Joan Roma

superfície total del recinte és de uns 820 m2.Breu historial del cementiri de Borredà .
El cementiri de Borredà va ser construït l’any 1890 a iniciatives de l’església parroquial , en uns terrenys situats en la finca de El Carol , propietat de la família Vilardell. La superfície total del recinte és de uns 820 m2.
La primera fase d’utilització fou a banda i banda de una petita capella situada en l’extrem oest del perímetre.
A dia d’avui el cementiri té 243 nínxols i 4 sepultures . Es a dir un total de 247 titulars de drets funeraris, i queden lliures només 4 nínxols.
Precisament la ocupació quasi total dels nínxols va portar l’any 2004 a signar un conveni de cessió del cementiri parroquial a l’ ajuntament de Borredà, amb el vist i plau del Bisbat de Vic, del qual depèn la parròquia. En aquell moment quedaven lliures 6 nínxols i el recinte no podia ser ampliat sense grans inversions degut a la proximitat a la carretera C-26 i tenir un espai molt limitat d’ampliació per la banda est (entrada) i impossible per la oest. Només quedava via d’ampliació per la banda nord, tot i no ser propietat de la parròquia ni de l’ajuntament.
Es va fer via conveni, perquè com ha estat habitual en moltes propietats de l’església el cementiri no s’havia escripturat mai. L’ajuntament va aprovar per Ple municipal aquest traspàs de titularitat.
Tot seguit, l’ajuntament va iniciar negociacions amb el propietari dels terrenys annexos per la seva compra i al mateix temps aprofitar per comprar el jardí de l’entrada del poble que estaven en règim de lloguer a la família propietària de la finca de El Carol. En resum l’ajuntament arribà a un acord de compra d’uns 3.000 m2 per un import de 45.000 euros.
La compra es va fer i es va pagar amb una subvenció de 45.000 euros de la Diputació de Barcelona en el marc del pla de subvencions Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat.
Ja propietaris de tota la zona i amb els terrenys que ja estaven qualificats com d’equipaments en el planejament urbanístic vigent, es va encarregar a l’arquitecte municipal la redacció del projecte d’ampliació. Es va planificar una ampliació igual de gran que tot el cementiri vell, es a dir aproximadament 900 m2, inclosa una nova entrada vàlida pels dos àmbits ( el vell cementiri i el nou).
El projecte total tenia un import de 360.000 euros i es va demanar una subvenció a la Generalitat , via PUOSC per un import de 220.000 euros. També es va demanar un crèdit a la Diputació de Barcelona per un import de 42.000 euros i la resta anava a càrrec de l’ Ajuntament, i de la concessió dels nínxols nous .
Es varen adjudicar les obres a Excavacions Cabanas de Puig-reig que va ser la única empresa que es va presentar a la convocatòria.
Les obres s’han acabat amb la jardineria inclosa el passat mes de desembre. A dia d’avui el cementiri nou té 42 nínxols i 24 columbaris ( nínxols petits per posar urnes funeràries). S’ha aprofitat també per portar-hi una bona xarxa d’aigua, la antiga era molt precària i s’ha construït un gran magatzem per tenir-hi les eines i materials propis d’un cementiri.
Les dimensions del cementiri s’han fet pensant en les necessitats del poble de cara els propers 80 o 100 anys, de manera similar a com ho varen planificar els nostres avantpassats. Cal explicar que com Alcalde he prohibit fer servir de nou els nínxols més antics ,situats a banda i banda de la capella per estar en condicions força precàries i no tenir seguretat de que nous enterraments no puguin provocar problemes de estabilitat en aquests dos conjunts.
Aquest fet , juntament amb el gran creixement que té el poble, degut a la vinguda de moltes famílies que no tenen nínxols en propietat fa del tot necessària una planificació a llarg termini, sobretot en equipaments com és un cementiri que no pot ser improvisat en cap cas. També s’ha de tenir en compte que les majors dimensions dels fèretres obliga a tenir nínxols més grans del que era fins ara habitual. De manera que el nou cementiri s’adequa a les normatives actuals.
