Joan Roma

MÉS RURAL I MENYS URBÀ
Cada partit és fruit de la seva història i el PSC sempre ha tingut un fort component urbà. Ara mateix prepara les eleccions municipals i ,com a fase preparatòria,convoca una convenció per primers de març, en la qual aprovarà el manifest municipal, una mena de document bàsic sobre el que es vol fer en el conjunt dels municipis catalans.
Es lògic que un partit que governa la major part de les ciutats catalanes posi un especial accent sobre els grans temes urbans, però ens pertoca als que vivim a pagès, o per parlar en termes territorials, en el món rural, decantar la balança cap els nostres territoris, i d’aquesta manera equilibrar el partit.
De fet, Catalunya té 942 municipis, dels quals prop de 600 son clarament rurals, motiu més que suficient per reclamar una especial atenció en tots els documents oficials i en les intencions dels partits i institucions.
Durant molts anys hem esperat l’arribada dels partits d’esquerres al govern de la Generalitat. Era el gran somni pels qui estem governant ajuntaments petits. Finalment tindríem les atencions i inversions necessàries per poder competir amb les realitats urbanes. Els governs de CiU s’omplien la boca de promeses i elogis cap el mon rural, però la realitat pura i dura és que han estat anys molt difícils per aquests territoris.
Les coses estan canviant, ho hem vist en els darrers tres anys amb canvis importants a diferents nivells, però cal anar sensiblement més lluny. Des del PSC s’hauria de ser capaç de llençar un autèntic manifest a favor del mon rural i equilibrar el pes dintre i fora del partit, vers la dualitat : rural – urbà.
Hi ha idees i propostes agosarades que convindria aprovar per fer realitat aquest vell somni dels qui viuen a pagès. Veiem-ne uns quants.
Plantejar un termini de cinc anys perquè totes les cases de pagès, habitades tot l’any, tinguin els serveis bàsics coberts. Es a dir, tinguin el camí fins a la carretera corresponent asfaltat o pavimentat. Disposin de connexió a la xarxa d’aigua municipal. Tinguin connexió a la xarxa de subministrament elèctric. Disposin de connexió telefònica adient i permanent. Tinguin cobertura adequada de telefonia mòbil i accés a la banda ampla rural d’Internet.
En matèria de serveis, disposin de ajuts al transport escolar i al menjador, de manera universal. I beques adients quan hagin de cursar estudis mitjans o superiors.
Igualment, exigir de les empreses audiovisuals una adequada cobertura en materia de radio i televisió, de totes les zones considerades rurals. No té cap lògica que algunes emissores de radio no puguin ser escoltades en un ampli territori, i que canals de televisió arribin amb unes qualitats inacceptables.
Per últim, també modificar barems d’usos i serveis d’atenció a les persones en totes les seves circumstàncies. No es pot demanar en el món rural xifres d’utilització habituals en les ciutats. En aquest apartat hi posarìem les dotacions en personal sanitari, en mestres, en monitors, en serveis socials, etc, que han de contemplar desplaçaments regulars i constants entre uns llocs i altres, i no poden tenir la “rendibilitat” de les àrees urbanes en nombre de beneficiaris.
Pel que fa als ajuntaments petits, permetre peticions per inversions amb el cent per cent subvencionat, podent-hi afegir els costos de redacció de projecte i direcció d’obres. També modificar normatives que rebaixin el grau de burocratització actual. No és igual disposar de un cert nombre de personal que dependre d’una única persona, o de dues com passa en el 50% dels municipis petits.
Estendre la via de convenis plurianuals per subvencionar activitats en els petits municipis, en comptes de la via de subvencions per convocatòries.
I, entre moltes altres peticions, resoldre la mancança de personal de secretaria – intervenció, mitjançant la funcionarització de personal administratiu amb provada experiència municipal.
Aquest canvi de mentalitat i prioritats s’ha començat a veure en alguns departaments, més que en altres, però ha de ser la norma habitual i general del govern. Només així facilitarem l’autèntic reequilibri territorial i una atenció al mon rural ,ampli i eficaç.
Des del Berguedà hem fet arribar al PSC diverses propostes en aquest sentit, amb la pretensió de portar el partit cap una posició més equilibrada entre el mon rural i el mon urbà. Serà una magnífica manera de fer més atractiu el manifest socialista de cara les eleccions municipals del 27 de maig i una manera d’atreure gent cap unes candidatures, segurs de que seran tinguts molt més en compte que en el passat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.