Tuesday, February 06, 2007
Sr. Sanz,
en primer lloc demano disculpes per l’enorme retard en contestar el seu comentari a l’article publicat a Regió 7, en motiu de la despedida de Jona Montsech, com alcalde . Article que vaig posar al meu blog habitual ,lloc on vostè em va fer el comentari. Per raons de canvi d’ubicació del blog i canvi en el Parlament fins ahir no vaig poder repassar tot el material del blog, i aleshores vaig poder llegir el seu escrit.
Demanada la disculpa, li agraeixo lògicament el comentari i sempre els contesto.
D’entrada del seu escrit se’n desprén que considera que parlo d’un poble que no conec gaire bé, o que critico sense base fonamentada o sense una estimació especial. Res d’ació, li puc assegurar. No vull donar lliçons a ningú, però quan parlo d’un tema és que el conec bé i puc aportar sempre proves del que dic.
I Sant Vicenç me’l conec bé, molt bé perquè durant 25 anys hi he anat dotzenes i dotzenes de vegades i he intervingut, com a partit i com a diputat, en la major part de les obres realitzades o programades. M’he passat doncs, centenars d’hores treballant-hi, directa o indirectament.
Quan parlo d’un poble mal planificat, parlo d’un poble que va créixer anàrquicament. I no es pot dir que en els any s 80 tots els pobles ho feien ,perquè no és cert. Molts, fins i tot en ple franquisme, varen créixer amb un mínim de coherència i planificació.
Per tant, anant per punts com en el seu comentari. Res a dir, sobre el punt 1, que tractava de la construcció del pont. Un únic pont per un gran poble ja és una anomalia difícil de trobar en cap altre lloc.
Punt 2.- la planificació en molts llocs com a mínim preveia espais per infraestructures, equipaments, etc. Cosa que a Sant Vicenç no es va donar. O es va donar en menor ocasió que en altres llocs, fins i tot de pobles propers.
3.- quan parlava de la caserna de la guàrdia civil, em referia a la vella caserna que realment era d’un aspecte deixat i abandonat similar a molts carrers i places del poble o espais lliures que no estaven urbanitzats ni pavimentats.
Precisament una de les gestions en que vaig participar directament va ser en conseguir la construcció de la nova caserna.
4.- un poble pot tenir dues línies de tren i estar mal comunicat. Aquest es el cas de Sant Vicenç, sobretot en un país que s’ha apostat més pel vehicle que no pas pel tren. I el pas de les dues línies precisament trinxava el poble perquè eren fronteres infranquejables. Vostè sap dels perills de molta gent travessant carrils sense senyalitzacions, o haver de donar grans voltes per poder anar d’una banda a l’altra del poble.
El poble estava mal comunicat perquè tenia un sol pont, insuficient i estret. Suposo que recorda el perill de passar a peu quan havien de creuar-se dos vehicles. També vaig participar a aixemplar-lo. I sobretot vaig portar al Parlament vàries vegades, fins l’exit final la petició d’un nou pont de connexió entre la C-16 i el poble.
També vostè sap els problemes del pas de camions per dintre del poble, o els problemes del carrer /carretera de El Pont deVilumara, o de la mala imatge dels antics dipòsits de Renfe, les barreres, de les dues línies de tren, etc ,fins i tot de la mala imatge durant molt de temps de les estacions,etc.
Per tant ,malgrat els trens, Sant Vicenç tenia un greu problema de comunicació i de planificació viària.
5.-Casa consistorial. Vostè suposa que vaig confondre la casa consistorial quan vaig exposar que no havia caigut per miracle. Lamento dir-li que no era cap lapsus ni estava pensant en Sant Fruitós o Sallent, perquè en la casa consistorial de Sant Vicenç hi he passat moltíssimes hores i li puc dir que a, part d’insuficient i mal distribuida i repartida i mancada d’espai per a tot, de manera que caldria una cas amb 3 vegades més d’espai tenia llocs clarament perillosos, que varen haver d’arreglar-se urgentmetn per evitar danys al personal. Per exemple l’espai on hi havia l’arxiu, bigues en males condicions, envans en perill de caure, sobrepesos en sostres que amenaçaven caure, etc.
Sinò com s’explica la petició de subvencions urgents a Governació de la Generalitat per arreglar la casa i la construcció de la sala de plens al darrera i altres dependencies que no complien les més mínimes normes de seguretat. En fi, si coneix algun funcionari li pot demanar com estava la casa consistorial, 15 o vint anys enrere.