Per últim cal dir que a la vista de vàries peticions tingudes les darreres setmanes l’ajuntament estudia la possibilitat de permetre sepultures ( a terra) , en el cementiri nou perquè l’espai ho permetria. Ara recollim dades tècniques i ordenances d’altres municipis per prendre una decisió al respecte.
Finalment com Alcalde manifesto que el resultat final és esplèndid. Tenim un conjunt de cementiri format pel vell i el nou que s’uneixen en una entrada comuna i amb accessibilitat garantida per a tothom. S’han tret les velles escales i s’han reemplaçat per rampes, i la jardineria fa conjunt amb el tot. Per tant el resultat és el desitjat.

NOTES COMPLEMENTÀRIES:
Crítiques de la oposició de CiU. Cal saber que l’ajuntament està compost per 5 regidors del PSC i 2 de CiU.
1a. L’ Ajuntament no és propietari del cementiri perquè no es varen fer escriptures. Ja s’ha explicat que es va fer una donació per conveni signat entre el rector de la Parròquia amb el vist i plau del Bisbat i per l’ Alcalde. Es va aprovar per Ple Municipal i consta en l’inventari del patrimoni municipal que varem aprovar el passat dia 18 de desembre.
Si no estava escripturat per la Parròquia no es podia fer per escriptura pública i no té cap altra problema ni rellevància aquesta crítica perquè properament l’ajuntament farà la immatriculació del cementiri vell. Cal dir que el nou ja està sobre terreny municipal escripturat.
2a. S’ha fet un cementiri nou exageradament gran. Ja s’ha dit que un ajuntament previsor és aquell que fa les coses pensant en el futur. I un cementiri no s’improvisa i cal planificar-lo per 80 o 100 anys . De fet sempre he dit que hem fet el que varen fer els nostres besavis. Ells varen fer un cementiri per molts anys i els hi hem d’agrair. Nosaltres hem fet el mateix. CiU diu que aleshores hi havia molta més gent a Borredà i calia fer-lo molt gran. Es cert que n’hi havia més que ara. En el 1890 Borredà tenir uns 850 habitants i ara som 570, però CiU ignora que en aquells temps el poble tenia altres cementiris actius : Rotgers, Sant Esteve, Salsellas.
3a. Massa murs . Ho varen dir sense esperar que els murs fossin mig enterrats amb terres i sense esperar que dintre d’un mes es plantin uns quants arbres entre el mur exterior i el interior del cementiri.
4rt. Suposat incompliment de distàncies a carretera. Precisament és fàcil de rebatre aquesta crítica perquè la ampliació segueix exactament la línia perimetral del cementiri vell i la ampliació del cementiri nou es fa a la banda oposada a la carretera. Precisament per això es va fer per aquesta banda. Les altres eren impossibles.
5e`. Critica al projecte global. Cal dir que l’arquitecte municipal Josep Vilaseca va proposar dos projectes diferents. L’ Alcalde va convocar una assemblea del poble en el Centre Cívic per presentar-los i votar quin dels dos la gent preferia . he de dir que per unanimitat es va decidir l’actual solució. També s’ha de dir que no hi havia cap dels 2 regidors de CiU com tampoc varen venir el dia de portes obertes.
6è. Cost massa elevat. L’ajuntament de Borredà sempre hem volgut fer les obres de gran qualitat i de llarga durada. Es el que hem fet aquí. Tot està fet pensant en que duri i sigui agradable de veure i pràctic per fer servir. El cost és totalment raonable i assumible per l’ajuntament, gràcies a les aportacions que abans hem dit de la Generalitat, la Diputació i pels ingressos que tindrem per la concessió de nínxols i sepultures si al final en fem.
Resum final. Les crítiques de CiU es caracteritzen per estar fora de lloc i poc raonades i raonables en el seu conjunt. La gent del poble ha quedat molt satisfeta del resultat i ara a més tenim espai per aparcar davant mateix del cementiri cosa que abans no es podia fer.
En definitiva el temps ens ha donat la raó com en tantes altres coses que ha criticat CiU en el moment de començar_les.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà.