Joan Roma

I ARA ,VENEN ELS REBUTS DE L’AIGUA
En els darrers 15 dies han estat diverses les persones de Santa Maria de Merlès que s’han posat en contacte amb mi per tractar dels contractes de subministrament d’aigua. En primer lloc per queixar-se d’uns contractes que no especifiquen gaire res, i després per unes condicions que no acaben de comprendre i d’acceptar, per les poques explicacions i detalls que se’ls han donat.
El que comença malament, difícilment acaba bé, i sempre he mantingut que el projecte global de l’aigua a la Vall de Merlès va estar mal planificat i d’un cost enormement elevat. Ara, els rebuts em donaran la raó perquè els diners invertits, s’han de recuperar i la repercussió a cada rebut serà molt alta durant molts anys. Veiem-ne alguns exemples.
D’entrada, cal dir que el principal responsable de la situació ha estat l’ ACA(Agència Catalana de l’ Aigua), en les diferents etapes i amb diferents responsables, al llarg dels darrers 10 anys. Dit això, els ajuntaments podien optar per una gestió municipal o cedir-la a una empresa. Van optar per la privatització, per medi de Sorea, empresa especialitzada en aquest tema, però que com tota empresa ha de fer-hi negoci. I si avancen diners, els han de recuperar amb els interessos corresponents. Que ningú s’estranyi, doncs, dels preus de l’aigua i les condicions aprovades.
Una mostra del que dic, es pot veure en l’article 21 del Reglament de la Mancomunitat d’Aigües de la Vall de Merlès que transcric íntegrament. Sota el títol PRIORITAT DE SUBMINISTRAMENT. “L’objectiu prioritari del subministrament d’aigua és satisfer les necessitats domiciliàries dels habitatges de la població urbana. Els subministraments d’aigua per a usos agrícoles – ramaders, industrials, comercials i de rec, es donaran en l’ únic cas que les necessitats de l’abastament ho permetin.
Quan el servei ho exigeixi, prèvia conformitat de la Mancomunitat , el prestador podrà en qualsevol moment disminuir, i fins i tot suspendre , el servei per a usos agrícoles – ramaders, industrials, comercial so de rec sense que per aió es contregui obligació alguna d’indemnització, donat que aquests subministraments queden en tot subordinats a les exigències del consum domèstic.
El prestador del servei quedarà exonerat de responsabilitat civil per falta de subministrament quan aquesta afecti a processos agrícoles, ramaders, industrials , comercials i altres de naturalesa anàloga, inclosos els sanitaris, on aquest sigui bàsic per a la seva funció, que per les seves especials característiques deuran proveir-se de mitjans de reserva”.
Fins aquí un dels articles en que queda clara, la decisió de prioritzar l’aigua d’ús domèstic (cosa lògica), però s’han passat una mica a l’hora de desprotegir la resta d’usuaris.
Però, ara arribaran els rebuts i els contractes d’alta al servei. D’entrada cal explicar que tot i tractar-se d’una Mancomunitat, algunes condicions son diferents d’un municipi a un altre. Per exemple, a nivell de MÍNIMS DE CONSUM. Sagàs, Gaià, Sant Maria de Merlès tenen un mínim establert de 20 m3 al mes per usuari. En canvi, Sant Feliu i Oristà en tenen 10 m3, i Prats 8. Aquests mínims tenen la seva importància perquè la Generalitat castiga enormement el consum.
Es a dir, l’ACA imposa a cada rebut un cànon . Un impost sobre el consum que després es destina a la construcció i manteniment de les depuradores d’aigües residuals, i a la construcció de noves obres per garantir l’aigua a tot el país. La Generalitat considera que el mínim de consum per vivenda és de 6 m3 al mes. Es a dir, 200 litres diaris per una família de 3 o 4 membres. Sobre aquest consum s’aplica un cànon mínim de 0,2292 euros per m3. Aquest és el primer tram de l’impost, que contempla el consum dels 18 m3 per trimestre. Pels que es passen , i fins els 30 m3 el trimestre pagaran aquest mateix impost. Però , ja en el segon tram( entre 31 m3 i 54 m3 de consum trimestral) l’impost s’apuja a 0,4851 euros. I finalment el tercer tram ( per consums superiors als 54 m3 al trimestre) l’impost és de 1,2128 euros el m3. Un càstig enorme al consum.
La primera sorpresa, doncs, és veure uns mínims tant elevats en 3 dels municipis, els quals tindran una penalització , però sobretot els qui ho pagaran molt car seran els pagesos i ramaders, perquè les obres i instal·lacions es varen pensar per consum de boca i no per usos agrícoles – ramaders. Fa 3 o 4 anys que ho estic repetint.
En quan als imports per m3, sí que tots els municipis han fixat els mateixos preus. Es posa el m3 a 70 cèntims, i els m3 que passin del mínim en 3 pobles : Sagàs, Gaià i Santa Maria , el posen a 77 cèntims, però Prats, el fixa a 92 cèntims, quan va del mínim fins al doble del mínim, i a 1,22 quan passa més del doble del mínim. Sant Feliu i Oristà, castiguen fortament l’excés del mínim perquè el posen a 1,4951 euros el m3.
En resum, que no s’estranyi ningú de la forta apujada del rebut de l’aigua perquè les grans obres fetes passen factura ara, i durant molts anys. El que té poca lògica és tenir condicions diferents per un mateix servei, quan tots els municipis estan integrats en una mateixa Mancomunitat. I hauria estat bé, en pobles petits, tenir una especial atenció a realitats de pagesos que ara tindran greus problemes per disposar d’aigua, en condicions raonables. En tenim pocs, i sinó els cuidem, quedarem sense. Mala cosa pel país i pel territori.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.