Joan Roma

DIFICIL REEDICIÓ

Molt es parla de la sortida de ERC del Govern i alguns la veuen com injusta o desproporcionada. Res més lluny de la realitat i seria bo ajustar les crítiques a un mínim de coherència i esperit d’ autocrítica per part del propi partit cessat.
Tampoc té cap justificació el victimisme en que cauen, culpant el president Maragall de totes les desavinences governamentals i explicant, ara, les suposades “rebaixes” en el contingut de l’ Estatut.
I és que cada partit es guanya o perd la confiança dels electors al llarg dels anys ,en funció de com reacciona davant les adversitats. No pot sortir ara ERC despreciant el nou Estatut quan n’ha estat artífex fins el darrer moment. I no pot justificar que el protagonisme aconseguit per CiU, per maniobrar millor que ells, els porti cap a fer campanya pel no, més per qüestions estratègiques que de convenciment.
El futur dirà a qui creuen els electors. També es comprovarà la possibilitat de reeditar un nou pacte de govern entre els tres partits inicials en aquesta legislatura. Sóc dels que ho veuen molt difícil, per no dir impossible.
L’experiència d’aquests dos anys i mig ha estat complicada, per una banda i desoladora, per una altra. Hi ha hagut massa tacticisme i falta de maduresa política, a part de poca sensibilitat i lleialtat institucional. No es poden anunciar futurs consellers, sense respectar la autoritat presidencial. No es poden fer anuncis d’actuacions sectorials, sense la vista de conjunt del govern. No es poden fer amenaces o pressions públiques per decisions internes de l’ Executiu. Podríem seguir, però és que governar comporta una implicació i assumpció de responsabilitats compartides que algun partit no ha pogut o volgut assumir.
Trencar les grans expectatives creades pel tripartit tindrà conseqüències electorals. N’estic segur. D’aquí les dificultats per reeditar un tipus de govern similar. Han de canviar molts les coses per repetir-lo, ni que sigui sota paràmetres diferents.
Ara mateix i ni que sigui per un període curt de temps, la gent podrà veure els avantatges d’un govern més fort, compacte, cohesionat i conseqüent. Es farà molta més feina i més ben feta en uns pocs mesos que en tot un any anterior. Per preparació dels càrrecs nomenats, i per coincidència d’ objectius.
I anant al tema de l’ Estatut. Es evident que costa de creure alguns dels arguments que ara es donen sobre la posició del PSC o de CiU. Tornar a treure acusacions tant tronades com el suposat sucursalisme del PSC respecte el PSOE,o les pressions dels sectors econòmics sobre CiU, o el pronòstic d’ un futur govern socioconvergent , no fan més que demostrar la falta d’arguments en contra de l’ Estatut.
He llegit algunes opinions realment sorprenents sobre la posició actual de ERC, que res tenen a veure amb la trajectòria dels darrers dos anys i les declaracions dels seus dirigents de tant sols un mes enrere. També sorprenen els atacs al President del Govern o al posicionament de Pasqual Maragall en un tema que sempre ha dit que era prioritari de la seva acció de govern. Costa ara de dir i fer el contrari del pronosticat un temps enrere, però que no ens emboliquin a nosaltres ni a la majoria de catalans en situacions internes que res tenen a veure amb els interessos del país.
El dia 18 de juny només hi ha dues posicions possibles. Un vot favorable que significa un notable avenç en el sistema d’autogovern que tenim. O un vot negatiu que significa quedar congelats en la situació actual quan tots els altres avancen. No hi ha punt entremig. I ben difícil serà reeditar un pacte si un dels anteriors governants aposta per quedar enrere en comptes de tirar endavant.

Joan Roma i Cunill, diputat al Parlament pel PSC. Article per Regió 7.