Thursday, January 25, 2007
UNA GRAN PLANTA, UNA GRAN INVERSIÓ – GÓSOL
Fa ja uns 12 anys del primer intent de l’empresa Cobega S.A, comercialitzadora de la marca Coca-Cola , d’implantar-se en el muncipi de Gósol (Berguedà) com a conseqüència d’haver considerat interessant el volum i qualitat d’un manantial d’aigua situat dintre de terrenys de propietat municipal i a poc més d’un kilòmetre i mig del casc urbà.
En aquell moment l’empresa va fer la perforació i estudi del brollador d’aigua situat a poca distància del torrent de Torrencenta . A la vista de la qualitat, quantitat i constància del brollador es va considerar que tenia interès comercial i es varen iniciar els tràmits davant del Departament d’Indústria, energia i mines per demanar-ne la concessió.
L’empresa Cobega va crear una filial, sota el nom de Roalba S.A per tal de gestionar tots els drets i preparar el projecte corresponent per tirar endavant la proposta d’implantar una planta embotelladora d’aigua de manantial.
Es va donar d’alta en el registre de patents, el nom de Aigua del Cadí, com a futur nom a posar a l’aigua de Gòsol.
En aquest punt governava Gòsol, una candidatura del PSC, formada per independents i encapçalada per l’ Alcalde, Josep Tomàs, el qual estava totalment a favor de la implantació de la planta en el municipi.
Es varen estudiar 5 indrets diferents com a possibles llocs per ubicar una planta embotelladora de grans dimensions, amb prop de 5.000 m2 de superficie construïda. La inversió es xifrava en prop de 100 milions d’euros i suposava la creació de 35 llocs de treball directes i uns 15 de indirectes.
El treball d’estudi de la qualitat del manantial, juntament amb les propostes de modificacions urbanístiques varen anar avançant, però varen topar amb el comportament de CiU a l’ajuntament i a fora, en el poble que varen fer tot el possible per entorpir el projecte i crear mal ambient en el poble, proclamant que l’empresa s’emportava l’aigua del poble i el farien malbé, arribant a presentar diverses denúncies i algun contenciós en contra de les decisions municipals.
Un petit poble com Gòsol, amb escassos 200 habitants és molt influenciable i fàcilment criticable, a més de poder fomentar les querelles familiars i lògicament les polítiques.
Tant es va enverinar la situació que el projecte es va haver d’aturar en diverses ocasions. Tot plegat va anar acompanyat d’altres atacs als regidors de la candidatura socialista, i de pressions sobre urbanisme per evitar aquesta instal.lació.
Fruit de tot plegat, l’empresa va decidir, congelar el projecte i anarse’n a fer unes inversions previstes a Canarias, primer i després a Andalusia. Posteriorment va retornar a Gòsol, per tornar a estudiar la viabilitat del projecte congelat i va reprendre l’interès i aposta per ell.
Mentrestant el clima polític s’havia anat enrarint, fins el punt de que els 3 regidors (d’un consistori de 5) socialistes havien decidit plegar, per creure que amb la seva dimissió facilitarien la execució del projecte. Finalment varem acordar que només plegaria l’alcalde, Josep Tomàs, per així donar pas al sisè canidat més votat que era un membre de CiU i d’aquesta manera CiU va retornar al govern de Gòsol, invertint els resultats de les eleccions municipals. Des d’aquest moment CiU tenia 3 regidors i el PSC,2.
El problema de la planta no va quedar resolt, perquè els 3 regidors de govern de CiU no es varen atrevir ni a facilitar la implantació de la planta ni varen agilitzar els tràmits. Més aviat tot el contrari, es varen dedicar a passar el temps i fer-lo perdre a tots plegats, fins el punt de que l’empresa Cobega, va tornar a congelar les seves intencions.
Finalment, fa poc més d’un any que l’empresa va tornar a estudiar el manantial i les seves possibilitats i va informar de les seves intencions de realitzar el projecte inicial, amb un volum i previsions majors. Es a dir, en aquets moments estem parlant d’una planta de major dimensions, una inversió al voltant dels 150 milions d’euros, uns 55 llocs de treball directes i uns 20 d’indirectes. També estaria d’acord en posar-se en un dels 3 indrets finalment proposats per l’anterior ajuntament del PSC i amb l’acord d’urbanisme de la Generalitat, més allunyat del nucli urbà i poc visible des del casc urbà.
Però, degut a totes les vicisituts dels darrers 10 anys demanen que sigui l’ajuntament qui passi al davant de totes les gestions . Es a dir, proposen que sigui l’ajuntament qui requalifiqui els terrenys ,a industrials, i qui realitzi el polígon industrial per ubicar-s’hi. Antigament varen fer la maqueta de la planta que l’ajuntament de CiU va plegar en un edifici i ara demanen que tot ho faci l’ajuntament, i l’empresa ja anirà aportant el finançament indispensable.
