Tuesday, January 16, 2007
EL FINAL DE CARBONS PEDRAFORCA.
A finals d’aquest any assistirem a un fet històric per a tots els berguedans, com és veure la fi d’una indústria potent i que ha generat riquesa durant molts anys: el carbó. Semblava no haver d’arribar mai aquest moment i ja el tenim aquí. I no ha estat fàcil arribar-hi , us ho puc ben assegurar. Hi ha hagut molts intents per fer-la tancar abans.
I és que l’empresa Carbons Pedraforca durant tota la seva història ha lluitat contra un gegant que li posava constants problemes de supervivència. N’he estat testimoni en els darrers vint-i-cinc anys.
Vint-i-cinc anys que semblen una eternitat per a tots els que han participat en aquesta aventura. De la vella mina de Saldes es passa a la nova actual, amb grans inversions i modernitzacions que la fan una de les més rendibles d’ Espanya. En qualsevol cas , una de les més competitives a nivell de extracció de tones de carbó x miner, i amb constants innovacions de material i mètodes d’extracció. Tant és així que moltes altres d’ Espanya copien els seus mètodes i sistemes.
Però tornant enrere reitero les greus dificultats de sempre per “col·locar” el seu carbó a la Tèrmica de Cercs. La majoria de mines de carbó del país eren propietat d’empreses d’activitat mixta. Es a dir, elèctriques i mineres. El fet de no estar dintre d’aquest model ha fet patir sempre Carbons Pedraforca.
I és que tenia un competidor molt ben situat a ben poca distància: Carbons de Berga, una empresa filial de FECSA que tenia garantida tota la producció anual. Tant carbó com extreia tenia la garantia de poder-lo col·locar a la Tèrmica, i només després entrava en acció el carbó de Carbons Pedraforca.
Era injust perquè de fet la Tèrmica es va construir “per consumir el carbó de la zona”, i el lògic hagués estat competir en igualtat de condicions. Però sempre FECSA afavoria descaradament la seva filial i perjudicava C. Pedraforca.
Recordo, com si fos ara, les llargues i acalorades discussions en el Ministeri d’ Indústria a Madrid, en reunions entre alts directius del Ministeri , amb les empreses C. de Berga i C.Pedraforca. Cada any les mateixes previsions optimistes i irreals de C. de Berga afirmant que extraurien sis-cents mil tones o fins i tot més, i que només la resta es podia concedir a C. Pedraforca.
En aquells temps la Tèrmica tenia autorització per funcionar unes 7.000 hores l’any i per tant el consum de carbó era molt elevat. El carbó que no podia col·locar C. Pedraforca a Cercs, l’ enviava a la Tèrmica de GESA a Mallorca. Camions amunt, camions avall, discussions sobre la qualitat , retards en el pagament per part de FECSA, magatzem de carbó a peu de mina per no haver-lo de pagar si es portava a la Tèrmica.
En fi, multitud d’estratègies per complicar la vida d’una empresa petita, sense un germà gran que la protegís. Els primers anys vaig acompanyar el Sr. Noguera (ex-alcalde de Berga) , soci i directiu de l’empresa ,vàries vegades a Madrid i vaig comprovar el grau de discriminació que patia l’empresa a l’hora de col·locar el seu carbó.
Incidències econòmiques varen portar un canvi de titulars de l’empresa i amb ella de la direcció econòmica i tècnica que quedà formada pel tàndem : Velasco – Bermúdez. Molt eficaç i eficient. Però amb els mateixos problemes d’interlocució amb la Tèrmica i sovint amb Madrid i la Generalitat.
No ha estat gens fàcil operar en aquestes condicions. Fins el darrer moment, i encara no hi estem les dificultats han estat constants i enormes. Haver de negociar en condicions d’inferioritat amb qui té a les mans el dret de consumir el carbó i pagar-lo ,no és gens fàcil. Fins fa poques setmanes n’he estat espectador i alhora actor directe, en tant que diputat al Parlament i portaveu d’ indústria del PSC.
Arriba al final de la seva vida una mina moderna, potent , capaç d’extreure dues-centes mil tones de carbó a l’any, i amb una generació de miners que han passat per les seves instal·lacions . A la Tèrmica li queden 20.000 hores de funcionament i després haurà de tancar. Tanquem una etapa de la nostra història i amb ella unes generacions de treballadors que han trobat en el carbó la seva subsistència i la de bona part de la comarca. El Berguedà seria molt diferent sense aquesta realitat. I en aquesta realitat i en la nostra història Carbons Pedraforca hi tindrà un paper rellevant.
