Friday, May 12, 2006

 
VELLA DAMA OFESA
El nou escenari en que estem immersos motiva novetats cada dia i coses que haurien de ser habituals i lògiques en política esdevenen crítiques d’excepcional duresa i estranyesa.
A tot el món democràtic, quan un partit trenca el pacte de govern amb altres partits, surt per pròpia voluntat del govern i passa a la oposició. Normal i lògic. Aquí volíem ser diferents. Estar al govern i a la oposició alhora, en el tema més transcendental del pacte de govern signat en el Saló del Tinell.
Però, prendre l’actitud de vella dama ofesa per fer-los fora del govern i amenaçar en fer campanya pel no, ja no amb la boca petita sinó amb la gran i posar greus interrogants sobre col·laboracions futures, és el més antipolític que es pot fer. Tots els partits depenen dels resultats electorals i seran els ciutadans els qui decideixin a qui premiar o castigar, i fer possible un govern o un altre.
Amb tot, el que preocupa és el grau d’ irresponsabilitat , en el tema de l’ Estatut, però també en molts d’altres.
Cada dia podem veure el comportament del PP a nivell de tot Espanya. Es un partit que voreja els límits de la democràcia. Queda clar que la ràbia per la pèrdua de les eleccions generals que consideraven guanyades, no la pairan mai. S’han llençat als atacs a tort i a dret i no els importa ni els fons ni les formes. En alguns moments fan autèntica por perquè molts d’ells serien capaços de justificar qualsevol decisió.
Davant aquesta panorama tant delicat i greu, semblaria que les forces polítiques catalanes haurien de ser conscients de la extraordinària valentia que ha tingut el President Zapatero , tirant endavant el nou Estatut i arribant a unes cotes d’autogovern que semblaven impossibles pocs anys enrere.
Es la primera vegada que tenim al costat la primera autoritat d’ Espanya ,en uns moments que el més pràctic i profitós per ell hagués estat congelar l’ Estatut i deixar-lo per millors temps.
Però, és que a més ,està encapçalant canvis legislatius i socials d’una extraordinària profunditat i generositat per les classes més desvalgudes. De fet està aplicant els principis més progressistes del socialisme.
Es increïble voler posar en perill tot això. L’ Estatut és important, però no menys que tots els canvis iniciats per l’equip Zapatero. D’aquí que ERC hauria de haver sabut calibrar el que ens juguem tots plegats. L’ Estatut va lligat a la situació catalana i a la espanyola. Sempre ha estat així. Els altres dos estatuts varen ser objecte de pactes i consens i mai a ningú se li hagués ocorregut votar-hi en contra. Però si difícils varen ser els dos anteriors, no ho ha estat menys aquest tercer. Veurem la rabiosa campanya del PP . De fet ja n’hem vist una bona part de coses del que son capaços de fer.
Ara, ERC està a la oposició perquè així ho ha volgut. En política, com en tot, s’ha de ser conseqüent. I la imatge que s’ha donat a la ciutadania està lluny , molt lluny de les lliçons de comportament i funcionament d’un partit. Governar obliga a canviar costums i maneres de fer. I s’ha de saber resistir les crítiques i pressions de l’exterior. Fins i tot de col·lectius del propi partit que no entenen algunes de les decisions del govern. O que poden estar-hi en contra per interessos, més o menys legítims, però que no son generals. I francament a les alçades que estem es pot fer campanya en contra de l’ Estatut, però és ben il·lògic quan se n’ha redactat una part, se n’ha consensuat una altra i s’ hi ha votat a favor amb més d’un 85% dels articles.
Sempre es pot dir que el que quedava era més important, però la trajectòria del partit no ho avala. Històricament serà la primera vegada que un partit implicat en la redacció d’ un Estatut hi voti en contra. Es una llàstima, però que no culpin a ningú més del que ha estat una decisió pròpia.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament - Article per Regió 7.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?