També demanen poder beneficiar-se dels ajuts com a zona de muntanya i com a zona MINER, en que es troba situada Gòsol. En definitiva, després d’haver negociat totes les condicions, no volen haver de tornar a marxar per falta de decisió de l’ajuntament o per nous impediments o dubtes surgits.
EL PSC ESTÀ ELABORANT LA NOVA CANDIDATURA DE GÒSOL AMB LA CLARA DECISIÓ DE FER POSSIBLE LA IMPLANTACIÓ DE LA PLANTA EMBOTELLADORA.
Vist tot el que ha passat, s’ha comprovat com malgrat haver deixat pas a CiU, els regidors han estat incapaços de gestionar adequadament el tema.
S’han perdut un grapat d’anys ( com a mínim 4 anys) per fer realitat aquesta inversió i ara estem a la recta final. Els antics acords i negociacions amb l’empresa son perfectametn vàlids a dia d’avui, i son enormement interessants pel poble de Gòsol, però també pels pobles veins de Saldes i Vallcebre.
De fet, en un any en que veurà tancada la mina de Carbons Pedraforca, el 31 de desembre, es podria veure una alternativa immensa en la planta embotelladora. Una indústria neta, i amb uns 75 llocs de treball en total. Això podria suposar per Gòsol recuperar una part dels habitants perduts, no haver de tancar l’escola i donar treball als pobles veins. A més de garantir uns importants ingressos per l’ajuntament i tenir fons per resoldre tots els problemes municipals.
Ja en el passat la candidatura del PSC va lluitar per captar aquesta empresa, ara ho posarà com a prioritat perquè no es perdi, a la vista de la inoperativitat de CiU que ha anat perdent el temps i fer-lo perdre a tothom. Ja no es pot divagar més i s’ha d’anar per feina. L’empresa està disposada a implantar-se però vol seguretat i que l’ajuntament passi al davant,juntament amb la obtenció d’importants ajuts. Nosaltres podem fer-ho i així ho posarem en el programa electoral del 27 de maig. I sincerament a la vista de tot el fet per CiU es comprova que no tenen capacitat, ni voluntat de fer-ho realitat. Nosaltres sí. I així ho prometem.
Joan Roma i Cunill, Sec. Pol. Municipal PSC- Berguedà.
Fa ja uns 12 anys del primer intent de l’empresa Cobega S.A, comercialitzadora de la marca Coca-Cola , d’implantar-se en el muncipi de Gósol (Berguedà) com a conseqüència d’haver considerat interessant el volum i qualitat d’un manantial d’aigua situat dintre de terrenys de propietat municipal i a poc més d’un kilòmetre i mig del casc urbà.
En aquell moment l’empresa va fer la perforació i estudi del brollador d’aigua situat a poca distància del torrent de Torrencenta . A la vista de la qualitat, quantitat i constància del brollador es va considerar que tenia interès comercial i es varen iniciar els tràmits davant del Departament d’Indústria, energia i mines per demanar-ne la concessió.
L’empresa Cobega va crear una filial, sota el nom de Roalba S.A per tal de gestionar tots els drets i preparar el projecte corresponent per tirar endavant la proposta d’implantar una planta embotelladora d’aigua de manantial.
Es va donar d’alta en el registre de patents, el nom de Aigua del Cadí, com a futur nom a posar a l’aigua de Gòsol.
En aquest punt governava Gòsol, una candidatura del PSC, formada per independents i encapçalada per l’ Alcalde, Josep Tomàs, el qual estava totalment a favor de la implantació de la planta en el municipi.
Es varen estudiar 5 indrets diferents com a possibles llocs per ubicar una planta embotelladora de grans dimensions, amb prop de 5.000 m2 de superficie construïda. La inversió es xifrava en prop de 100 milions d’euros i suposava la creació de 35 llocs de treball directes i uns 15 de indirectes.
El treball d’estudi de la qualitat del manantial, juntament amb les propostes de modificacions urbanístiques varen anar avançant, però varen topar amb el comportament de CiU a l’ajuntament i a fora, en el poble que varen fer tot el possible per entorpir el projecte i crear mal ambient en el poble, proclamant que l’empresa s’emportava l’aigua del poble i el farien malbé, arribant a presentar diverses denúncies i algun contenciós en contra de les decisions municipals.
Un petit poble com Gòsol, amb escassos 200 habitants és molt influenciable i fàcilment criticable, a més de poder fomentar les querelles familiars i lògicament les polítiques.
Tant es va enverinar la situació que el projecte es va haver d’aturar en diverses ocasions. Tot plegat va anar acompanyat d’altres atacs als regidors de la candidatura socialista, i de pressions sobre urbanisme per evitar aquesta instal.lació.