Estic d’acord amb vostè que la millor solució seria traslladar-la a l’Ateneu, tot i que no serà el mateix a nivell, com a mínim de la Plaça Major, que també hauria de tenir una inversió per posar-la al dia.
Per últim respecte a conéixer Sant Vicenç o veure’l amb ulleres no partidistes, li puc dir que si he treballat per Sant Vicenç durant 25 anys és perquè quan més difícil es un lloc més interessant és treballar-hi i més l’estimes.
Si he criticat la situació no és per menysprear el poble, al contrari era per explicar la gravissima situació en que estava i les ocasions perdudes per arreglar-lo, sobretot els primers 10 o 12 anys de democràcia en que hi havia molt diner. Però és que durant anys cada cosa que es tocava es veia que estava en mal estat i calia fer-ho de nou i no hi havia hagut una feina de planificació.
Li podria dir una enorme quantitat de infraestructures i equipaments que estaven fets un desastre: clavagueram, xarxa d’aigua, edifici de El Niu, espais urbans sense urbanitzar, carrers sense asfaltar, ponts per on no hi podien passar peatons i vehicles alhora (ponts de tren) o barreres infranquejables,etc.
Es una simple descripció de com era i els problemes que tenia l’ajuntament amb molts pocs recursos. I un ajuntament sempre ha d’anar davant dels problemes no darrera. I si un poble creix tot ha de crèixer al mateix temps.
Per tant ,aixì era Sant Vicenç, agradi o no, i és cert que ha fet un canvi radical i li queda encara molt per fer. Recordo els vells temps de construcció de l’IES o de la residència, o de planificació de pisos protegits,fins i tot la negociació amb AUTEMA pel pas de l-autopista, com recordo vells companys que havien treballat i que varen morir fa molts anys , es diguessin Marcelino Romo o Isidre Costa,etc.
En fi, perdoni la extensio , pero no volia que quedes la idea de no coneixer el poble o de menystenirlo ,ans el contrari l-he defensat a tot arreu i he treballat per millorarlo ,sempre al costat de l-ajuntament i estic orgullos dels resultats obtinguts i evidentmetn que es un magnific poble per viure=hi i a mes s-esta covnertint en un dels mes importants de la comarca, percisametn perque s-han fet be les coses ,sobretot en aquests darrers anys. i el futut sera encara millor.
Cordialment per tot. Joan Roma i Cunill.
en primer lloc demano disculpes per l’enorme retard en contestar el seu comentari a l’article publicat a Regió 7, en motiu de la despedida de Jona Montsech, com alcalde . Article que vaig posar al meu blog habitual ,lloc on vostè em va fer el comentari. Per raons de canvi d’ubicació del blog i canvi en el Parlament fins ahir no vaig poder repassar tot el material del blog, i aleshores vaig poder llegir el seu escrit.
Demanada la disculpa, li agraeixo lògicament el comentari i sempre els contesto.
D’entrada del seu escrit se’n desprén que considera que parlo d’un poble que no conec gaire bé, o que critico sense base fonamentada o sense una estimació especial. Res d’ació, li puc assegurar. No vull donar lliçons a ningú, però quan parlo d’un tema és que el conec bé i puc aportar sempre proves del que dic.
I Sant Vicenç me’l conec bé, molt bé perquè durant 25 anys hi he anat dotzenes i dotzenes de vegades i he intervingut, com a partit i com a diputat, en la major part de les obres realitzades o programades. M’he passat doncs, centenars d’hores treballant-hi, directa o indirectament.
Quan parlo d’un poble mal planificat, parlo d’un poble que va créixer anàrquicament. I no es pot dir que en els any s 80 tots els pobles ho feien ,perquè no és cert. Molts, fins i tot en ple franquisme, varen créixer amb un mínim de coherència i planificació.
Per tant, anant per punts com en el seu comentari. Res a dir, sobre el punt 1, que tractava de la construcció del pont. Un únic pont per un gran poble ja és una anomalia difícil de trobar en cap altre lloc.
Punt 2.- la planificació en molts llocs com a mínim preveia espais per infraestructures, equipaments, etc. Cosa que a Sant Vicenç no es va donar. O es va donar en menor ocasió que en altres llocs, fins i tot de pobles propers.
3.- quan parlava de la caserna de la guàrdia civil, em referia a la vella caserna que realment era d’un aspecte deixat i abandonat similar a molts carrers i places del poble o espais lliures que no estaven urbanitzats ni pavimentats.
Precisament una de les gestions en que vaig participar directament va ser en conseguir la construcció de la nova caserna.
