Joan Roma

BREU RESUM TRAMITACIÓ PEDRERA – CAPDEVILA
Antecedents
Prèviament a explicar de memória i per tant alguna data pot ser lleugerament imprecisa, cal tenir present tot un seguit d’antecedents relacionats amb la necessitat de pedra del país per la construcció a Borredà.
Històricament la gent de Borredà “anava a fer pedra” a qualsevol indret del terme municipal. Es a dir, quan algú es volia fer una casa, anava , primer amb el carro i després amb algun tractor i remolc o finalment amb un camió i agafaven pedra d’allà on podien.
Un dels llocs més habituals era a la Riera, agafant rocs caiguts de les parets en motiu de rierades fortes, o per pluges intenses que les feia caure. Quan dic la riera vull dir la Margansol, molt menys a la de Merlès per caure massa lluny del nucli urbà, tot i que també se n’ hi anava a buscar.
Altres llocs per fer pedra, eren els marges de la carretera cap a Sant Jaume, o desmuntant parets d’antics marges, o desmuntant antigues cases de pagès, com per exemple es va fer amb Cirera. I finalment també alguns afloraments importants de pedra de bona qualitat que apareix en diferents indrets , com en el Puntarró (prop de Cirera), o a Cabanes, o a Capdevila,etc.
Amb tot, poc a poc el problema de la pedra va esdevenir un maldecap pels paletes i pels propietaris perquè ni uns ni altres tenien clar els permisos, les contrapartides, ni havia gent que volés fer una feina dura com aquesta. Anys enrere havien fet pedra per vendre el vell Lari, el Salvador Gallet i algun paleta a hores perdudes,però no hi havia cap garantia de poder trobar pedra ni pagant relativament bé .
En aquestes circumstàncies es produeix l’inici de l’època de bonança en el poble , després de superar la crisi del tèxtil i es comencen a construir cases noves per una banda i per altra a restaurar-ne de velles. Unes i altres necesitaven pedra del país i no estava gens garantida.
Va ser aleshores que particulars, paletes i propietaris diversos plantajaren la necessitat de disposar de pedra del país per evitar la possibilitat de que davant la escassetat els paletes haguessin d’anar a buscar pedra d’altres indrets i així matar l’estètica del poble. També a l’ajuntament ens va preocupar aquesta situació, però no podíem fer-hi res directament.
Algunes persones ens varen plantejar la possibilitat de que l’ajuntament obris una pedrera i facilités així pedra del país a tothom qui en vulgués. Cal recordar que durant anys l’ajuntament va aprovar una normativa per facilitar pedra gratuita a totes les cases antigues que vulguessin ser restaurades. Estem parlant des de l’any 1991 fins el 98 o 99, a partir dels qual vàrem decidir que era millor pagar una subvenció que no pas donar la pedra.
Vàrem estudiar el tema, però es va decidir que l’ajuntament no tenia possibilitats d’emprendre un activitat com aquesta, tot i considerar-la interesssant.
També altres persones havien estudiat el tema i havien fet alguna proposta. Des del propi Pere Busoms, per aprofitar la màquina Retro i els seus contactes amb els paletes del poble i dels pobles veins, com en Josep Camprubí, el Lari, pare i fill, i algun altre de fora del poble que també va creure que podia ser interessant.
L’ajuntament va fer alguna gestió per veure si algun dels propietaris de terrenys amb possibles pedreres podien facilitar aquesta activitat. Es va parlar amb els Germans Cirera, amb el propietari de Cabanes i Subirats, i amb Ramon Puig. Aquests son els principals llocs on hi ha pedra de bona qualitat. També es va parlar de Capdevila.
De totes maneres no es va arribar a cap acord per múltiples raons i dificultats, com comportar legalitzar una explotació d’aquestes característiques i per un volum d’extracció petit, com son les necessitats de Borredà.
Amb tot , de les anteriors gestions, una era més factible que altres i qui es va animar va ser Capdevila, en la persona dels dos germans Heras Vilardell que varen proposar fer una pedrera com cal i per això varen contractar l’enginyer Sr. Chacón de Cercs. Va ser ell qui va preparar tota la tramitació tècnica i burocràtica davant els organismes pertinents.
AIXÍ ES VA INICIAR LA TRAMITACIÓ DE LA PEDRERA ACTUAL.
Estem parlant ,any més any menys de l’any 2000. Tothom veia necessària una pedrera per garantir pedra del país per tot el poble i si en sortia més per vendre a fora.
Cal deixar clar que les competències en matèria de pedreres, és de la Generalitat. Concretament de la Direcció General de Mines, que estava adscrita al Departament de Industria i Mines, abans i ara es troba ubicada en el Departament d’Economia i Finances.
