Monday, June 11, 2007
GAT BLANC, GAT NEGRE
Gat blanc, gat negre, l’important és que caci ratolins. Aquest proverbi xinès fou utilitzat pel president Felipe González per exemplificar que en política l’important és aconseguir resultats. I massa sovint ,especialment a Catalunya, ens encanta discutir sobre colors, història , fonaments i arrels del nostre passat, abans de decidir què fer o cap on anar.
Aquesta introducció em ve al cap després de llegir un dels apartats d’aquest diari, sota la denominació de “l’astrònom”. La setmana passada se m’hi posava com “estrellats” per opinar que considerava perillós “aprimar “la Diputació de Barcelona, a benefici de les futures vegueries. Aquesta posició algú la consideraria poc catalanista, per descafeinar les vegueries. Per cert una institució encara inexistent.
Em va perfecte aquest exemple per explicar quan sovint a Catalunya hem decidit trencar organismes que anaven bé , simplement per crear-ne d’altres ,”suposadament més catalans” i per tant més patriòtics. Els qui som alcaldes i coneixem bé les institucions i el seu funcionament estem cansats d’aquestes simplificacions i dels desastrosos resultats aconseguits. Ja no ens podem permetre més aquestes dinàmiques i aquests invents. La gent ens demana als càrrecs polítics eficàcia, austeritat i honestedat. Deixem-nos ja de més històries.
Hem de reconèixer que la supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona fou un greu error. I simplement la va decidir el president Pujol per treure’s un competidor institucional. Els costos de tot ordre que això ha suposat han estat gravíssims en tots els ordres i ara s’ha de recuperar amb tot el que suposa haver perdut una quinzena d’anys.
La creació dels Consells Comarcals fou una manera de repartir càrrecs i domini del territori per part de CiU. El resultat ha estat la suma de més de 500 funcionaris en tot el país, la construcció de 41 seus, el manteniment de tot un aparell ineficient i un cost afegit de tot plegat d’entre 12 i 15 milions d’euros a l’any.
La pròpia decisió d’emprendre l’aventura de dotar-se del cos de Mossos d’Esquadra ,sense prou estudis, planificació i valoració de costos, fou per un suposat “patriotisme” o més per “ganes de figurar” en el concert de les nacions. El sobrecost de tot el desplegament, amb unes negociacions inicials desastroses, alguns el calculen per damunt dels mil milions d’euros en aquests darrers 15 anys.
Podríem seguir amb altres decisions suposadament “catalanistes” o “patriòtiques” dutes a terme alegrement pels governs de CiU. El de les presons n’és un altre. Mal negociat el traspàs i encara pitjor el seu manteniment i increment de dotacions i instal.lacions.
En resum, cansats de veure invents mal iniciats, pitjor desenvolupats i amb funcionaments més que discutibles, és lògic que alguns alcaldes considerem que ja n’hi ha prou d’improvisació i visions de país no acompanyats de garanties de bon funcionament. I aquest és el cas de les futures vegueries. Se’n parla molt, però no es veuen les idees prou clares com per garantir que la seva creació no comporti danys colaterals importants. I ja n’estem farts de resultats negatius.
Sóc defensor de la Diputació de Barcelona perquè és una institució catalana, catalanista i de solvència contrastada. Un exemple de bon funcionament, d’apropament als ajuntaments , d’innovació constant i d’una eficàcia demostrada en tots els camps. I ha aconseguit disminuir la burocràcia a uns nivells que ja seríem feliços de veure-la a la Generalitat o en el Govern Central.
Precisament fa pocs dies el president Montilla ha promés reduir la paperassa de la Generalitat. Deu l’escolti i li doni forces, perquè té una immensa feina per fer. I estic convençut que ,amb temps, se’n sortirà per haver estat alcalde i president de la Diputació on va aconseguir fer el que ara promet per la Generalitat.
Per tant el que em preocupa de les futures vegueries és si volem fer un invent similar als Consells Comarcals, i constatar al cap d’uns anys que hem augmentat la paperassa, ens ha costat més diners i no hem avançat cap els objectius desitjats. Als alcaldes se’ns demana eficàcia, és el que volem aconseguir amb la regionalització, però sense desmuntar el que ara funciona bé. Perquè totes les institucions son catalanes, i han d’estar per millor servir els ciutadans, no per justificar invencions,encara que portin les quatre barres per tot arreu.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC
Gat blanc, gat negre, l’important és que caci ratolins. Aquest proverbi xinès fou utilitzat pel president Felipe González per exemplificar que en política l’important és aconseguir resultats. I massa sovint ,especialment a Catalunya, ens encanta discutir sobre colors, història , fonaments i arrels del nostre passat, abans de decidir què fer o cap on anar.
