Tuesday, August 14, 2007
EXPULSAR CULPES
Va ser molt interessant la doble sessió de compareixences en el Parlament, del passat dilluns. En primer lloc pel sol fet de celebrar-se, i en segon lloc per l’alt nivell del debat i dels protagonistes. En contra dels pessimistes, no deixa de ser un gran triomf del nou Estatut.
I confirma que hem entrat en una nova etapa en que tots els grans temes hauran de ser presentats, debatuts i valorats en la màxima institució del país. Es una magnífica via de revaloritzar el seu paper, massa sovint, ensopit i gris.
Però anant al fons del debat, vàrem poder escoltar les raons d’uns i altres i sobretot, les perspectives de futur. De ben poc servirien els debats, si al final no hi haguessin conclusions i decisions per corregir el que , fins ara, ha funcionat malament. I les conclusions foren positives i les decisions , contundents. Ara toca posar-les en pràctica perquè tot té el seu límit. I en matèria de deficiències hem superat, amb escreix el que es pot acceptar.
Però , dels esforços d’uns i altres en vull destacar la gran batalla per expulsar culpes per la gestió feta. I malament quan un govern o un ex-govern renega del seu passat. Vol dir que reconeix clares deficiències i incompetència manifesta.
Vaig veure els esforços del Portaveu de CiU, Felip Puig , insistint en només parlar del present i del futur, demanant al govern no valorar el passat, per justificar el present. Malament quan un dirigent d’un partit ha de començar per aquí. El mateix he llegit aquests darrers dies en aquest diari per part de càrrecs institucionals o de partit de CiU, criticant les opinions de socialistes o d’altres partits , respecte les actuacions dels governs de CiU. Però és que ,sempre, el present és conseqüència del passat, i el passat, en matèria de gestió i finançament , ha estat nefast per Catalunya. I això s’ha de dir i s’ha d’explicar si volem entendre, el perquè hem arribat a la situació en que estem.
I no és per expulsar-se responsabilitats del damunt. Es evident que tot el que passa ara, a tots els nivells, es competència del govern de la Generalitat o del Govern Central, i uns i altres han de solucionar ràpidament les deficiències, per garantir una bona qualitat del serveis als ciutadans.
Però també els ciutadans han de saber que errors o negligències del passat, expliquen els problemes del present i compliquen les solucions futures. Es ben fàcil d’explicar amb exemples ben concrets.
Si durant vint anys els governs de CiU varen anar “venent” que Catalunya tenia 6 milions d’habitants ( amb campanyes milionàries incloses) i varen planificar i fer obres per aquests 6 milions, mentrestant el país arribava als 7 milions, es evident que tenim retards en tots els serveis. En educació , perquè falten escoles i mestres. En sanitat, perquè falten hospitals, CAP’S i metges. En seguretat, perquè falten mossos i instal·lacions. En transport, perquè falten vies i trens, a més de millors línies d’autobusos , tramvies i metro. I així, en totes i cadascuna de les àrees de govern.
Ara mateix, en Sanitat s’ha aconseguit reduir un 8% les llistes d’espera, però al mateix temps es fa l’esforç per adaptar els serveis a un increment de 20.000 targetes sanitàries al mes. En educació, no solament s’ha d’atrapar el temps perdut, a més cal avançar-se als increments anuals de nousvinguts.
D’aquí que puguem entendre les molèsties i atacs de la gent de CiU quan els recordem aquestes deficiències, però la realitat és la que és. I és cert que en la llarga etapa de govern varen descuidar la planificació i la previsió. I foren , a més mals gestors, a nivell econòmic. Les negociacions amb el Govern Central , en matèria econòmica, foren poc eficients, i la despesa ,poc rigorosa.
Es lògic que el govern actual, entomi la situació . Es la seva obligació, però no és menys lògic que expliqui el greu dèficit heretat de CiU , i les greus deficiències en infrastructures, equipaments i serveis, tots som fills del nostre passat i el que vàrem rebre contenia greus deficiències que ara cal corregir i superar. Que els dirigents de CiU no s’empipin , la realitat sempre acaba sortint. I el mateix passarà si l’actual Govern cau en els mateixos errors, cosa que de moment no fa, a la vista de la millor planificació i gestió que porta. I en els propers mesos es demostrarà amb canvis substancials en tots els serveis que ara estant donant la mala nota, a tot arreu i en tot moment.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC
Va ser molt interessant la doble sessió de compareixences en el Parlament, del passat dilluns. En primer lloc pel sol fet de celebrar-se, i en segon lloc per l’alt nivell del debat i dels protagonistes. En contra dels pessimistes, no deixa de ser un gran triomf del nou Estatut.
