Joan Roma

COM ACTUAR CONTRA LA ESPECULACIÓ.

Es evident que un dels grans problemes actuals és el de la vivenda, i tot el que es mou al seu entorn. Se’n parla molt i es fan lleis que després no sempre tenen un desenvolupament eficaç. La realitat és que els preus de la vivenda, dels solars, i dels terrenys en general han pujat fins a cotes inimaginables uns anys enrere.
Els qui som alcaldes ja no ens atrevim a donar opinió sobre preus, perquè cada mes i cada any les xifres queden petites i son superades per noves ofertes que creiem impossibles.
Davant aquesta realitat el Govern Central, la Generalitat i altres governs autonòmics han redactat lleis que intenten frenar aquesta escalada. Ara mateix des del Departament de Medi Ambient i Habitatge se’ns anuncia una nova llei d’habitatge que pretén ordenar el sector i incentivar el lloguer i la construcció de vivenda protegida.
Pel que he vist de la llei i dels resultats passats, tot va massa lent i resultat massa burocràtic per ser eficaç. Pretendre expropiacions per vivendes buides o promoure vivendes socials directament o via ajuntaments, és interessant ,però igualment lent i complicat.
En canvi, considero de gran interès la iniciativa del Govern Basc en el sentit de penalitzar amb vuit euros diaris tots aquells propietaris de vivendes buides a les que no donen cap utilitat. Es a dir, si es podés tirar endavant una llei que permetés els ajuntaments o la Generalitat, aplicar un impost sobre la no ocupació d’una vivenda , a raó de xifres com l’abans esmentada, és evident que el panorama canviaria radicalment i de forma immediata.
Ho sabem per les xifres oficials, però també per la constatació diària de que en tots els pobles i ciutats hi ha nombrosos edificis tancats, buits , sense previsió de ser rehabilitats, renovats i posats a la venda o en lloguer i ,això, a part de ser un problema pels veïns i pel municipi en general, no deixa de repercutir en tots plegats perquè son edificis no aprofitats.
Igualment hi ha moltes persones que han decidit invertir, no en accions o dipòsits bancaris, sinó en totxos. Es a dir, comprant vivendes, que molt sovint no lloguen i que tenen tancades a la espera de una nova puja de preus i aconseguir, així ,millors plusvàlues que no pas mitjançant bans i caixes.
Els ajuntaments afectats, que son la majoria, han de tenir infraestructures i serveis per uns habitatges buits , en previsió que un dia s’ocupin. Tenen, per tant infrautilitzats els serveis municipals i això ho paga tothom.
D’aquí que si tira endavant la iniciativa del País Basc, em sembli una excel·lent via per resoldre la roda de la especulació. Qui mantindria un pis buit, si cada dia ha de pagar vuit euros ? I si es podés fer el mateix amb una parcel·la, un solar edificable o una finca abandonada? Es evident que amb una mesura com aquesta no calen grans lleis dedicades a l’habitatge. Atacar la butxaca dels especuladors és la millor manera per resoldre el problema. Aquesta mesura provocaria l’alliberament immediat de milers de vivendes a tot el país, sigui perquè les posen en règim de lloguer, sigui perquè decideixen posar-les a la venda. El resultat, seria immediat i clarament beneficiós. I el mateix passaria amb parcel·les i solars si tinguessin una penalització diària pel seu no ús, o un recàrrec en l’IBI que fos incrementat notablement cada any.
Sempre he cregut que no cal inventar el que ja està inventat. I si el País Basc han trobat la via legal per posar en marxa aquest sistema, recomanaria al govern català retirar la llei d’habitatge i canviar-la per aquella. Ens evitaríem molt problemes i seríem molt més ràpids i contundents. El que no pot continuar és l’increment brutal de preus de la vivenda i la quasi no existència d’un mercat de lloguer ampli. A grans problemes, grans solucions i pel que sembla en altres indrets ho han tingut clar a l’hora de legislar. Millor copiar que no pas voler inventar alguna altra cosa més complicada.
Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC.