Wednesday, June 06, 2007
VEGUERIES I DIPUTACIONS
Fa ben pocs dies va reaparèixer la iniciativa de tirar endavant la regionalització de Catalunya per via d’unes declaracions del Conseller de Governació . En aquestes declaracions es feia referència a una proposta “d’aprimament” de les Diputacions en benefici de les Vegueries, o Consells Regionals. Anem per mal camí si les coses es plantegen així, i no és estrany que el President de la Diputació de Barcelona i Secretari de Política Municipal del PSC, Celestino Corbacho, no ho accepti com a inici de negociacions.
I és que si la Generalitat vol descentralitzar-se ho ha de fer de les competències pròpies, no de les dels altres. Massa anys hem vist com el Parlament i el Govern català anava aprovant lleis ,imposant obligacions als ajuntaments, sense els recursos pertinents, i si una institució ha ajudat a fer-hi front ha estat la Diputació de Barcelona. Ara el que convindria és que la Diputació es pugui dedicar a les obligacions pròpies, sense haver de suplir les dels altres.
Entrem en un nou temps, i els ajuntaments tindran necessitat de tots els recursos i competències possibles per fer front a les noves obligacions. Ens interessa a tots ,tenir al costat unes Diputacions fortes, dedicades a oferir serveis i recursos als ajuntaments, i especialment als més petits. En aquest àmbit no tenen perquè competir ni entrar en confrontació amb la Generalitat. Que es dediquin a ajudar als municipis. Sí ha d’haver-hi coordinació amb al Generalitat, però no cap supeditació ni aprimament de recursos ni competències. Sobretot ara que tenen una llarga experiència al servei dels ajuntaments i, en canvi, les futures Vegueries hauran de constituir-se i buscar el seu propi camí. Qualsevol trasbalsament pot comportar la paralització de decisions i recursos destinats als municipis. No crec que ningú ho consideri oportú.
Els Consells Regionals han de ser els òrgans en els quals la Generalitat es descentralitza i desconcentra el seu poder. De fet unes quantes Conselleries ja ho estant posant en pràctica i algunes amb molts bons resultats. Un exemple evident el tenim en el Departament de Salut, amb una descentralització potent i eficaç. Aquest hauria de ser el model a seguir per tots els altres. I en aquest plantejament no hi ha cap col.lusió ni contradicció amb la Diputació de Barcelona, o amb les altres diputacions.
Un altre exemple el tenim a nivell de Política Territorial i Obres Públiques. Fa menys temps que funciona , però va pel camí que tots desitgem de tenir un òrgan territorial en el qual es puguin resoldre molts temes i que agiliti tràmits i els faciliti. De fet aquest hauria de ser el propòsit de la regionalització del país. I sobretot reduir gestió, fer-les més ràpides i properes als ciutadans. En això suposo que tots hi estem d’acord.
Però pels qui estem en ajuntaments ens preocupa molt el futur de les Diputacions, i en especial la de Barcelona perquè ha estat capdavantera en un munt de iniciatives i propostes que han facilitat la vida diària dels municipis i per tant dels ciutadans. Es una desconeguda per la gent del carrer, però una eina essencial pels alcaldes, i funcionaris municipals.
Per això no volem “aprimar-la” sinó especialitzar-la , encara una mica més, de manera que la Generalitat resolgui els problemes de la legislació de competència municipal i la Diputació la complementi amb les eines necessàries per fer-la el més eficaç possible.