4.- un poble pot tenir dues línies de tren i estar mal comunicat. Aquest es el cas de Sant Vicenç, sobretot en un país que s’ha apostat més pel vehicle que no pas pel tren. I el pas de les dues línies precisament trinxava el poble perquè eren fronteres infranquejables. Vostè sap dels perills de molta gent travessant carrils sense senyalitzacions, o haver de donar grans voltes per poder anar d’una banda a l’altra del poble.
El poble estava mal comunicat perquè tenia un sol pont, insuficient i estret. Suposo que recorda el perill de passar a peu quan havien de creuar-se dos vehicles. També vaig participar a aixemplar-lo. I sobretot vaig portar al Parlament vàries vegades, fins l’exit final la petició d’un nou pont de connexió entre la C-16 i el poble.
També vostè sap els problemes del pas de camions per dintre del poble, o els problemes del carrer /carretera de El Pont deVilumara, o de la mala imatge dels antics dipòsits de Renfe, les barreres, de les dues línies de tren, etc ,fins i tot de la mala imatge durant molt de temps de les estacions,etc.
Per tant ,malgrat els trens, Sant Vicenç tenia un greu problema de comunicació i de planificació viària.
5.-Casa consistorial. Vostè suposa que vaig confondre la casa consistorial quan vaig exposar que no havia caigut per miracle. Lamento dir-li que no era cap lapsus ni estava pensant en Sant Fruitós o Sallent, perquè en la casa consistorial de Sant Vicenç hi he passat moltíssimes hores i li puc dir que a, part d’insuficient i mal distribuida i repartida i mancada d’espai per a tot, de manera que caldria una cas amb 3 vegades més d’espai tenia llocs clarament perillosos, que varen haver d’arreglar-se urgentmetn per evitar danys al personal. Per exemple l’espai on hi havia l’arxiu, bigues en males condicions, envans en perill de caure, sobrepesos en sostres que amenaçaven caure, etc.
Sinò com s’explica la petició de subvencions urgents a Governació de la Generalitat per arreglar la casa i la construcció de la sala de plens al darrera i altres dependencies que no complien les més mínimes normes de seguretat. En fi, si coneix algun funcionari li pot demanar com estava la casa consistorial, 15 o vint anys enrere.
Estic d’acord amb vostè que la millor solució seria traslladar-la a l’Ateneu, tot i que no serà el mateix a nivell, com a mínim de la Plaça Major, que també hauria de tenir una inversió per posar-la al dia.
Per últim respecte a conéixer Sant Vicenç o veure’l amb ulleres no partidistes, li puc dir que si he treballat per Sant Vicenç durant 25 anys és perquè quan més difícil es un lloc més interessant és treballar-hi i més l’estimes.
Si he criticat la situació no és per menysprear el poble, al contrari era per explicar la gravissima situació en que estava i les ocasions perdudes per arreglar-lo, sobretot els primers 10 o 12 anys de democràcia en que hi havia molt diner. Però és que durant anys cada cosa que es tocava es veia que estava en mal estat i calia fer-ho de nou i no hi havia hagut una feina de planificació.
Li podria dir una enorme quantitat de infraestructures i equipaments que estaven fets un desastre: clavagueram, xarxa d’aigua, edifici de El Niu, espais urbans sense urbanitzar, carrers sense asfaltar, ponts per on no hi podien passar peatons i vehicles alhora (ponts de tren) o barreres infranquejables,etc.
Es una simple descripció de com era i els problemes que tenia l’ajuntament amb molts pocs recursos. I un ajuntament sempre ha d’anar davant dels problemes no darrera. I si un poble creix tot ha de crèixer al mateix temps.
Per tant ,aixì era Sant Vicenç, agradi o no, i és cert que ha fet un canvi radical i li queda encara molt per fer. Recordo els vells temps de construcció de l’IES o de la residència, o de planificació de pisos protegits,fins i tot la negociació amb AUTEMA pel pas de l-autopista, com recordo vells companys que havien treballat i que varen morir fa molts anys , es diguessin Marcelino Romo o Isidre Costa,etc.
En fi, perdoni la extensio , pero no volia que quedes la idea de no coneixer el poble o de menystenirlo ,ans el contrari l-he defensat a tot arreu i he treballat per millorarlo ,sempre al costat de l-ajuntament i estic orgullos dels resultats obtinguts i evidentmetn que es un magnific poble per viure=hi i a mes s-esta covnertint en un dels mes importants de la comarca, percisametn perque s-han fet be les coses ,sobretot en aquests darrers anys. i el futut sera encara millor.
Cordialment per tot. Joan Roma i Cunill.
# posted by joanroma @ 9:22 AM 
