Tuesday, May 23, 2006
AVANÇAR O RETROCEDIR
Tothom ha pogut veure en les darreres setmanes les posicions dels diferents partits respecte el tema del nou Estatut. No donaré ara una detallada llista de totes les millores del nou text respecte el que tenim ara, però recomano la lectura de les principals novetats a tots els lectors d’aquest article. Les podran veure en qualsevol mitjà de comunicació al llarg de la campanya pel referèndum.
El que voldria explicar és que només hi ha dues posicions possibles el dia 18. O el vot afirmatiu o el negatiu. La resta d’opcions, son legítimes, però no compten a efectes pràctics.
Defensar el nou Estatut és ben fàcil perquè suposa un important avenç respecte del que tenim ara. Es lògic que sigui així, després de vint-i-cinc anys de vigència i de tots els canvis viscuts en una de les etapes més fructíferes i pròsperes de Catalunya. Però sempre cal mirar endavant i procurar que les coses es puguin fer millor i més mitjans. Es el que preveu el nou text. Per una banda precisa i amplia multitud de competències que ja tenim, però que els nous temps obliguen a actualitzar i millorar. Per exemple, vint-i-cinc anys enrere Catalunya emigrava i ara acull un gran nombre d’immigrants. Es lògic que s’impliqui en els polítiques d’immigració al costat de l’ Estat. El mateix podríem dir de la política europea. Quan es va fer l’actual Estatut encara no formàvem part de la UE i ara ja som un membre de ple dret . Es lògic que puguem participar en les decisions que en afectin.
I així podríem anar enumerant un centenar de canvis,més o menys rellevants que permetran un augment clar del nostre autogovern i per tant una millor organització de la política catalana. El resultat ha de ser ,necessàriament, millores evidents per la vida dels ciutadans. I al cap i a la fi l’exercici de la política ha d’estar al servei dels ciutadans.
Es podria haver anat més lluny? El text sortit del Parlament el setembre de l’any passat era millor? Era possible fer-lo aprovar ,tal qual per les Corts Generals?.
Aquest és el tercer Estatut de l’era contemporània. Els dos anteriors van tenir una formulació i tramitació força complicada pels temps que corrien, però van donar bons resultats. Sobretot l’actual, perquè la vida de l’ anterior va ser curta i dramàtica. Però tots han tingut un ampli acord aquí, a Catalunya i una modificació a Madrid. Lògica i sensata.
El marc general en que ens movem és la Constitució i les modificacions fetes garanteixen estar dintre d’aquest marc. Voler estar a fora, implica anar al total fracàs perquè el PP pot portar-lo al Tribunal Constitucional i seria realment greu veure com allà es modifica un text substancialment o s’obliga a una nova redacció.
Els canvis pactats entre els partits catalans, excepte el PP i ERC, permet garantir un augment substancial de l’autogovern i alhora estar dintre de la legalitat. Podem estar,doncs,satisfets del resultat final.
I per tant, votar en contra, significa quedar-se com estem. En un moment en que tots avancen. Ja està aprovat el nou Estatut del País Valencià. Comença la tramitació del de Andalusia. I dintre de poc tindrem el d’ Aragó, les Illes, Galícia,etc. Es a dir, si nosaltres quedéssim com estem suposaria un greu retrocés respecte la resta d’ Espanya que sí augmentaran el seu autogovern. A més a més amb la paradoxa que tots ens han fet servir com a model. Han copiat bona part del nostre text per considerar-lo avançat i molt positiu. Quedaríem realment malament i perdríem el tren del futur amb un vot negatiu.
Es una llàstima la posició decidida per ERC després de multitud de canvis inesperats. Però l’error d’un partit no pot portar a confusió. Catalunya vol millorar l’autogovern i el nou Estatut li dona les eines per fer-ho. Votar no, clarament suposaria un retrocés i donaria peu a un ús totalment partidista del PP en contra de Catalunya i també en contra del govern de Rodríguez Zapatero que s’ha caracteritzat per promoure reformes molt progressistes que ens beneficien a tots.
Es molt el que ens juguem en el referèndum del dia 18 de juny. Es lògic demanar una alta participació com a demostració de maduresa democràtica i com a fórmula adequada per continuar reforçant la voluntat d’autogovern de Catalunya.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per La Rella.