I confirma que hem entrat en una nova etapa en que tots els grans temes hauran de ser presentats, debatuts i valorats en la màxima institució del país. Es una magnífica via de revaloritzar el seu paper, massa sovint, ensopit i gris.
Però anant al fons del debat, vàrem poder escoltar les raons d’uns i altres i sobretot, les perspectives de futur. De ben poc servirien els debats, si al final no hi haguessin conclusions i decisions per corregir el que , fins ara, ha funcionat malament. I les conclusions foren positives i les decisions , contundents. Ara toca posar-les en pràctica perquè tot té el seu límit. I en matèria de deficiències hem superat, amb escreix el que es pot acceptar.
Però , dels esforços d’uns i altres en vull destacar la gran batalla per expulsar culpes per la gestió feta. I malament quan un govern o un ex-govern renega del seu passat. Vol dir que reconeix clares deficiències i incompetència manifesta.
Vaig veure els esforços del Portaveu de CiU, Felip Puig , insistint en només parlar del present i del futur, demanant al govern no valorar el passat, per justificar el present. Malament quan un dirigent d’un partit ha de començar per aquí. El mateix he llegit aquests darrers dies en aquest diari per part de càrrecs institucionals o de partit de CiU, criticant les opinions de socialistes o d’altres partits , respecte les actuacions dels governs de CiU. Però és que ,sempre, el present és conseqüència del passat, i el passat, en matèria de gestió i finançament , ha estat nefast per Catalunya. I això s’ha de dir i s’ha d’explicar si volem entendre, el perquè hem arribat a la situació en que estem.
I no és per expulsar-se responsabilitats del damunt. Es evident que tot el que passa ara, a tots els nivells, es competència del govern de la Generalitat o del Govern Central, i uns i altres han de solucionar ràpidament les deficiències, per garantir una bona qualitat del serveis als ciutadans.
Però també els ciutadans han de saber que errors o negligències del passat, expliquen els problemes del present i compliquen les solucions futures. Es ben fàcil d’explicar amb exemples ben concrets.
Si durant vint anys els governs de CiU varen anar “venent” que Catalunya tenia 6 milions d’habitants ( amb campanyes milionàries incloses) i varen planificar i fer obres per aquests 6 milions, mentrestant el país arribava als 7 milions, es evident que tenim retards en tots els serveis. En educació , perquè falten escoles i mestres. En sanitat, perquè falten hospitals, CAP’S i metges. En seguretat, perquè falten mossos i instal·lacions. En transport, perquè falten vies i trens, a més de millors línies d’autobusos , tramvies i metro. I així, en totes i cadascuna de les àrees de govern.
Ara mateix, en Sanitat s’ha aconseguit reduir un 8% les llistes d’espera, però al mateix temps es fa l’esforç per adaptar els serveis a un increment de 20.000 targetes sanitàries al mes. En educació, no solament s’ha d’atrapar el temps perdut, a més cal avançar-se als increments anuals de nousvinguts.
D’aquí que puguem entendre les molèsties i atacs de la gent de CiU quan els recordem aquestes deficiències, però la realitat és la que és. I és cert que en la llarga etapa de govern varen descuidar la planificació i la previsió. I foren , a més mals gestors, a nivell econòmic. Les negociacions amb el Govern Central , en matèria econòmica, foren poc eficients, i la despesa ,poc rigorosa.
Es lògic que el govern actual, entomi la situació . Es la seva obligació, però no és menys lògic que expliqui el greu dèficit heretat de CiU , i les greus deficiències en infrastructures, equipaments i serveis, tots som fills del nostre passat i el que vàrem rebre contenia greus deficiències que ara cal corregir i superar. Que els dirigents de CiU no s’empipin , la realitat sempre acaba sortint. I el mateix passarà si l’actual Govern cau en els mateixos errors, cosa que de moment no fa, a la vista de la millor planificació i gestió que porta. I en els propers mesos es demostrarà amb canvis substancials en tots els serveis que ara estant donant la mala nota, a tot arreu i en tot moment.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC
# posted by joanroma @ 2:09 AM 
