Tuesday, May 09, 2006

 
L’ ASSEMBLEÍSME

En la fugida endavant que protagonitza ERC des de fa un temps i que pot aportar encara unes quantes estranyes novetats més, ha aparegut amb força l’elogi de l’ assembleísme. Es a dir, el sistema de prendre acords o polsar la opinió del partit mitjançant assemblees de militants o simpatitzants, o tots alhora.
A primera vista pot semblar un sistema vàlid i fins i tot més democràtic que altres, però la realitat és ben diferent si tenim en compte els resultats de la nostra història més recent. De fet la major part, per no dir tots, els partits d’esquerres han tingut en algun moment o altre un funcionament assembleari, però només ERC l’ha mantingut tot i els intents fracassats per modificar-lo.
I és que una assemblea pot ser fàcilment manipulable, o influenciada i conduïda cap a determinades posicions amb ben poques persones que tinguin una estratègia ben muntada. Es a dir, en una sala amb un centenar o dos centenars de persones, tant sols n‘hi hagi quatre o cinc disposades a utilitzar adequadament la seva oratòria, arguments més o menys demagògics, populistes o sensibles, pot aconseguir canvis substancials en les previsions inicials.
Fer assemblees de cop i volta, amb temes punyents, complicats o sensibles “en calent” i sense tenir tots els elements a la vista, pot produir decisions fatals pel funcionament i trajectòria del partit. De fet converteix el partit que així funciona en una caixa constant de sorpreses i contradiccions.
Però és que si, a més, les assemblees no estan ben regulades ni controlades en els seus participants, els resultats poden ser paradoxals.
De fet, per les informacions de premsa i altres mitjans de comunicació, hem sabut de que ERC va fer una dotzena de assemblees per tot el territori. En aquestes assemblees hi varen participar militants i alguns simpatitzants, sembla ser en peu d’igualtat. ERC declara tenir 9.000 militants, i en aquesta “consulta – debat- presa de posicionament” sobre la votació de l’ Estatut hi varen assistir al voltant de 1.000. Doncs bé, queda clar que amb només la participació d’un 12% de la seva militància, ERC en el sistema assembleari, ERC va decidir canviar el seu vot i llançar-se a la aventura.
No sembla pas gaire sòlida, la posició presa, en base al pronunciament en assemblees de només aquesta petita porció de representants. I en un tema tant important com aquest sembla estrany no haver exigit un percentatge de participació notablement superior o no haver fet servir un sistema de votació ampli i fàcil d’utilitzar per la major part de la militància.
Però bé cada partit és propietari del seu futur. El que no pot fer és donar lliçons i després no ser conseqüent. En qualsevol dels altres partits una desautorització de la executiva per part de “les bases” comportaria una renúncia als càrrecs . I un trencament d’un pacte de govern comporta la sortida del govern. Aquí ni una cosa ni l’altra. Es una d’aquelles paradoxes que ha sorprès tothom .
Pels qui portem ja un bon grapat d’anys en política no ens ve de nou aquest posicionament d’ ERC. Sovint, hem hagut d’escoltar lliçons ,argumentacions i acusacions per decisions preses pels nostres òrgans de partit, per part dels que ara decideixen el que fa uns pocs dies negaven. I no ens alegrem d’aquesta situació perquè ens perjudica seriosament a tots.
La ciutadania contempla bocabadada un espectacle mai vist . Si política és pedagogia no estem precisament en el bon camí. I s’està espatllant la gran esperança posada en un govern d’esquerres i de progrés que està fent una bona feina, però queda tapada per uns comportaments i decisions presidides per simple estratègia de partit.
Iniciarem la campanya per l’ Estatut i els socialistes explicarem els clars avantatges del nou text, demanant una alta participació i un entusiasta sí, però no podrem obviar que tindrem com ferms opositors al nou autogovern al PP i a ERC. Els resultats i la història passarà comptes.
Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?