Sunday, August 26, 2007

 
IDENTITAT I GESTIÓ
Fa pocs dies que el President Montilla va fer unes declaracions que comparteixo plenament, en el sentit de que durant anys hem parlat molt de la nostra identitat, del nostre país, del nostre passat, de les nostres diferències amb altres comunitats i regions d' Espanya, o dels desitjos de figurar en el "concert de les nacions",a mb Estat o sense.
Aquí hem dedicat temps, esforços i molts de diners que no han anat per coses molt més útils i necessàries pel país. I ho dic amb coneixement de causa perquè com a Diputat durant un grapat d'anys em queixava de la falta de diners per coses essencials i el malbaratament de recursos per altres coses, per simples ganes de figurar.
I d'exemples en tenim a dotzenes. Des de les immenses despeses de protocol, de la Presidència de la Generalitat, més equiparable a una presidència de la República Francesa que no pas a una comunitat autònoma de sis milions d'habitants. Feia una certa vergonya veure el desplegament de fotògrafs, periodistes, personal de protocol, vehicles oficials, etc, que suposava cada visita del President a qualsevol racó del país. I els suposats graus de improvisació eren inexistents. Abans de cada visita a qualsevol lloc el desplegament ja era impressionant.
I els Consellers no podien ser gaire menys. De manera que copiaven a menor escala l'aparell presidencial. I així es volia demostrar que Catalunya era un país de pes, amb una pompa proporcional a la seva importància.
I per estar en el "concert de les nacions" calia anar per tot el món. I si calia pagar una fortuna per fer-se una foto amb el President d' Estats Units, doncs, es pagava perquè una foto val més que mil paraules i el President de Catalunya havia d'estar entre els grans dels grans del món. I calia viatjar , encara que no hi hagués cap relació amb Catalunya, es podia vendre que així es feien amics o s'obrien portes de cara el futur. Tot es pot justificar, tot es pot vendre. I de viatges amb un sèquit enorme, n'hi ha hagut a dotzenes. Fins i tot amb representants de la cultura i folklore català que actuaven en una o dues ocasions, en països llunyans i amb públics ben poc nombrosos. Algunes entitats de casa nostra, és a dir de la Catalunya Central , ens en podrien donar amplis detalls.
Amb aquests aires de grandesa calia apostar pels 4 motors d'Europa, i estar al costat de Regions molt més potents i riques. Era una manera de demostrar la nostra potència, ni que fos sobre el paper. Aleshores havíem de fer uns equilibris ben contradictoris a tot arreu, amb un cert ridícul, tot sigui dit. Es a dir, havíem de dir per una banda que érem pobres a Europa per poder aconseguir fons comunitaris per fer les obres més indispensables aquí, com Eix del Llobregat, abastaments d'aigua, línies de tren,etc, i alhora fer veure que érem prou potents i rics per estar al costat de les altres 3 regions potents a nivell de tot Europa.Tot una demostració de coherència i ganes de figurar.
Mostres similars han estat la de posar delegacions catalanes a l'estranger en llocs que han estat un desastre com a Estatut Units, Marroc o Àsia, per no parlar de la Maison de la Catalogne a Paris que ens ha costat un ronyó a tots els catalans.
I igualment calia jugar amb "la suposada diàspora catalana" a tot el món. He estat dirigent dels casals catalans a Suïssa, i he seguit les decisions dels anteriors executius catalans i puc assegurar que hem llençat milions d'euros en campanyes i actes de promoció que no han tingut cap rellevància ni fruits concrets per Catalunya. Simples ganes de pensar que podem tenir "ambaixades catalanes " a tot el món, amb una tercera generació de catalans a l'estranger que res tenen a veure amb la autèntica diàspora que es produí al final de la guerra civil, i en els anys de fam.
Podem continuar amb fortunes dedicades a aparèixer per tot el món, amb projectes esportius, culturals o de lleure que tenien darrere interessos ben diferents dels generals. I estic plenament d'acord amb el President Montilla que tot això ens ha fet perdre el nord, ens ha distret del més urgent i necessari i hem llençat fortunes que haguessin tingut millor destí en altres projectes. El debat identitari és estèril i porta a la malenconia, i el que un govern ha de fer és administrar i gestionar. Viatjar menys i fer-ho allà on sigui justificat. I sobretot , austeritat en tots els actes de l'administració. I puc garantir perquè ho he viscut ben de prop que ni el President ni la majoria de Consellers , volen tornar als vells temps del protocol exagerat, farragós i d'una pompa impròpia d'una administració pública. I les despeses cap en fora, les mínimes necessàries. Prou necessitats tenim aquí dintre.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?