Joan Roma

TRASBALS INESPERAT

El llarg procés de l’ Estatut ha tingut daltabaixos realment inesperats i ha acabat en un panorama no previst per cap dels seus protagonistes.
El nou text arribarà a totes les cases i seria bo la seva lectura per poder comprovar com es millora substancialment l’autogovern de Catalunya.
Aquest és el tercer Estatut i que ningú oblidi que els altres dos anteriors també van ser objecte de discussió i modificació a les Corts Generals. Es evident que el text redactat i aprovat a Catalunya contenia unes propostes molt més agosarades i àmplies que les aprovades definitivament, però entre dintre de la lògica de dues institucions que veuen i defensen les seves competències des de punts de vista diferents.
El cert és que el nou Estatut comporta una ampliació notable de competències, una milla substancial en el finançament i uns drets i deures clars i contundents, a més de la actualització de tots aquells temes que no podien ser objecte de previsió o acord l’any 80, amb l’ Estatut actual.
Es lògic, doncs, recolzar el nou text i totes les vicissituds viscudes dintre i fora del govern han de quedar en segon terme davant el moment històric de poder votar un nou Estatut el proper 18 de juny.
Ha estat una llàstima la posició de ERC en aquest tema, perquè ha passat de ser un redactor i defensor de l’ Estatut a decidir votar-hi en contra. En una negociació mai ningú obté tot el que demana i ERC ha votat a favor més del 85% dels articles. Hagués estat lògic el vot favorable.
I aquí han entrat tot un seguit de consideracions que res tenen a veure amb el text de l’ Estatut sinó més aviat amb tàctiques de partit. El protagonisme que ha tingut CiU en diferents moments de la negociació ha comportat una radicalització de ERC i qui ho paga és l’ Estatut.
A més, la posició de voler votar en contra ,tot i quedar-se en el govern era del tot impossible. En qualsevol país democràtic qui trenca un pacte de govern , surt del govern o se l’ aparta. Un govern sempre ha de propiciar una acció conjunta i coherent, i per descomptat a favor de les pròpies iniciatives governamentals. Seria impensable que dintre d’un govern uns decidissin una cosa i altres, el contrari.
Ara, el panorama s’ha aclarit, tot i que hem de lamentar les destrosses fetes. Pels qui hem estat anys i anys a la oposició, lluitant per canviar de govern , ens causa desolació les accions vistes en els darrers mesos. Es lògic que la ciutadania estigui indignada per comportaments ben poc exemplars per part d’alguns càrrecs institucionals.
Costarà tornar a guanyar credibilitat i confiança, però cal dir que el govern continua funcionant i s’estan prenent decisions de gran repercussió futura. En sentit positiu i visible.
La votació del nou Estatut significarà girar una pàgina a la nostra història i començar-ne una altra amb millors condicions. El que s’ha fet fins ara amb l’ Estatut actual ja ha estat realment espectacular. Només cal recordar com eren els nostres pobles i ciutats vint anys enrere i els canvis a millor que han tingut. Ara toca avançar en molts temes i per fer-ho res millorar que nous instruments. El nou Estatut en dona i permetrà aquesta millora general.
Ben negatiu seria rebutjar un Estatut ple de bones propostes perquè significaria continuar amb el que tenim, envellit pel temps i les noves realitats no contemplades vint-i-cinc anys enrere.
I només cal veure el comportament del PP a tots els nivells per comprovar que realment hem aconseguit un text ambiciós i potent. Es una mostra de la valentia del Govern Zapatero en una qüestió difícil i complicada, que podia haver decidit aparcar pel futur, i en canvi ha decidit pactar-la i consensuar-la fins aconseguir el millor Estatut que ha tingut Catalunya en la seva història contemporània. Es lògic, doncs, donar-li suport.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC -Article per La Rella.