Joan Roma

DISCUSIONS INTERNES, ACORDS EXTERNS
Aquesta legislatura no ha estat fàcil ni pel govern ni pels grups que donem suport al govern. El pacte entre tres partits, de plantejaments i tipus organitzatius força diferents ha comportat situacions complicades i incomprensibles en alguns moments.
La falta d’experiència de govern per part de ERC , unida a una manera de fer i actuar per part dels seus diputats ens ha portat a situacions complicades a l’hora de acordar el suport a les accions governamentals.
Els diputats som peces indispensables i essencials a l’hora de recolzar les iniciatives del govern. Quan aquestes arriben al Parlament han de tenir el suport immediat i indiscutible de tots els diputats de govern. En aquell moment no hi valen discrepàncies ni desacords. L’acció de govern ha de tenir sempre el vist i plau, del contrari s’entra en contradiccions, desacords i paralització. A més de donar una pèssima imatge de cara a l’exterior.
De tot hem vist en aquesta etapa. El grup socialista ,avesat a la disciplina i a les condicions de govern, hem hagut de lidiar un gran nombre de desacords i discussions amb el grup d’ ERC, en el transcurs de la celebració de Comissions o de Plens del Parlament. No ha estat així amb ICV, tot i algunes petites excepcions. I aquestes situacions desgasten enormement i cremen els seus protagonistes.
Els diputats hem de servir per fer de pont entre els ciutadans i el govern. També per proposar modificacions i alternatives a l’acció de govern, però sempre en l’àmbit intern. Una vegada arribats a un acord, aquest implica a tot el govern i a tots els partits que li donen suport. No s’hi val en uns casos, sí, i en altres,no. O dir sí un dia, i el contrari, l’endemà.
Sempre s’han de propiciar les discussions internes, seguides d’acords externs. I mai es poden eternitzar les discrepàncies. S’ha de posar termini a les discussions i en cas de desacord, imposar la força dels vots. Es a dir, la representació parlamentària. En aquest cas és lògic que qui tingui una major representació parlamentària, tingui també un major pes a l’hora de prendre decisions. D’aquí que no es repeteixin certes circumstàncies que han portat la congelació d’inversions en temes estratègics pel país.
Tampoc la distribució d’ àrees entre els tres partits de govern, abans de la sortida de ERC han estat les més adients per cada força política. Ara es poden veure els avantatges dels canvis fets, i serà ben difícil que algun d’aquests grans departaments tornin a d’altres mans si cal tornar a pactes postelectorals.
En resum, l’experiència ens ha ensenyat que un país necessita un govern fort i compacte. Format per gent amb experiència provada i les idees clares. Ara el tenim. Només cal preguntar els alcaldes o sectors professionals i empresarials per veure com han canviat les coses. Seria bo continuar-les de manera similar. Tot dependrà dels resultats electorals.
I en aquest apartat la candidatura de José Montilla és un encert. Està acostumat als pactes i als acords, però en temps i forma. Es a dir sense temporitzar i eternitzar els temes perquè el país ha de continuar progressant.
De fet ja portem unes setmanes veient i sentint propostes de govern que demostren claredat i fermesa a l’hora d’exposar-les. No hem vist el mateix en les altres forces polítiques que més aviat es converteixen en contradictores del PSC o contradictòries amb les seves pròpies actuacions. Hi ha una gran diferència entre aquesta campanya i la anterior. I és que l’experiència passada és la millor cura per la futura organització i funcionament del proper govern.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.