Tuesday, January 16, 2007
DE QUÈ VIUEN ELS AJUNTAMENTS?
A ben pocs mesos de les eleccions municipals és bo informar els ciutadans d’unes quantes coses que els que hi som , en els ajuntaments, donem per entès que tothom sap i en canvi tothom ignora.
Es més, molta gent s’imagina coses que no tenen res a veure amb la realitat. Per exemple,molta gent es pensa que els secretaris dels ajuntaments no els paga cada poble sinó l’ Estat o la Generalitat. També molts es pensen que els ajuntaments no paguen la llum ( és a dir l’ enllumenat públic) o altres serveis que creuen gratuïts o compensacions de les empreses productores. En fi, en aquests i altres temes, el millor és dir les coses com realment son.
I de fet els pobles del Lluçanès, com els de tot Catalunya, viuen amb una clara precarietat econòmica. Evidentment , estic parlant dels ajuntaments.
En primer lloc cal saber que la principal font d’ingressos d’un ajuntament petit prové de l’ Estat. Tot i que sovint en parlem malament o el critiquem, la realitat pura i dura és que per cada habitant que tenim , Madrid ( govern central) ens aporta uns 140 euros per any ( unes 23.000 ptes.) mitjançant el Fons Nacional de Cooperació. Es a dir, que dels impostos que tots els espanyols paguem, una part es reparteixen entre tots els ajuntaments d’ Espanya, a raó d’aquest import. I aquest import no és fixa i igual per tots els municipis, depèn d’alguns factors com habitants, aules d’escoles, pressió fiscal del municipi,etc.
Però, en fi aquí es pot veure que tenir més o menys habitants és important de cara a obtenir més o menys diners de Madrid. I aquests diners arriben en quotes mensuals, de manera que permeten garantir uns ingressos fixes que arriben els darrers dies de cada mes.
El segon ingrés important prové del propi municipi, per medi del cobrament de l’IBI (impost de bens immobles) la antiga contribució urbana. Tots els propietaris de cases, dintre o fora del casc urbà paguen la contribució i aquest import es queda íntegrament en el poble. Abans no es cobrava gaire, però a dia d’avui amb l’increment de valor de les cases s’ha apujat notablement.
El tercer ingrés sol ser l’IVTM ( impost de vehicles de tracció mecànica), el que es diu l’impost de circulació. Aquest impost també es queda íntegrament en el poble i el fet de que hi hagi molts vehicles a cada poble, la quantitat sol ser força important.
I la resta d’ingressos ja son menors, però en un moment en que la construcció va a tot drap i la compra – venda, també, tenim dos impostos municipals que donen força diners. Un és el de les llicències d’obres. Si un municipi té una gran activitat, lògicament cada any rebrà molts diners dels constructors de cases. I per la compra – venda, també perquè cada venedor ha de pagar la plusvàlua a l’ajuntament ( un tant per cent establert).
En fi, a part de tot això hi ha altres ingressos com el Fons de Cooperació de la Generalitat que en temps de CiU era molt petit ( la majoria d’ajuntaments del Lluçanès rebia uns vint mil euros a l’any) però ara creix cada any molt fort i dintre de poc es convertirà en un fons important.
Per últim, per cada servei que es dona des de l’ajuntament hi ha el dret de cobrar el que costa . Per exemple , el manteniment del cementiri, el subministrament d’aigua, recollida escombraries, etc.
Es a dir, el que ingressa normalment un ajuntament per tot plegat és el que li permet pagar el funcionament dels serveis que dona al poble, inclosos els sous dels funcionaris (secretari, administratius, brigada d’obres,etc) però també telèfon, enllumenat públic, neteja, etc. I sumat i restat ben poca cosa queda per fer obres i altres actuacions. Al final totes les coses extres que es volen fer s’han d’aconseguir anant a buscar diner a la Diputació o a la Generalitat. I aquí rau el secret de cada poble, de cada ajuntament. Qui més fa és el més espavilat a l’hora d’aconseguir diners de tot arreu. Sense aquestes subvencions de fora els ajuntaments no podrien fer cap de les grans obres que han fet o pensen fer en el futur.
Amb tot , els temps canvien i poc a poc veiem algunes millores que fan ser optimista de cara el futur immediat. Des del PSC es comprometen a donar majors aportacions als ajuntaments, especialment els més petits i aconseguir que depenguin menys de les subvencions. D’aquesta manera governar un ajuntament serà més fàcil que no pas fins ara. La Generalitat descentralitzarà algunes competències i les acompanyarà dels diners necessaris perquè els ajuntaments les puguin dur a terme, en perfectes condicions. En resum, els temps que venen seran millors que els que hem passat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
A ben pocs mesos de les eleccions municipals és bo informar els ciutadans d’unes quantes coses que els que hi som , en els ajuntaments, donem per entès que tothom sap i en canvi tothom ignora.
