Joan Roma

COMPLICAT PANORAMA

La decisió presa per ERC respecte la seva posició en el referèndum de l’ Estatut ha acabat de complicar un panorama que ja ho era prou. En aquest cas s’ha tornat a produir el principi de com pitjor,millor. Almenys per alguns que s’agafen la política en termes de competició i de desmarcatge de tot i de tots.
Però, el tema és greu perquè s’estan posant en qüestió tots els principis que han regit la política d’ençà la democràcia recuperada. I tots aquells que imperen en els països de llarga tradició parlamentària.
Es a dir, hi ha un grapat de principis i situacions que no requereixen cap especial pronunciament perquè han estat acceptats per tothom com a regles de funcionament i lògica democràtica.
Veiem-ne els principals. Tot partit de govern ha de donar suport a les iniciatives del propi govern, i li ha de procurar la majoria suficient per tirar-les endavant.
Qualsevol discrepància en el si del govern s’ha de resoldre internament , trobar-hi solució i garantir la seva estabilitat i continuïtat.
Els acords de pacte de govern son d’obligat compliment i suposen la fulla de ruta per tot el temps que duri el propi govern. En aquest cas ,és el Pacte del Tinell.
Si un partit decideix unilateralment no complir amb un dels acords essencials de govern, trenca el pacte.
Si es trenca un pacte de govern, ha d’haver-hi una recomposició per tirar endavant fins l’arribada de les eleccions corresponents.
Podríem donar dos o tres més principis bàsics de funcionament de tot govern de coalició i veuríem que la raonabilitat és evident.
I s’han complert a nivell general en els ajuntaments. I seria lògic el seu compliment a la Generalitat. Si en un ajuntament ,un partit de govern no vota a favor ,en el ple de les ordenances, o en el de pressupostos, se situa fora automàticament. Per pròpia voluntat o per decisió de la resta de components del govern municipal.
Ara i aquí, res de tot això es preveu l’endemà del referèndum de l’ Estatut. Però és que hi ha decisions que son impensables per un partit de govern. Es a dir, mai un partit de govern pot demanar el vot nul, ni el negatiu. Encara menys l’abstenció . Per principi, governar vol dir decidir. I defensar una proposta obliga a votar-hi a favor. I és inimaginable confiar que el resultat serà favorable perquè des de la oposició s’hi votarà a favor.
Què diríem d’un equip de govern municipal en que una part voti en contra del pressupost, o s’abstingui o el declari nul, argumentant que ja s’aprovarà gràcies als vots de la oposició.
Es un greu precedent i un error històric de dimensions difícils de pronosticar però que durarà anys , la posició decidida per ERC. Un partit no pot actuar com ho fan els extraparlamentaris. En un tema essencial ,no pot sortir amb posicions divergents ,sumant vots nuls a d’altres provinents de les situacions més esperpèntiques i antidemocràtiques.
No és fàcil governar, però si una cosa vol la gent son respostes clares. Qui governa, decideix. I si s’està amb uns, s’hi està a les verdes i a les madures. Si en un tema essencial es discrepa, s’hi vota en contra i es passa a la oposició. La coherència en política ha de ser norma prioritària.
L’ Estatut ha provocat un llarg debat sobre què volem els catalans i com ens organitzem, dintre de la realitat espanyola. El resultat el tenim ja a les mans. La proposta que votarem el dia 18 de juny és francament bona. Hi hem dir sí o no. Altres opcions son realment sorprenents,sobretot provinent d’un partit en el govern.
I tanquem el més aviat aquest tema perquè ja només faltava la proposta d’ allargar dues hores l’horari de votació per donar-se compte que el famós seny català deu estar de vacances .
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC.