Joan Roma

CANVIS DE PROJECTES
Es interessant fer el seguiment de les primeres decisions del nou govern municipal de Berga perquè suposa constatar quan difícil és passar de la teoria a la realitat. Ho dic per pròpia experiència i perquè al cap d’uns anys de govern, els programes electorals ja es fan amb una major prudència, concreció i coneixement dels temes.
Es lògic, doncs, que el nou equip comenci a canviar alguns projectes ,inicialment promesos, per altres més “realistes” o factibles. Es llei de vida. La qüestió econòmica per una banda i la de temps i gestió, per altra fan obligatoris certs canvis. I tot canvi en projectes ja planificats, pot comportar retards d’anys en fer-los realitat. La burocràcia en el nostre país és prou contundent com per haver-se de replantejar molts temes.
Però , també és interessant comprovar com un nou equip valora millor la feina del govern anterior , des de dins, més que des de fora. Des de fora, sovint, es critica i es proposen canvis sense disposar de tota la informació i documentació adient. També això passa a tot arreu, i per tant passa a Berga.
Ara mateix ja hem vist com el pavelló vell no es tirarà a terra per fer-ne un de nou, sinó que simplement s’hi introduiran petites modificacions al projecte de l’anterior equip de govern. De savis és rectificar, i en aquest punt com en molts d’altres així s’haurà de fer.
Amb tot voldria exposar algunes dificultats que els governs locals tenim a l’hora de plantejar canvis substancials en determinats temes.
Un d’ells és el compromís de renovar el terra i potser algun altre aspecte de la Plaça Sant Pere. La més important i delicada de la ciutat per tot el que representa.
El primer problema sorgirà a l’hora de demanar subvencions a les diferents administracions per refer un projecte executat recentment, i amb un molt elevat cost tècnic i econòmic. I amb noves subvencions de les mateixes administracions que li varen donar suport. Ho veig francament complicat.
Però hi ha un altre problema que ara els ajuntaments hem de tenir molt present quan projectem un espai públic. I és el de la mobilitat, el dels materials adequats, les pendents obligatòries, etc. Es a dir, amb les noves lleis ja no ens podem permetre fer rampes de qualsevol manera, posar materials per gust, o encaixar ornaments ,segons on. Tot està regulat i les exigències son molt elevades. Tot espai públic ha d’estar pensat per anar amb cadires de rodes, amb crosses, amb cotxets, etc. Ja no es pot elegir un material per simple simpatia sinó per obligació i perquè compleix els paràmetres de seguretat.
Es per tot plegat que serà interessant veure el resultat final del compromís de refer la plaça Sant Pere.
I igualment interessant serà veure la possibilitat de reconversió de l’Ateneu en centre de divulgació de la Patum, mentrestant no es té un nou espai. També aquest edifici, que conec força bé, és una caixa de sorpreses i d’inconvenients per ser adaptat a un ús públic. Tocar-lo per un cantó pot suposar obrir la caixa dels trons perquè s’aguanta per miracle , en molts dels seus apartats. A més fer-hi obres en ple centre i just a la plaça el converteix en un complicat projecte per ser executat. Es un gran repte, a part del seu finançament i canvi de destí respecte el que s’havia previst en el moment de demanar un ajut al MINER.
Dit això, de reptes importants al nou govern no li en faltaran. Li tocarà decidir el destí del actual edifici judicial quan estigui estrenat el nou, o els canvis que vulgui introduir en el gran projecte de la Rasa dels Molins, o com modificar i continuar la rehabilitació de Barri Antic.
Un canvi de govern té aquesta complexitat i aquest interès. I també expectació perquè els qui hem seguit la política municipal de Berga en els darrers anys, volem veure en el nou equip els canvis que pronosticaven des de la oposició . I complir el programa electoral és la primera obligació de tots els qui han estat elegits. I tenen quatre anys, que pot semblar molt, però que per a molts projectes, és ben poc.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.