Es més, molta gent s’imagina coses que no tenen res a veure amb la realitat. Per exemple,molta gent es pensa que els secretaris dels ajuntaments no els paga cada poble sinó l’ Estat o la Generalitat. També molts es pensen que els ajuntaments no paguen la llum ( és a dir l’ enllumenat públic) o altres serveis que creuen gratuïts o compensacions de les empreses productores. En fi, en aquests i altres temes, el millor és dir les coses com realment son.
I de fet els pobles del Lluçanès, com els de tot Catalunya, viuen amb una clara precarietat econòmica. Evidentment , estic parlant dels ajuntaments.
En primer lloc cal saber que la principal font d’ingressos d’un ajuntament petit prové de l’ Estat. Tot i que sovint en parlem malament o el critiquem, la realitat pura i dura és que per cada habitant que tenim , Madrid ( govern central) ens aporta uns 140 euros per any ( unes 23.000 ptes.) mitjançant el Fons Nacional de Cooperació. Es a dir, que dels impostos que tots els espanyols paguem, una part es reparteixen entre tots els ajuntaments d’ Espanya, a raó d’aquest import. I aquest import no és fixa i igual per tots els municipis, depèn d’alguns factors com habitants, aules d’escoles, pressió fiscal del municipi,etc.
Però, en fi aquí es pot veure que tenir més o menys habitants és important de cara a obtenir més o menys diners de Madrid. I aquests diners arriben en quotes mensuals, de manera que permeten garantir uns ingressos fixes que arriben els darrers dies de cada mes.
El segon ingrés important prové del propi municipi, per medi del cobrament de l’IBI (impost de bens immobles) la antiga contribució urbana. Tots els propietaris de cases, dintre o fora del casc urbà paguen la contribució i aquest import es queda íntegrament en el poble. Abans no es cobrava gaire, però a dia d’avui amb l’increment de valor de les cases s’ha apujat notablement.
El tercer ingrés sol ser l’IVTM ( impost de vehicles de tracció mecànica), el que es diu l’impost de circulació. Aquest impost també es queda íntegrament en el poble i el fet de que hi hagi molts vehicles a cada poble, la quantitat sol ser força important.
I la resta d’ingressos ja son menors, però en un moment en que la construcció va a tot drap i la compra – venda, també, tenim dos impostos municipals que donen força diners. Un és el de les llicències d’obres. Si un municipi té una gran activitat, lògicament cada any rebrà molts diners dels constructors de cases. I per la compra – venda, també perquè cada venedor ha de pagar la plusvàlua a l’ajuntament ( un tant per cent establert).
En fi, a part de tot això hi ha altres ingressos com el Fons de Cooperació de la Generalitat que en temps de CiU era molt petit ( la majoria d’ajuntaments del Lluçanès rebia uns vint mil euros a l’any) però ara creix cada any molt fort i dintre de poc es convertirà en un fons important.
Per últim, per cada servei que es dona des de l’ajuntament hi ha el dret de cobrar el que costa . Per exemple , el manteniment del cementiri, el subministrament d’aigua, recollida escombraries, etc.
Es a dir, el que ingressa normalment un ajuntament per tot plegat és el que li permet pagar el funcionament dels serveis que dona al poble, inclosos els sous dels funcionaris (secretari, administratius, brigada d’obres,etc) però també telèfon, enllumenat públic, neteja, etc. I sumat i restat ben poca cosa queda per fer obres i altres actuacions. Al final totes les coses extres que es volen fer s’han d’aconseguir anant a buscar diner a la Diputació o a la Generalitat. I aquí rau el secret de cada poble, de cada ajuntament. Qui més fa és el més espavilat a l’hora d’aconseguir diners de tot arreu. Sense aquestes subvencions de fora els ajuntaments no podrien fer cap de les grans obres que han fet o pensen fer en el futur.
Amb tot , els temps canvien i poc a poc veiem algunes millores que fan ser optimista de cara el futur immediat. Des del PSC es comprometen a donar majors aportacions als ajuntaments, especialment els més petits i aconseguir que depenguin menys de les subvencions. D’aquesta manera governar un ajuntament serà més fàcil que no pas fins ara. La Generalitat descentralitzarà algunes competències i les acompanyarà dels diners necessaris perquè els ajuntaments les puguin dur a terme, en perfectes condicions. En resum, els temps que venen seran millors que els que hem passat.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.
# posted by joanroma @ 5:59 AM 