Tothom ha pogut veure en les darreres setmanes les posicions dels diferents partits respecte el tema del nou Estatut. No donaré ara una detallada llista de totes les millores del nou text respecte el que tenim ara, però recomano la lectura de les principals novetats a tots els lectors d’aquest article. Les podran veure en qualsevol mitjà de comunicació al llarg de la campanya pel referèndum.
El que voldria explicar és que només hi ha dues posicions possibles el dia 18. O el vot afirmatiu o el negatiu. La resta d’opcions, son legítimes, però no compten a efectes pràctics.
Defensar el nou Estatut és ben fàcil perquè suposa un important avenç respecte del que tenim ara. Es lògic que sigui així, després de vint-i-cinc anys de vigència i de tots els canvis viscuts en una de les etapes més fructíferes i pròsperes de Catalunya. Però sempre cal mirar endavant i procurar que les coses es puguin fer millor i més mitjans. Es el que preveu el nou text. Per una banda precisa i amplia multitud de competències que ja tenim, però que els nous temps obliguen a actualitzar i millorar. Per exemple, vint-i-cinc anys enrere Catalunya emigrava i ara acull un gran nombre d’immigrants. Es lògic que s’impliqui en els polítiques d’immigració al costat de l’ Estat. El mateix podríem dir de la política europea. Quan es va fer l’actual Estatut encara no formàvem part de la UE i ara ja som un membre de ple dret . Es lògic que puguem participar en les decisions que en afectin.
I així podríem anar enumerant un centenar de canvis,més o menys rellevants que permetran un augment clar del nostre autogovern i per tant una millor organització de la política catalana. El resultat ha de ser ,necessàriament, millores evidents per la vida dels ciutadans. I al cap i a la fi l’exercici de la política ha d’estar al servei dels ciutadans.
Es podria haver anat més lluny? El text sortit del Parlament el setembre de l’any passat era millor? Era possible fer-lo aprovar ,tal qual per les Corts Generals?.
Aquest és el tercer Estatut de l’era contemporània. Els dos anteriors van tenir una formulació i tramitació força complicada pels temps que corrien, però van donar bons resultats. Sobretot l’actual, perquè la vida de l’ anterior va ser curta i dramàtica. Però tots han tingut un ampli acord aquí, a Catalunya i una modificació a Madrid. Lògica i sensata.
El marc general en que ens movem és la Constitució i les modificacions fetes garanteixen estar dintre d’aquest marc. Voler estar a fora, implica anar al total fracàs perquè el PP pot portar-lo al Tribunal Constitucional i seria realment greu veure com allà es modifica un text substancialment o s’obliga a una nova redacció.
Els canvis pactats entre els partits catalans, excepte el PP i ERC, permet garantir un augment substancial de l’autogovern i alhora estar dintre de la legalitat. Podem estar,doncs,satisfets del resultat final.
I per tant, votar en contra, significa quedar-se com estem. En un moment en que tots avancen. Ja està aprovat el nou Estatut del País Valencià. Comença la tramitació del de Andalusia. I dintre de poc tindrem el d’ Aragó, les Illes, Galícia,etc. Es a dir, si nosaltres quedéssim com estem suposaria un greu retrocés respecte la resta d’ Espanya que sí augmentaran el seu autogovern. A més a més amb la paradoxa que tots ens han fet servir com a model. Han copiat bona part del nostre text per considerar-lo avançat i molt positiu. Quedaríem realment malament i perdríem el tren del futur amb un vot negatiu.
Es una llàstima la posició decidida per ERC després de multitud de canvis inesperats. Però l’error d’un partit no pot portar a confusió. Catalunya vol millorar l’autogovern i el nou Estatut li dona les eines per fer-ho. Votar no, clarament suposaria un retrocés i donaria peu a un ús totalment partidista del PP en contra de Catalunya i també en contra del govern de Rodríguez Zapatero que s’ha caracteritzat per promoure reformes molt progressistes que ens beneficien a tots.
Es molt el que ens juguem en el referèndum del dia 18 de juny. Es lògic demanar una alta participació com a demostració de maduresa democràtica i com a fórmula adequada per continuar reforçant la voluntat d’autogovern de Catalunya.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC. Article per La Rella.
# posted by joanroma @ 7:27 AM 
