Tuesday, August 14, 2007
EL VALOR DEL PAISATGE
No hi ha res millor que les vacances per voltar i admirar o criticar el que es fa en altres indrets. I de tot hi ha a la vinya del Senyor i cada vegada veiem més bestieses en matèria de atemptats al medi natural o al paisatge, en general.
I de bestieses n’hi ha en massa llocs, i cap territori queda al marge. Es cert que a Catalunya s’ha actuat amb més contundència contra projectes especulatius i destructors de paisatge, però la densidatdensitat de la població que tenim fa que cada any ens mengem uns quants kilòmetresquilòmetres quadrats de terreny verge per tapar-lo amb ciment.
I tot té un límit, i en molts municipis ja pràcticament no queda terreny rústegrústec perquè tot s’ha convertit en urbà i un casc urbà toca un altre, sense solució de continuitatcontinuïtat.
Viatjar per l’Areal’Àrea Metropolitana permet veure fins a quin punt hem estat capaços de construir durant anys i ocupar terrenys que haurien d’haver quedat com a pulmons entre municipis. De fet ja es parla de la Gran AreaÀrea Metropolitana de Barcelona ,agrupant prop de 100 municipis.
La costa també mostra fins a quin punt es pot ocupar el territori, col.locantcol·locant construccions en llocs inverosímils , i amb els consequentsconseqüents problemes de serveis i infraestructuresinfrastructures.
Però on es pot comprovar la bestiesa humana en matèria de destrucció de paisatge i de especulació brutal és la costa llevantina i la murciana. Allà s’entén el gran interès pel trasvassamenttransvasament del riu Ebre. Necessiten aigua urgentment per garantir-la als milers i milers de vivendes edificades per tot arreu.
No es pot entendre com hi ha gent capaç de comprar una vivenda en un poble o ciutat artificial, construidaconstruïda prop del mar, però amb una massificació similar a la que poden trobar en una gran ciutat.
Però la destrossa ja està feta i no té reversió. Durant moltíssims anys aquell indret ha quedat destruir i ocupat per milers de persones que l’utilitzaran a estones durant l’any. Es evident que a la vista d’aquestes promocions ens hem de preguntar com ha estat possible deixar-ho fer.
Però aquest es el resultat de l’anterior Llei estatal d’Urbanisme, que considerava tot el territori objecte de possible urbanització. Es a dir, si un promotor volia , podia posar en marxa una promoció i tirar endavant el projecte amb el vist i plau de la administració central, encara que fos en contra del propi ajuntament on volia instal·lar.
Evidentment, els resultats els tenim a la vista i son completament negatius. S’han destrossat milers i milers d’hectàrees . Per frenar aquesta dinàmica l’actual govern Central ha redactat una nova llei d’urbanisme que ha entrat en vigor el passat dia 1 de juliol i que modifica substancialment l’anterior.
Amb aquesta nova llei, i la existent a Catalunya es pretén acabar amb aquesta situació i donar al paisatge i a la protecció de la natura les eines que necessiten.
Per això es bo viatjar perquè podem comparar la nostra realitat amb la d’altres indrets i veure què no hem de fer. El Lluçanès com tots els territoris del seu entorn continuen en una situació privilegiada que hem de preservar . Es una de les nostres millors riqueses i la gent comença a valorar el paisatge com un factor essencial a l’hora d’anar-hi de vacances o anar-hi a viure. Ho estem veient ja amb la arribada de moltes famílies que prefereixen guanyar menys aquí, però viure millor. Aquest procés s’anirà ampliant en els propers anys i ens toca a nosaltres donar-li continuïtat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC
No hi ha res millor que les vacances per voltar i admirar o criticar el que es fa en altres indrets. I de tot hi ha a la vinya del Senyor i cada vegada veiem més bestieses en matèria de atemptats al medi natural o al paisatge, en general.
I de bestieses n’hi ha en massa llocs, i cap territori queda al marge. Es cert que a Catalunya s’ha actuat amb més contundència contra projectes especulatius i destructors de paisatge, però la densidatdensitat de la població que tenim fa que cada any ens mengem uns quants kilòmetresquilòmetres quadrats de terreny verge per tapar-lo amb ciment.
I tot té un límit, i en molts municipis ja pràcticament no queda terreny rústegrústec perquè tot s’ha convertit en urbà i un casc urbà toca un altre, sense solució de continuitatcontinuïtat.
Viatjar per l’Areal’Àrea Metropolitana permet veure fins a quin punt hem estat capaços de construir durant anys i ocupar terrenys que haurien d’haver quedat com a pulmons entre municipis. De fet ja es parla de la Gran AreaÀrea Metropolitana de Barcelona ,agrupant prop de 100 municipis.
La costa també mostra fins a quin punt es pot ocupar el territori, col.locantcol·locant construccions en llocs inverosímils , i amb els consequentsconseqüents problemes de serveis i infraestructuresinfrastructures.
Però on es pot comprovar la bestiesa humana en matèria de destrucció de paisatge i de especulació brutal és la costa llevantina i la murciana. Allà s’entén el gran interès pel trasvassamenttransvasament del riu Ebre. Necessiten aigua urgentment per garantir-la als milers i milers de vivendes edificades per tot arreu.
No es pot entendre com hi ha gent capaç de comprar una vivenda en un poble o ciutat artificial, construidaconstruïda prop del mar, però amb una massificació similar a la que poden trobar en una gran ciutat.
Però la destrossa ja està feta i no té reversió. Durant moltíssims anys aquell indret ha quedat destruir i ocupat per milers de persones que l’utilitzaran a estones durant l’any. Es evident que a la vista d’aquestes promocions ens hem de preguntar com ha estat possible deixar-ho fer.
Però aquest es el resultat de l’anterior Llei estatal d’Urbanisme, que considerava tot el territori objecte de possible urbanització. Es a dir, si un promotor volia , podia posar en marxa una promoció i tirar endavant el projecte amb el vist i plau de la administració central, encara que fos en contra del propi ajuntament on volia instal·lar.
Evidentment, els resultats els tenim a la vista i son completament negatius. S’han destrossat milers i milers d’hectàrees . Per frenar aquesta dinàmica l’actual govern Central ha redactat una nova llei d’urbanisme que ha entrat en vigor el passat dia 1 de juliol i que modifica substancialment l’anterior.
Amb aquesta nova llei, i la existent a Catalunya es pretén acabar amb aquesta situació i donar al paisatge i a la protecció de la natura les eines que necessiten.
Per això es bo viatjar perquè podem comparar la nostra realitat amb la d’altres indrets i veure què no hem de fer. El Lluçanès com tots els territoris del seu entorn continuen en una situació privilegiada que hem de preservar . Es una de les nostres millors riqueses i la gent comença a valorar el paisatge com un factor essencial a l’hora d’anar-hi de vacances o anar-hi a viure. Ho estem veient ja amb la arribada de moltes famílies que prefereixen guanyar menys aquí, però viure millor. Aquest procés s’anirà ampliant en els propers anys i ens toca a nosaltres donar-li continuïtat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC
# posted by joanroma @ 4:21 AM 