La tramitació va passar tots els paràmetres marcats per la Administració i per part de l’Ajuntament hi vàrem donar suport, tot i que no teníem ni tenim competències en la matèria, però consideràvem necessària una pedrera , per les raons abans exposades.
En aquells anys l’ajuntament disposava de la Delimitació de Sol Urbà com a figura de planejament urbanístic i l’indret escollit per fer la pedrera no tenia cap especial norma de protecció ni per part nostra ni de la Generalitat.
La Generalita va tramitar les peticions corresponents i va donar llicència d’activitats per obrir una pedrera a nom de HERVIL SL. ( és a dir heras vilardell S.L) els dos germans Heras ( en Josep Ma, i l’ Antoni).
Amb aquesta llicència es va començar a explotar la pedrera per part de Construccions Camprubí i Pere Busoms, començant per un dels extrems de la zona autoritzada. Aquesta explotació va durar poc degut al poc rendiment econòmic que oferia, sinó s’actuava amb maquinària més potent i amb una comercialització externa garantida.
Es va parar la explotació durant un temps i els germans Heras es varen plantejar o una explotació pròpia, o una concessió i finalment una venda. Finalment se la varen vendre i la va comprar un empresari de Tremp que va adquirir la finca i la pròpia empresa HERVIL , per així no haver de fer canvis de papers ni noves tramitacions per una nova societat explotadora.
El mateix enginyer Sr. Chacon , de Cercs es qui continua de tècnic de la empresa i qui va renovar la autorització d’explotació davant la Generalitat.
La Generalitat és qui totes les competències en matèria minera i ara, amb la nova llei d’urbanisme, és qui té competències sobre totes les autoritzacions en sol no urbà. Es a dir, l’ajuntament no podem donar llicències d’obres ni d’explotacions en cap indret que no sigui contemplat per les NNSS, en sol urbà. Tot ha de passar per Urbanisme de la Generalitat i posteriorment per altres departaments.
Per donar llicència la Generalitat exigeix un projecte d’explotació i un de restauració. ES a dir, tota explotació minera ha de tenir el projecte de restauració de tota la zona explotada i l’empresa ha de dipositat un important aval económic per garantir que es pugui restaurar la zona, encara que l’empresa hagi desaparegut.
La actual empresa ha demanat una possible ampliació de la zona a explotar que , ja amb la nova normativa urbanística de l’ajuntament, les NNSS no permet aquesta ampliació , tot i que com abans s’ha dit, la autèntica competència la té la Generalitat.
De fet la empresa explotadora ja ha manifestat verbalment que no tirarà endavant la ampliació perquè l’aval que exigeix la Generalitat, abans de garantir la autorització és molt elevat i no ho consideren rendible.
QUE FA L’AJUNTAMENT ?
L’ajuntament té clara una cosa. La empresa explotadora té una llicència concedida per la Generalitat i és plenament vigent, des de l’any 2000 o 2001, renovada un any enrere i totalment supervisada i controlada cada mes per tècnics de la Generalitat, de Mines i de Medi Ambient.
Es a dir, la Administració responsable de la pedrera és la Generalitat i és la que ha de vetllar pel correcte desenvolupament del projecte d’explotació, primer i de restauració, després. Com també del dipòsit de l’aval que evidentment s’ha fet.
L’ajuntament fem el seguiment de tot plegat perquè tot vagi segons els paràmetres aprovats.
I com ara, que hem comprovat que per un error de planificació s’ha espatllat un tram del camí de Borredà a Rotgers, s’ha demanat a la empresa la seva plena rehabilitació perquè sigui operatiu dintre de pocs dies, cosa prevista per la setmana vinent.
Per altra banda el Segon Tinent d’Alcalde, ha anat i anirà periòdicament a la zona per comprovar la correcció dels treballs, segons projecte, per afegir-nos a la feina de control de la Generalitat.
Pel que fa a una possible ampliació , per informe signat per l’arquitecte municipal, en data 17 d’aquest mes d’agost, les NNSS no preveuen aquesta ampliació d’activitat.,per la qual cosa la decisió recauria sobre la Generalitat, de forma directa. Amb tot ja hem dit que l’empresa ha dit que retiraria la proposta, per massa cara a nivell d’aval i potser perquè la construcció tampoc va al ritme de mesos enrere, penso jo.
En definitiva, l’empresa explotadora té una llicència en regle, concedida per la Generalitat que és qui en té competència i l’ajuntament supervisem per garantir el compliment de tot plegat i en cas de desperfectes, exigir la seva reparació.
Així ho hem fet en el passat i així ho farem en el futur, amb aquesta o qualsevol altra activitat en el municipi.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà