Thursday, February 15, 2007
AQUÍ ESTAN ELS PROBLEMES
En un article de resposta a un d’anterior , la Plataforma El Lluçanès és comarca fa un seguit de preguntes i afirmacions amb un cert malhumor i esperit crític i reivindicatiu. Puc entendre perfectament aquesta reacció però no és matant el missatger com s’han resol mai els problemes. Es a dir, jo explico la realitat com és i com previsiblement serà en els propers anys, i no s’hi val a criticar els polítics , en general, i acusar-los de totes les maldats del món, perquè tant polítics som els que fem d’alcaldes o regidors, com els components de la Plataforma que no deixen de tenir un paper “polític”, en el sentit d’ocupar-se de la “cosa pública” que és el que fan els polítics. Perquè ocupar-se del futur del Lluçanès és “cosa pública” més que evident.
Vagi per endavant que sempre he cregut en la realitat comarcal del Lluçanès,com del Moianès, i no ho dic ara i aquí per quedar bé, sinó que ho he defensat en el Parlament de Catalunya en diverses ocasions al llarg dels darrers 15 anys.
Però la realitat a dia d’avui és que les coses s’han complicat enormement com per reobrir el debat territorial. Suposo que tothom ha escoltat les declaracions del Conseller de Governació, Joan Puigcercós , deixant clar que la regionalització de Catalunya es deixa per més endavant. Es a dir, en aquesta legislatura de 4 anys no es pensen crear les regions o vegueries. No es diu, però s’ha d’entendre que tampoc es tocaran les comarques, que van estretament lligades a les vegueries.
Perquè es frena el procés? Doncs perquè no es donen les condicions adequades per dur-lo a terme amb garanties d’èxit. Qualsevol retoc territorial ha de tenir el consentiment de les tres cinquenes parts del Parlament i això exigeix acord entre PSC,CiU, ERC i ICV. Per tant mentrestant no hi hagi aquesta voluntat i acord no s’obrirà el debat. I en aquests moments tothom està per altres coses més importants i rellevants que no pas el tema territorial.
Cadascú considera important el que creu que ho és i actualment els partits de govern han de desenvolupar l’Estatut, i això vol dir ampliar competències, tenir millors recursos econòmics, per fer millors polítiques socials, educatives i de benestar, les grans prioritats del govern Montilla.
On queda el procés comarcal? Evidentment en un segon pla, perquè se sap que no hi ha acord possible, de moment. I és que el dia que es faci, caldrà parlar de la nova llei electoral, de modificar els consells comarcals i el seu funcionament, de la regionalització del país, de les noves diputacions provincials, d’un nou repartiment territorial dels fons estatals i catalans, etc. etc.
Així, doncs, res té a veure amb el seguit de preguntes que fa la Plataforma de si el Lluçanès es pot governar o no, de si tenen dret a decidir determinades qüestions o no,etc. No es tracta d’això. Tots sabem que sí que han de tenir-hi dret, però el moment oportú per reivindicar-ho i fer-ho possible hauria estat vint anys enrere, i que fer-ho ara és molt més complicat i difícil. I sinó al temps. No hi ha res més segur per provar les veritats que esperar i veure.
D’aquí que en el meu anterior article proposés el funcionament d’una potent Mancomunitat de municipis del Lluçanès com a via prèvia per esdevenir comarca, el dia que els condicions es donin. Ara bé, si la Plataforma creu que això és rebaixar aspiracions o no seguir el recte camí traçat, els hi respecto la decisió i simplement els recomano paciència infinita.
Tal com estant les coses a nivell nacional de Catalunya i a nivell estatal, és impensable obrir el debat territorial i començar a estudiar i valorar si la Alta Segarra ha d’esdevenir comarca, si Terrassa ha de tenir la seva, si Sabadell ,també, si el Maresme és subdivideix, a l’igual que algun dels Penedesos, etc.etc, fins arribar a una dotzena de realitats dels darrers anys.
Sovint la realitat no és com la voldríem o la desitjaríem, però és com és. I a dia d’avui aquesta realitat complica una altra de molts més forta i evident com la del Lluçanès, però no es pot obviar la dificultat del govern per engegar un procés que no pot començar i acabar en una sola comarca més. D’aquí la meva opinió de que ,com a mínim, el procés no s’obrirà en els propers 4 anys. Però bé, estaré atent a les novetats que pugui aconseguir la Plataforma en una acció que és tant política com la que fem els polítics en altres llocs. No menysvalorem la activitat pública d’uns i altres que al cap i a la fi va destinada a uns sols i mateixos col·lectius: la gent del territori.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
En un article de resposta a un d’anterior , la Plataforma El Lluçanès és comarca fa un seguit de preguntes i afirmacions amb un cert malhumor i esperit crític i reivindicatiu. Puc entendre perfectament aquesta reacció però no és matant el missatger com s’han resol mai els problemes. Es a dir, jo explico la realitat com és i com previsiblement serà en els propers anys, i no s’hi val a criticar els polítics , en general, i acusar-los de totes les maldats del món, perquè tant polítics som els que fem d’alcaldes o regidors, com els components de la Plataforma que no deixen de tenir un paper “polític”, en el sentit d’ocupar-se de la “cosa pública” que és el que fan els polítics. Perquè ocupar-se del futur del Lluçanès és “cosa pública” més que evident.
Vagi per endavant que sempre he cregut en la realitat comarcal del Lluçanès,com del Moianès, i no ho dic ara i aquí per quedar bé, sinó que ho he defensat en el Parlament de Catalunya en diverses ocasions al llarg dels darrers 15 anys.
Però la realitat a dia d’avui és que les coses s’han complicat enormement com per reobrir el debat territorial. Suposo que tothom ha escoltat les declaracions del Conseller de Governació, Joan Puigcercós , deixant clar que la regionalització de Catalunya es deixa per més endavant. Es a dir, en aquesta legislatura de 4 anys no es pensen crear les regions o vegueries. No es diu, però s’ha d’entendre que tampoc es tocaran les comarques, que van estretament lligades a les vegueries.
Perquè es frena el procés? Doncs perquè no es donen les condicions adequades per dur-lo a terme amb garanties d’èxit. Qualsevol retoc territorial ha de tenir el consentiment de les tres cinquenes parts del Parlament i això exigeix acord entre PSC,CiU, ERC i ICV. Per tant mentrestant no hi hagi aquesta voluntat i acord no s’obrirà el debat. I en aquests moments tothom està per altres coses més importants i rellevants que no pas el tema territorial.
Cadascú considera important el que creu que ho és i actualment els partits de govern han de desenvolupar l’Estatut, i això vol dir ampliar competències, tenir millors recursos econòmics, per fer millors polítiques socials, educatives i de benestar, les grans prioritats del govern Montilla.
On queda el procés comarcal? Evidentment en un segon pla, perquè se sap que no hi ha acord possible, de moment. I és que el dia que es faci, caldrà parlar de la nova llei electoral, de modificar els consells comarcals i el seu funcionament, de la regionalització del país, de les noves diputacions provincials, d’un nou repartiment territorial dels fons estatals i catalans, etc. etc.
Així, doncs, res té a veure amb el seguit de preguntes que fa la Plataforma de si el Lluçanès es pot governar o no, de si tenen dret a decidir determinades qüestions o no,etc. No es tracta d’això. Tots sabem que sí que han de tenir-hi dret, però el moment oportú per reivindicar-ho i fer-ho possible hauria estat vint anys enrere, i que fer-ho ara és molt més complicat i difícil. I sinó al temps. No hi ha res més segur per provar les veritats que esperar i veure.
D’aquí que en el meu anterior article proposés el funcionament d’una potent Mancomunitat de municipis del Lluçanès com a via prèvia per esdevenir comarca, el dia que els condicions es donin. Ara bé, si la Plataforma creu que això és rebaixar aspiracions o no seguir el recte camí traçat, els hi respecto la decisió i simplement els recomano paciència infinita.
Tal com estant les coses a nivell nacional de Catalunya i a nivell estatal, és impensable obrir el debat territorial i començar a estudiar i valorar si la Alta Segarra ha d’esdevenir comarca, si Terrassa ha de tenir la seva, si Sabadell ,també, si el Maresme és subdivideix, a l’igual que algun dels Penedesos, etc.etc, fins arribar a una dotzena de realitats dels darrers anys.
Sovint la realitat no és com la voldríem o la desitjaríem, però és com és. I a dia d’avui aquesta realitat complica una altra de molts més forta i evident com la del Lluçanès, però no es pot obviar la dificultat del govern per engegar un procés que no pot començar i acabar en una sola comarca més. D’aquí la meva opinió de que ,com a mínim, el procés no s’obrirà en els propers 4 anys. Però bé, estaré atent a les novetats que pugui aconseguir la Plataforma en una acció que és tant política com la que fem els polítics en altres llocs. No menysvalorem la activitat pública d’uns i altres que al cap i a la fi va destinada a uns sols i mateixos col·lectius: la gent del territori.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
# posted by joanroma @ 1:46 AM 