Aquesta introducció em ve al cap després de llegir un dels apartats d’aquest diari, sota la denominació de “l’astrònom”. La setmana passada se m’hi posava com “estrellats” per opinar que considerava perillós “aprimar “la Diputació de Barcelona, a benefici de les futures vegueries. Aquesta posició algú la consideraria poc catalanista, per descafeinar les vegueries. Per cert una institució encara inexistent.
Em va perfecte aquest exemple per explicar quan sovint a Catalunya hem decidit trencar organismes que anaven bé , simplement per crear-ne d’altres ,”suposadament més catalans” i per tant més patriòtics. Els qui som alcaldes i coneixem bé les institucions i el seu funcionament estem cansats d’aquestes simplificacions i dels desastrosos resultats aconseguits. Ja no ens podem permetre més aquestes dinàmiques i aquests invents. La gent ens demana als càrrecs polítics eficàcia, austeritat i honestedat. Deixem-nos ja de més històries.
Hem de reconèixer que la supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona fou un greu error. I simplement la va decidir el president Pujol per treure’s un competidor institucional. Els costos de tot ordre que això ha suposat han estat gravíssims en tots els ordres i ara s’ha de recuperar amb tot el que suposa haver perdut una quinzena d’anys.
La creació dels Consells Comarcals fou una manera de repartir càrrecs i domini del territori per part de CiU. El resultat ha estat la suma de més de 500 funcionaris en tot el país, la construcció de 41 seus, el manteniment de tot un aparell ineficient i un cost afegit de tot plegat d’entre 12 i 15 milions d’euros a l’any.
La pròpia decisió d’emprendre l’aventura de dotar-se del cos de Mossos d’Esquadra ,sense prou estudis, planificació i valoració de costos, fou per un suposat “patriotisme” o més per “ganes de figurar” en el concert de les nacions. El sobrecost de tot el desplegament, amb unes negociacions inicials desastroses, alguns el calculen per damunt dels mil milions d’euros en aquests darrers 15 anys.
Podríem seguir amb altres decisions suposadament “catalanistes” o “patriòtiques” dutes a terme alegrement pels governs de CiU. El de les presons n’és un altre. Mal negociat el traspàs i encara pitjor el seu manteniment i increment de dotacions i instal.lacions.
En resum, cansats de veure invents mal iniciats, pitjor desenvolupats i amb funcionaments més que discutibles, és lògic que alguns alcaldes considerem que ja n’hi ha prou d’improvisació i visions de país no acompanyats de garanties de bon funcionament. I aquest és el cas de les futures vegueries. Se’n parla molt, però no es veuen les idees prou clares com per garantir que la seva creació no comporti danys colaterals importants. I ja n’estem farts de resultats negatius.
Sóc defensor de la Diputació de Barcelona perquè és una institució catalana, catalanista i de solvència contrastada. Un exemple de bon funcionament, d’apropament als ajuntaments , d’innovació constant i d’una eficàcia demostrada en tots els camps. I ha aconseguit disminuir la burocràcia a uns nivells que ja seríem feliços de veure-la a la Generalitat o en el Govern Central.
Precisament fa pocs dies el president Montilla ha promés reduir la paperassa de la Generalitat. Deu l’escolti i li doni forces, perquè té una immensa feina per fer. I estic convençut que ,amb temps, se’n sortirà per haver estat alcalde i president de la Diputació on va aconseguir fer el que ara promet per la Generalitat.
Per tant el que em preocupa de les futures vegueries és si volem fer un invent similar als Consells Comarcals, i constatar al cap d’uns anys que hem augmentat la paperassa, ens ha costat més diners i no hem avançat cap els objectius desitjats. Als alcaldes se’ns demana eficàcia, és el que volem aconseguir amb la regionalització, però sense desmuntar el que ara funciona bé. Perquè totes les institucions son catalanes, i han d’estar per millor servir els ciutadans, no per justificar invencions,encara que portin les quatre barres per tot arreu.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC
# posted by joanroma @ 12:20 AM 