I si la regionalització ha de posar en perill l’estatus actual, millor posposar-la fins trobar el consens general. Els càrrecs municipals no estem per fer experiments que no tinguin garanties totals de sortir bé. Però ben portada la descentralització pot suposar un bon encaix per totes les institucions del país. I en aquest nou marc és evident que els Consells Comarcals tenen un nou paper a fer com és el de convertir-se en Mancomunitats de Serveis, ajudats tant pels Consells Regionals com per les Diputacions. Si tothom hi guanya, segur que el resultat és bo.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
Fa ben pocs dies va reaparèixer la iniciativa de tirar endavant la regionalització de Catalunya per via d’unes declaracions del Conseller de Governació . En aquestes declaracions es feia referència a una proposta “d’aprimament” de les Diputacions en benefici de les Vegueries, o Consells Regionals. Anem per mal camí si les coses es plantegen així, i no és estrany que el President de la Diputació de Barcelona i Secretari de Política Municipal del PSC, Celestino Corbacho, no ho accepti com a inici de negociacions.
I és que si la Generalitat vol descentralitzar-se ho ha de fer de les competències pròpies, no de les dels altres. Massa anys hem vist com el Parlament i el Govern català anava aprovant lleis ,imposant obligacions als ajuntaments, sense els recursos pertinents, i si una institució ha ajudat a fer-hi front ha estat la Diputació de Barcelona. Ara el que convindria és que la Diputació es pugui dedicar a les obligacions pròpies, sense haver de suplir les dels altres.
Entrem en un nou temps, i els ajuntaments tindran necessitat de tots els recursos i competències possibles per fer front a les noves obligacions. Ens interessa a tots ,tenir al costat unes Diputacions fortes, dedicades a oferir serveis i recursos als ajuntaments, i especialment als més petits. En aquest àmbit no tenen perquè competir ni entrar en confrontació amb la Generalitat. Que es dediquin a ajudar als municipis. Sí ha d’haver-hi coordinació amb al Generalitat, però no cap supeditació ni aprimament de recursos ni competències. Sobretot ara que tenen una llarga experiència al servei dels ajuntaments i, en canvi, les futures Vegueries hauran de constituir-se i buscar el seu propi camí. Qualsevol trasbalsament pot comportar la paralització de decisions i recursos destinats als municipis. No crec que ningú ho consideri oportú.
Els Consells Regionals han de ser els òrgans en els quals la Generalitat es descentralitza i desconcentra el seu poder. De fet unes quantes Conselleries ja ho estant posant en pràctica i algunes amb molts bons resultats. Un exemple evident el tenim en el Departament de Salut, amb una descentralització potent i eficaç. Aquest hauria de ser el model a seguir per tots els altres. I en aquest plantejament no hi ha cap col.lusió ni contradicció amb la Diputació de Barcelona, o amb les altres diputacions.
Un altre exemple el tenim a nivell de Política Territorial i Obres Públiques. Fa menys temps que funciona , però va pel camí que tots desitgem de tenir un òrgan territorial en el qual es puguin resoldre molts temes i que agiliti tràmits i els faciliti. De fet aquest hauria de ser el propòsit de la regionalització del país. I sobretot reduir gestió, fer-les més ràpides i properes als ciutadans. En això suposo que tots hi estem d’acord.
Però pels qui estem en ajuntaments ens preocupa molt el futur de les Diputacions, i en especial la de Barcelona perquè ha estat capdavantera en un munt de iniciatives i propostes que han facilitat la vida diària dels municipis i per tant dels ciutadans. Es una desconeguda per la gent del carrer, però una eina essencial pels alcaldes, i funcionaris municipals.
Per això no volem “aprimar-la” sinó especialitzar-la , encara una mica més, de manera que la Generalitat resolgui els problemes de la legislació de competència municipal i la Diputació la complementi amb les eines necessàries per fer-la el més eficaç possible.
I si la regionalització ha de posar en perill l’estatus actual, millor posposar-la fins trobar el consens general. Els càrrecs municipals no estem per fer experiments que no tinguin garanties totals de sortir bé. Però ben portada la descentralització pot suposar un bon encaix per totes les institucions del país. I en aquest nou marc és evident que els Consells Comarcals tenen un nou paper a fer com és el de convertir-se en Mancomunitats de Serveis, ajudats tant pels Consells Regionals com per les Diputacions. Si tothom hi guanya, segur que el resultat és bo.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
# posted by joanroma @ 2:00 AM 
