Joan Roma

L’ HORA DEL RELLEU
Es interessant comprovar la curiositat que comporta l’ anunci de la no repetició com a candidat a diputat en les properes eleccions al Parlament. No pas perquè la gent pugui considerar indispensable la meva repetició, sóc conscient de que un diputat és una simple peça d’un immens joc d’ escacs, sinó perquè ho consideren poc habitual.
Semblaria que només plega qui el fan fora. No hi hauria terme mig. I d’aquí algunes preguntes en un sentit o en un altre, la de considerar que ja es té a punt un nou càrrec molt més important que justifica aquesta no presentació.
I sovint, la resposta és molt més senzilla. La de creure que s’ha de facilitar el relleu quan aquest està a punt. I aquesta és la realitat. En política tots hi som en situació provisional. Pendents del partit i pendents de la decisió dels ciutadans . I qui cregui que està per damunt d’uns i altres ,està fora de la realitat.
Sempre he cregut que en política, com en altres coses, s’ha de saber entrar amb la mateixa elegància en que se’n sàpiga sortir. I tots els càrrecs son temporals, uns més que altres.
Després de prop de setze anys en el Parlament és hora de passar el testimoni a una altra persona. Aquesta etapa ha estat interessant, moguda i plena de varietat. La major part com a diputat de oposició i els tres darrers anys de suport al govern. Han estat etapes molt diferents, i amb resultats ben diversos.
La feina de diputat és molt desconeguda per la major part dels ciutadans, els quals pensen que fem una feina ben diferent de la que realment duem a terme. En una propera ocasió ja donaré compte d’algunes de les feines més habituals de diputat i es podrà constatar que no quadra amb les imatges que la gent té de nosaltres.
L’important, com tot en la vida, és que qui ostenti un càrrec ho faci amb convicció, honestedat i esforç. En aquests apartats estic convençut d’ haver complert rigorosament amb les obligacions del càrrec. I ara toca donar el relleu a una nova generació que prengui el testimoni i continuï la feina i si pot ser la millori. Es llei de vida i lògica aplastant en tots els moments de la vida.
Poc a poc, la generació que varem fer la transició donem pas a una nova fornada que ja no la varen viure. Malgrat no ser vells, hem fet un llarg camí degut a les circumstàncies de la vida. Varem començar molt joves i varem cremar etapes per cobrir les necessitats en ajuntaments, i altres institucions. El que en altres països varen fer en cinquanta anys aquí ho hem fet en trenta. Es lògic també avançar el relleu i donar oportunitats a les joves generacions que esperen el seu protagonisme.
A les ja ben properes eleccions, tots els partits han de demostrar en fets el que fa temps prometen de paraula. No solament programes i propostes engrescadores, adients a les necessitats actuals sinó candidats ben preparats, amb una forta representació de dones i de joves, per fer un Parlament més representatiu i plural del que hem tingut fins ara.
I no tots els partits estan fen els deures. De moment veiem una clara repetició de cares i ben pocs moviments de renovació. La teoria topa amb la crua realitat. I precisament el PSC no ha volgut precipitar-se i simplement anar a cobrir l’ expedient sinó que prepara les candidatures amb una clara voluntat de tornar a governar. En altres condicions, però formant el nucli essencial del proper govern. Això comporta una responsabilitat que d’altres partits no tenen i així es demostrarà en les candidatures al Parlament.
I uns entren i d’altres surten. I la cadena democràtica continua, canviant de càrrec i responsabilitat, però sempre al servei del país. Es la lògica que ha de presidir tota la acció política de qualsevol partit democràtic.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament. Article per Regió 7.