Joan Roma

LA DURA REALITAT
No sempre els alcaldes i equips de govern poden fer el que més els agradaria, sinó el que és més urgent i necessari. Ho acabem de veure amb el tall de subministrament d’aigua a Berga. I tots sabem que l’aigua és el servei més indispensable, tot i que no ens en adonem mentre en tenim.
I les obres a la xarxa de clavegueram o d’aigua, son poc agraïdes perquè no son vistosos ni solemnes a l’hora d’inaugurar. Per això han estat relegades en molts municipis a fer-les quan ja no queda cap altre remei. Greu error perquè els retards es paguen i els processos per renovar son llargs i amb costos molt elevats.
Ara mateix, la realitat a Berga s’imposa. Li agradi o no a l’equip de govern, haurà d’abandonar altres projectes i propostes per fer passar al davant les obres d’aigua. I ho haurà de fer ràpidament sinó vol perdre les grans oportunitats que donen Generalitat i Diputació per obtenir subvencions pels propers 4 o 5 anys.
I és que les prioritats en un poble o ciutat, no son fruit dels capricis dels governants del moment sinó de les necessitats diàries. I el primer que ha de fer un govern és vetllar perquè els serveis bàsics estiguin garantits. L’aigua n’és un, i per tant cal dedicar-hi tants esforços com siguin necessaris per tenir-lo adequadament tant en qualitat com en quantitat.
I en matèria d’aigua s’ha actuat d’una manera molt poc rigorosa durant molts anys. La Generalitat no ha fet el paper de coordinació i planificació que feia falta al nostre país. Cada poble o ciutat s’ha espabilitat com ha pogut i ha anat a buscar aigua a qualsevol indret , sense acords entre municipis que haguessin permès millorar resultats. Berga, n’és un exemple clar. Té diverses captacions escampades pel seu terme i terme veïns. Encara alguns podem recordar la vella idea de recuperar l’estany , en el municipi de Cercs, com a dipòsit per la ciutat. O altres propostes a Castellar del Riu, i finalment a l’embassament de La Baells, on s’ha decidit anar quan la Generalitat ha aixecat la prohibició de temps de CiU que considerava aquest pantà com a dipòsit exclusiu per l’àrea metropolitana de Barcelona.
Però, no només s’ha de pensar en noves captacions, sinó en el manteniment de la xarxa, a la qual històricament s’hi ha destinat poca atenció i recursos. Que ningú s’estranyi que es perdi la meitat de l’aigua que arriba . Pèrdues per tot arreu, i canonades en mal estat, difícils d’arreglar, porten aquests resultats.
Precisament els projectes com la llei de barris de la Generalitat permeten renovar tots els serveis i posar-los al dia, és una de les millors conseqüències d’una iniciativa que està esdevenint essencial per garantir la renovació de tot un sector d’una ciutat . Per això Berga hi va entrar.
Amb tot, els municipis amb greus problemes de subministrament, han de reconèixer que varen deixar escapar els millors anys de subvencions de la Generalitat. Durant una quinzena d’anys s’aconseguien fàcilment molts diners del govern català per destinar a millores de les infrastructures. Ara , és molt diferent. Ja no hi ha aquella alegria pressupostària i qui ha de fer el que no va executar quan tocava, ho passarà malament.
Tornant al principi, queda clar a Berga, que qui marca les prioritats no és tant qui governa sinó l’estat de la ciutat. I ara toca dedicar esforços i recursos a la xarxa d’aigua, i de ben segur a la de clavegueram, un altre dels serveis, sovint oblidats, i que poden provocar greus problemes sinó es troben en condicions.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.