Fruit de tot plegat, l’empresa va decidir, congelar el projecte i anarse’n a fer unes inversions previstes a Canarias, primer i després a Andalusia. Posteriorment va retornar a Gòsol, per tornar a estudiar la viabilitat del projecte congelat i va reprendre l’interès i aposta per ell.
Mentrestant el clima polític s’havia anat enrarint, fins el punt de que els 3 regidors (d’un consistori de 5) socialistes havien decidit plegar, per creure que amb la seva dimissió facilitarien la execució del projecte. Finalment varem acordar que només plegaria l’alcalde, Josep Tomàs, per així donar pas al sisè canidat més votat que era un membre de CiU i d’aquesta manera CiU va retornar al govern de Gòsol, invertint els resultats de les eleccions municipals. Des d’aquest moment CiU tenia 3 regidors i el PSC,2.
El problema de la planta no va quedar resolt, perquè els 3 regidors de govern de CiU no es varen atrevir ni a facilitar la implantació de la planta ni varen agilitzar els tràmits. Més aviat tot el contrari, es varen dedicar a passar el temps i fer-lo perdre a tots plegats, fins el punt de que l’empresa Cobega, va tornar a congelar les seves intencions.
Finalment, fa poc més d’un any que l’empresa va tornar a estudiar el manantial i les seves possibilitats i va informar de les seves intencions de realitzar el projecte inicial, amb un volum i previsions majors. Es a dir, en aquets moments estem parlant d’una planta de major dimensions, una inversió al voltant dels 150 milions d’euros, uns 55 llocs de treball directes i uns 20 d’indirectes. També estaria d’acord en posar-se en un dels 3 indrets finalment proposats per l’anterior ajuntament del PSC i amb l’acord d’urbanisme de la Generalitat, més allunyat del nucli urbà i poc visible des del casc urbà.
Però, degut a totes les vicisituts dels darrers 10 anys demanen que sigui l’ajuntament qui passi al davant de totes les gestions . Es a dir, proposen que sigui l’ajuntament qui requalifiqui els terrenys ,a industrials, i qui realitzi el polígon industrial per ubicar-s’hi. Antigament varen fer la maqueta de la planta que l’ajuntament de CiU va plegar en un edifici i ara demanen que tot ho faci l’ajuntament, i l’empresa ja anirà aportant el finançament indispensable.
També demanen poder beneficiar-se dels ajuts com a zona de muntanya i com a zona MINER, en que es troba situada Gòsol. En definitiva, després d’haver negociat totes les condicions, no volen haver de tornar a marxar per falta de decisió de l’ajuntament o per nous impediments o dubtes surgits.
EL PSC ESTÀ ELABORANT LA NOVA CANDIDATURA DE GÒSOL AMB LA CLARA DECISIÓ DE FER POSSIBLE LA IMPLANTACIÓ DE LA PLANTA EMBOTELLADORA.
Vist tot el que ha passat, s’ha comprovat com malgrat haver deixat pas a CiU, els regidors han estat incapaços de gestionar adequadament el tema.
S’han perdut un grapat d’anys ( com a mínim 4 anys) per fer realitat aquesta inversió i ara estem a la recta final. Els antics acords i negociacions amb l’empresa son perfectametn vàlids a dia d’avui, i son enormement interessants pel poble de Gòsol, però també pels pobles veins de Saldes i Vallcebre.
De fet, en un any en que veurà tancada la mina de Carbons Pedraforca, el 31 de desembre, es podria veure una alternativa immensa en la planta embotelladora. Una indústria neta, i amb uns 75 llocs de treball en total. Això podria suposar per Gòsol recuperar una part dels habitants perduts, no haver de tancar l’escola i donar treball als pobles veins. A més de garantir uns importants ingressos per l’ajuntament i tenir fons per resoldre tots els problemes municipals.
Ja en el passat la candidatura del PSC va lluitar per captar aquesta empresa, ara ho posarà com a prioritat perquè no es perdi, a la vista de la inoperativitat de CiU que ha anat perdent el temps i fer-lo perdre a tothom. Ja no es pot divagar més i s’ha d’anar per feina. L’empresa està disposada a implantar-se però vol seguretat i que l’ajuntament passi al davant,juntament amb la obtenció d’importants ajuts. Nosaltres podem fer-ho i així ho posarem en el programa electoral del 27 de maig. I sincerament a la vista de tot el fet per CiU es comprova que no tenen capacitat, ni voluntat de fer-ho realitat. Nosaltres sí. I així ho prometem.
Joan Roma i Cunill, Sec. Pol. Municipal PSC- Berguedà.
# posted by joanroma @ 7:45 AM 