Es hora de reconèixer el mèrit d’haver sabut invertir i lluitar en adverses condicions per fer-se un lloc en la mineria a tot Espanya i haver-ho fet amb l’eficàcia i esplendor en que ho han fet fins el darrer moment.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
A finals d’aquest any assistirem a un fet històric per a tots els berguedans, com és veure la fi d’una indústria potent i que ha generat riquesa durant molts anys: el carbó. Semblava no haver d’arribar mai aquest moment i ja el tenim aquí. I no ha estat fàcil arribar-hi , us ho puc ben assegurar. Hi ha hagut molts intents per fer-la tancar abans.
I és que l’empresa Carbons Pedraforca durant tota la seva història ha lluitat contra un gegant que li posava constants problemes de supervivència. N’he estat testimoni en els darrers vint-i-cinc anys.
Vint-i-cinc anys que semblen una eternitat per a tots els que han participat en aquesta aventura. De la vella mina de Saldes es passa a la nova actual, amb grans inversions i modernitzacions que la fan una de les més rendibles d’ Espanya. En qualsevol cas , una de les més competitives a nivell de extracció de tones de carbó x miner, i amb constants innovacions de material i mètodes d’extracció. Tant és així que moltes altres d’ Espanya copien els seus mètodes i sistemes.
Però tornant enrere reitero les greus dificultats de sempre per “col·locar” el seu carbó a la Tèrmica de Cercs. La majoria de mines de carbó del país eren propietat d’empreses d’activitat mixta. Es a dir, elèctriques i mineres. El fet de no estar dintre d’aquest model ha fet patir sempre Carbons Pedraforca.
I és que tenia un competidor molt ben situat a ben poca distància: Carbons de Berga, una empresa filial de FECSA que tenia garantida tota la producció anual. Tant carbó com extreia tenia la garantia de poder-lo col·locar a la Tèrmica, i només després entrava en acció el carbó de Carbons Pedraforca.
Era injust perquè de fet la Tèrmica es va construir “per consumir el carbó de la zona”, i el lògic hagués estat competir en igualtat de condicions. Però sempre FECSA afavoria descaradament la seva filial i perjudicava C. Pedraforca.
Recordo, com si fos ara, les llargues i acalorades discussions en el Ministeri d’ Indústria a Madrid, en reunions entre alts directius del Ministeri , amb les empreses C. de Berga i C.Pedraforca. Cada any les mateixes previsions optimistes i irreals de C. de Berga afirmant que extraurien sis-cents mil tones o fins i tot més, i que només la resta es podia concedir a C. Pedraforca.
En aquells temps la Tèrmica tenia autorització per funcionar unes 7.000 hores l’any i per tant el consum de carbó era molt elevat. El carbó que no podia col·locar C. Pedraforca a Cercs, l’ enviava a la Tèrmica de GESA a Mallorca. Camions amunt, camions avall, discussions sobre la qualitat , retards en el pagament per part de FECSA, magatzem de carbó a peu de mina per no haver-lo de pagar si es portava a la Tèrmica.
En fi, multitud d’estratègies per complicar la vida d’una empresa petita, sense un germà gran que la protegís. Els primers anys vaig acompanyar el Sr. Noguera (ex-alcalde de Berga) , soci i directiu de l’empresa ,vàries vegades a Madrid i vaig comprovar el grau de discriminació que patia l’empresa a l’hora de col·locar el seu carbó.
Incidències econòmiques varen portar un canvi de titulars de l’empresa i amb ella de la direcció econòmica i tècnica que quedà formada pel tàndem : Velasco – Bermúdez. Molt eficaç i eficient. Però amb els mateixos problemes d’interlocució amb la Tèrmica i sovint amb Madrid i la Generalitat.
No ha estat gens fàcil operar en aquestes condicions. Fins el darrer moment, i encara no hi estem les dificultats han estat constants i enormes. Haver de negociar en condicions d’inferioritat amb qui té a les mans el dret de consumir el carbó i pagar-lo ,no és gens fàcil. Fins fa poques setmanes n’he estat espectador i alhora actor directe, en tant que diputat al Parlament i portaveu d’ indústria del PSC.
Arriba al final de la seva vida una mina moderna, potent , capaç d’extreure dues-centes mil tones de carbó a l’any, i amb una generació de miners que han passat per les seves instal·lacions . A la Tèrmica li queden 20.000 hores de funcionament i després haurà de tancar. Tanquem una etapa de la nostra història i amb ella unes generacions de treballadors que han trobat en el carbó la seva subsistència i la de bona part de la comarca. El Berguedà seria molt diferent sense aquesta realitat. I en aquesta realitat i en la nostra història Carbons Pedraforca hi tindrà un paper rellevant.
Es hora de reconèixer el mèrit d’haver sabut invertir i lluitar en adverses condicions per fer-se un lloc en la mineria a tot Espanya i haver-ho fet amb l’eficàcia i esplendor en que ho han fet fins el darrer moment.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
# posted by joanroma @ 9:05 AM 
