Thursday, January 18, 2007

 
MASSA LLEIS

Després d’un grapat d’anys de diputat en el Parlament, he pogut comprovar com els diferents governs valoren la seva activitat parlamentària, en funció del nombre de lleis que han estat capaços de fer aprovar.
Aquesta tendència a valorar la feina pel nombre de lleis va acompanyar també el darrer govern i sembla que tindrà continuïtat en el recentment constituït. No hi vaig estar d’acord en el passat i no hi estaré en el futur. Crec que és un error.
La prioritat d’un govern no passa tant per les lleis que fa com per la capacitat de fer complir les que estan vigents. I en aquest tema ens trobem ,francament, en molt mala posició.
Cada nou Conseller del ram que sigui, ha volgut deixar la seva empremta en forma d’una nova legislació. En aquesta tasca hi ha destinat bona part dels esforços i atenció de tots els dirigents del Departament,i mentrestant han quedat desateses altres qüestions que podien haver donat fruits més positius pel conjunt del país.
Però el més greu és que molta legislació s’ha fet amb ànim de “épater”. Es a dir, de ser més avançada que cap altra, més innovadora, més agosarada o més trencadora. Diguem-li com vulguem. El problema és que una vegada aprovada cal fer-la complir. I aleshores venen els problemes i els conflictes. O més greu, les contradiccions i fins i tot , les injustícies.
Tenim molts exemples que podrien servir per explicar l’abans dit. Agafem-ne dos o tres de ben recents.
Des del dia 1 de gener ja no podem sacrificar els animals, dits domèstics, entenent per a tals, els gossos i gats. Això vol dir que saturarem les protectores d’animals i les instal·lacions municipals amb gossos i gats que hauran de viure-hi ,en gàbies de 3 o 4 m2 fins a la seva mort, o fins a la seva adopció. Si tenim en compte que cada any s’abandonen milers de gossos i gats , la dinàmica és impossible d’aguantar.
Com explicarem als ciutadans que estem obligats per llei a mantenir aquesta situació i que hi hem de dedicar milions d’euros al cap de l’any a tot Catalunya, en detriment d’altres inversions que podrien anar destinades a la millora de la situació de persones velles, joves o d’infants. Perquè al cap i a la fi, governar vol dir distribuir, prioritzar, decidir. I de diner no n’hi ha per a tot. Si una llei ens obliga en un sentit, vol dir que els diners no poden anar cap un altre lloc.
Una altra llei ben recent obliga, també els ajuntaments, a vetllar per evitar la contaminació lumínica. En un parell d’anys haurem de canviar milers i milers de punts de llum per reduir la contaminació del cel per la llum pública. Es desitjable aquesta solució si tinguéssim cobertes altres necessitats més bàsiques. Encara hi ha en el país incontables infraestructures essencials fetes un desastre: xarxes de clavegueram, de aigua, de llum,etc. Si fem allò ,no farem això.
La legislació sobre sorolls, és semblant al que abans s’ha dit, sense donar eines ni competències clares per fer-la complir. El mateix cal dir per tota la legislació mediambiental amb una multiplicació brutal de les tramitacions a realitzar de manera que quan se n’ha completat una ja es pot començar de nou.
I en moltes actuacions urbanístiques , i construccions de infraestructures i equipaments es requereixen múltiples informes de diferents departaments, de manera que la tramitació es converteix en un infern i amb el perill constant de que quan un informe s’ha fet caduqui abans de tenir el següent,etc.
En definitiva, la inflació de lleis ha estat una constant en el nostre país en els darrers vint anys i seria bo aturar-la i pensar en lleis més generals i molt fàcils de poder aplicar. I sobretot que cada una portés incorporades les mesures exactes perquè es puguin complir.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?