Thursday, June 21, 2007
EL CATÀLEG DE MASIES
Amb la nova llei d’urbanisme de 2003 tots els ajuntaments estan obligats a elaborar el catàleg de masies . Aquest catàleg serveix per inventariar totes les cases de pagès existents en un terme municipal, i posteriorment el Departament de Política Territorial decideix quines autoritza rehabilitar i quines no.
En el meu cas, la setmana passada em varen enviar el catàleg fet en conveni amb la Federació de Municipis de Catalunya i la Universitat de Vic. Realment una feina molt ben feta i totalment exhaustiva. Això ha permès identificar 122 cases de pagès, algunes de les quals estaven ja desaparegudes , o amb restes pràcticament no visibles. Un bon treball vol dir identificació de cada casa, fotos actuals i fotos antigues , historiografia trobada, etc. Es a dir, realment un recull complert de cada edificació.
I, a més , cada casa està ubicada sobre plànol amb les corresponents coordenades UTM. En resum , la obligació de fer aquest catàleg ha estat una bona iniciativa del govern per tenir censades i ben ubicades totes les cases existents sobre el territori. Feta aquesta feina , ara ve el problema següent, com és el de negociar quines son recuperables i quines no. En això tenim grans discrepàncies els alcaldes amb el Departament de Política Territorial. Nosaltres voldríem una visió àmplia i generosa . El Departament és molt restrictiu de manera que no contempla reconstruccions de cases sinó simples rehabilitacions. Es a dir, autoritzaran llicències en els casos que les cases estiguin dempeus, en la seva major part. Totes aquelles que estiguin en runes o semirunes ho tindran molt complicat.
Uns quants alcaldes estem batallant per ampliar aquesta decisió i facilitar unes aprovacions més generoses a favor de la recuperació de vida en el món rural. Les realitats del país son molt diverses i en les nostres comarques el territori està molt deshabitat, per la qual cosa aniria bé poder tornar a la vida antigues cases de pagès. Veurem com acaba aquesta pugna entre uns i altres. De totes maneres, l’important és que cada poble tingui el catàleg perquè és una eina útil per diferents temes. Primer per temes històrics, i després pràctics perquè servirà per acordar rehabilitacions i recuperacions de cases i després perquè volem aconseguir determinats canvis urbanístics per cases de pagès habitades per més d’una generació , tal com demanen diferents col·lectius.
En el cas del Lluçanès és especialment important elaborar tots els catàlegs perquè la seva riquesa és enorme i la quantitat, també. D’aquesta manera es garanteix per sempre més la seva existència i supervivència .
A més a més, les restriccions de Urbanisme en aquests moments poden variar en el futur i el que ara no permeten potser que dintre d’uns anys es replantegi i es permetin recuperar antigues cases, en estat ruïnós. A part es disposa d’un treball històric de primer ordre el tenir sobre un plànol del terme municipal totes les cases de pagès. Això permet garantir el seu coneixement i que queden en la memòria , per sempre més.
Amb tot caldria donar un pas més i triar totes les cases de gran interès històric i facilitar-ne la seva restauració amb ajudes generoses i poc burocratitzades. Passejar per la majoria de pobles de la comarca suposa veure cases molt interessants, però d’un elevat cost el seu manteniment i restauració. En altres països , els pagesos disposen de línies d’ajuts importants per reparar teulades, recuperar edificis, etc, fent-ho amb rigorositat i fidelitat històrica. Hauríem de copiar aquestes pràctiques aquí perquè en el Lluçanès hi ha cases de pagès d’evident interès històric i arquitectònic. No es poden deixar perdre o que s’espatllin amb obres que no respectin els materials originals. I la millor manera és donant ajuts que compensin els elevats costos de bones restauracions.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
Amb la nova llei d’urbanisme de 2003 tots els ajuntaments estan obligats a elaborar el catàleg de masies . Aquest catàleg serveix per inventariar totes les cases de pagès existents en un terme municipal, i posteriorment el Departament de Política Territorial decideix quines autoritza rehabilitar i quines no.
En el meu cas, la setmana passada em varen enviar el catàleg fet en conveni amb la Federació de Municipis de Catalunya i la Universitat de Vic. Realment una feina molt ben feta i totalment exhaustiva. Això ha permès identificar 122 cases de pagès, algunes de les quals estaven ja desaparegudes , o amb restes pràcticament no visibles. Un bon treball vol dir identificació de cada casa, fotos actuals i fotos antigues , historiografia trobada, etc. Es a dir, realment un recull complert de cada edificació.
I, a més , cada casa està ubicada sobre plànol amb les corresponents coordenades UTM. En resum , la obligació de fer aquest catàleg ha estat una bona iniciativa del govern per tenir censades i ben ubicades totes les cases existents sobre el territori. Feta aquesta feina , ara ve el problema següent, com és el de negociar quines son recuperables i quines no. En això tenim grans discrepàncies els alcaldes amb el Departament de Política Territorial. Nosaltres voldríem una visió àmplia i generosa . El Departament és molt restrictiu de manera que no contempla reconstruccions de cases sinó simples rehabilitacions. Es a dir, autoritzaran llicències en els casos que les cases estiguin dempeus, en la seva major part. Totes aquelles que estiguin en runes o semirunes ho tindran molt complicat.
Uns quants alcaldes estem batallant per ampliar aquesta decisió i facilitar unes aprovacions més generoses a favor de la recuperació de vida en el món rural. Les realitats del país son molt diverses i en les nostres comarques el territori està molt deshabitat, per la qual cosa aniria bé poder tornar a la vida antigues cases de pagès. Veurem com acaba aquesta pugna entre uns i altres. De totes maneres, l’important és que cada poble tingui el catàleg perquè és una eina útil per diferents temes. Primer per temes històrics, i després pràctics perquè servirà per acordar rehabilitacions i recuperacions de cases i després perquè volem aconseguir determinats canvis urbanístics per cases de pagès habitades per més d’una generació , tal com demanen diferents col·lectius.
En el cas del Lluçanès és especialment important elaborar tots els catàlegs perquè la seva riquesa és enorme i la quantitat, també. D’aquesta manera es garanteix per sempre més la seva existència i supervivència .
A més a més, les restriccions de Urbanisme en aquests moments poden variar en el futur i el que ara no permeten potser que dintre d’uns anys es replantegi i es permetin recuperar antigues cases, en estat ruïnós. A part es disposa d’un treball històric de primer ordre el tenir sobre un plànol del terme municipal totes les cases de pagès. Això permet garantir el seu coneixement i que queden en la memòria , per sempre més.
Amb tot caldria donar un pas més i triar totes les cases de gran interès històric i facilitar-ne la seva restauració amb ajudes generoses i poc burocratitzades. Passejar per la majoria de pobles de la comarca suposa veure cases molt interessants, però d’un elevat cost el seu manteniment i restauració. En altres països , els pagesos disposen de línies d’ajuts importants per reparar teulades, recuperar edificis, etc, fent-ho amb rigorositat i fidelitat històrica. Hauríem de copiar aquestes pràctiques aquí perquè en el Lluçanès hi ha cases de pagès d’evident interès històric i arquitectònic. No es poden deixar perdre o que s’espatllin amb obres que no respectin els materials originals. I la millor manera és donant ajuts que compensin els elevats costos de bones restauracions.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
# posted by joanroma @ 2:26 AM 
