Friday, May 26, 2006
EL BERGUEDÀ I L’ESTATUT
Es evident que quan es tracta de parlar del nou Estatut i els seus beneficis, es parla a nivell general i costa de individualitzar o territorialitzar els seus efectes. Però sempre va bé fer alguns exercicis de proximitat.
Amb l’actual i per tant vigent Estatut, la comarca ja ha pogut iniciar el redreçament de la seva economia. No encara al nivell que tots voldríem, però es nota per tot arreu un optimisme que permet encarar el futur amb bones perspectives.
El passat ja el coneixem i hem tingut sotragades prou importants com per haver estat pessimistes uns quans anys. Aquells anys en que perdíem població i la que es quedava estava envellida. Anys de tancaments i aïllament.
Ens en hem sortit raonablement bé, tot i que queda moltíssim per fer. Es en aquesta situació present que ens hem de demanar què ens aporta el nou Estatut. En què podem millorar? Quines eines complementàries tindrem per anar millor?
D’entrada sempre hem vist que apropar les decisions al territori ha facilitat les coses. El nou Estatut contempla descentralitzar i desconcentrar el poder de la Generalitat, ara concentrat a Barcelona –capital. Es a dir,acostarà el centre de decisions a la comarca.
Però, en el nou Estatut es preveuen competències i recursos per fer viable i possible un autèntic reequilibri territorial. Diguem clar, Catalunya no pot continuar creixent al voltant de Barcelona i la costa, deixant un amplíssim territori interior en condicions molt diverses i disperses. Volem que la vida rural s’acosti a la urbana pel que fa a dotació de serveis, equipaments i infraestructures.
També en comunicacions. Ja estem veient les actuacions que s’estan duent a terme o que tenim en marxa. Per dur a terme obres d’aquest volum cal una millora substancial del finançament de la Generalitat. El nou Estatut contempla aquesta millora interna, així com la externa que depèn del Govern Central.
De fet el nou Estatut no és un objectiu en sí mateix sinó un instrument per millorar la vida de tots els ciutadans i per tant també la dels berguedans. A dia d’avui tenim necessitat de posar al dia un bon nombre d’equipaments i serveis que han quedat insuficients. Podem parlar d’escoles, instituts, serveis i equipaments per la tercera edat, infraestructures esportives, juvenils, etc.
Fins ara amb els mitjans disponibles el ritme d’ inversió era inferior a les necessitats. Es a dir els problemes anaven per davant de les solucions. El nou Estatut aporta els mitjans legals i econòmics per canviar la situació.
En definitiva davant el dia 18 hi ha només dues decisions possibles: la d’avançar i posar en marxa el nou Estatut o la de quedar-se com estem ,que clarament és retrocedir perquè tots els altres continuen marxant.
Catalunya ha servit de model en moltes coses, però molt especialment en matèria d’autogovern. Tots els nous estatuts portaran l’empremta nostra i seria totalment sorprenent que aquí no ho veiéssim clar. L’avenç en l’autogovern és notable i és lògic apostar-hi. No fer-ho, vol dir acceptar quedar enrere i perdre moltes oportunitats per millorar les condicions de vida dels berguedans i amb ells la de tots els catalans.
No hi ha terme entremig. No es pot anar en contra d’un text que és clarament positiu i criticar-lo. Es el nou marc de convivència i treball per tota una generació. Es lògic que estiguem atents a no deixar perdre aquesta gran oportunitat. I si en un lloc ens fa falta precisament és en el Berguedà.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per setmanari Berguedà-R7
Es evident que quan es tracta de parlar del nou Estatut i els seus beneficis, es parla a nivell general i costa de individualitzar o territorialitzar els seus efectes. Però sempre va bé fer alguns exercicis de proximitat.
Amb l’actual i per tant vigent Estatut, la comarca ja ha pogut iniciar el redreçament de la seva economia. No encara al nivell que tots voldríem, però es nota per tot arreu un optimisme que permet encarar el futur amb bones perspectives.
El passat ja el coneixem i hem tingut sotragades prou importants com per haver estat pessimistes uns quans anys. Aquells anys en que perdíem població i la que es quedava estava envellida. Anys de tancaments i aïllament.
Ens en hem sortit raonablement bé, tot i que queda moltíssim per fer. Es en aquesta situació present que ens hem de demanar què ens aporta el nou Estatut. En què podem millorar? Quines eines complementàries tindrem per anar millor?
D’entrada sempre hem vist que apropar les decisions al territori ha facilitat les coses. El nou Estatut contempla descentralitzar i desconcentrar el poder de la Generalitat, ara concentrat a Barcelona –capital. Es a dir,acostarà el centre de decisions a la comarca.
Però, en el nou Estatut es preveuen competències i recursos per fer viable i possible un autèntic reequilibri territorial. Diguem clar, Catalunya no pot continuar creixent al voltant de Barcelona i la costa, deixant un amplíssim territori interior en condicions molt diverses i disperses. Volem que la vida rural s’acosti a la urbana pel que fa a dotació de serveis, equipaments i infraestructures.
També en comunicacions. Ja estem veient les actuacions que s’estan duent a terme o que tenim en marxa. Per dur a terme obres d’aquest volum cal una millora substancial del finançament de la Generalitat. El nou Estatut contempla aquesta millora interna, així com la externa que depèn del Govern Central.
De fet el nou Estatut no és un objectiu en sí mateix sinó un instrument per millorar la vida de tots els ciutadans i per tant també la dels berguedans. A dia d’avui tenim necessitat de posar al dia un bon nombre d’equipaments i serveis que han quedat insuficients. Podem parlar d’escoles, instituts, serveis i equipaments per la tercera edat, infraestructures esportives, juvenils, etc.
Fins ara amb els mitjans disponibles el ritme d’ inversió era inferior a les necessitats. Es a dir els problemes anaven per davant de les solucions. El nou Estatut aporta els mitjans legals i econòmics per canviar la situació.
En definitiva davant el dia 18 hi ha només dues decisions possibles: la d’avançar i posar en marxa el nou Estatut o la de quedar-se com estem ,que clarament és retrocedir perquè tots els altres continuen marxant.
Catalunya ha servit de model en moltes coses, però molt especialment en matèria d’autogovern. Tots els nous estatuts portaran l’empremta nostra i seria totalment sorprenent que aquí no ho veiéssim clar. L’avenç en l’autogovern és notable i és lògic apostar-hi. No fer-ho, vol dir acceptar quedar enrere i perdre moltes oportunitats per millorar les condicions de vida dels berguedans i amb ells la de tots els catalans.
No hi ha terme entremig. No es pot anar en contra d’un text que és clarament positiu i criticar-lo. Es el nou marc de convivència i treball per tota una generació. Es lògic que estiguem atents a no deixar perdre aquesta gran oportunitat. I si en un lloc ens fa falta precisament és en el Berguedà.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per setmanari Berguedà-R7
# posted by joanroma @ 12:46 AM 
