el marc de les batalles internes del PNV , la proposta Ibarretxe sabent que no té cap possibilitat de prosperar.
Però, tant allà com aquí a Catalunya, hi ha persones i partits que creuen poder actuar fora del marc constitucional. Es enganyar la gent i enganyar-se a ells mateixos, perquè no hi ha cap possibilitat de tirar endavant. I ho considero un frau perquè porta frustració i crispació a tot un seguit de col·lectius que de bona o mala fe, creuen en el camí marcat. I ni la consulta Ibarretxe ni la que proposa ERC pel 2014 es faran. Aquestes iniciatives no venen emparades per cap norma constitucional i per tant , en queden fora. I pretendre obviar aquesta situació és una garantia d’estavellar-se contra la realitat.
Els dirigents polítics i els partits han de fer propostes realistes i viables. No poden embrancar la seva gent ni el país cap a camins impossibles. I el que vol la gent dels seus governants és eficàcia, idees clares i honestedat en la gestió i en les propostes. La resta pot quedar davant un problema determinat ,però no deixen de ser fugides endavant que tard o d’hora passen factura. I tenim prou feina com per fer batalletes que no aporten solucions a cap dels problemes diaris i ordinaris de la gent.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC
# posted by joanroma @ 3:47 AM 
